Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Bona part dels exvotants del PSC van a l'abstenció i el PP, mentre que ERC perd votants cap a CiU

Moviments creuats

En unes eleccions podem observar amb facilitat els saldos nets de guanyadors i perdedors: hi ha formacions que perden suports i d'altres que en guanyen. Al capdavall, aquesta és la dada més rellevant perquè determina els resultats. En aquesta ocasió, els saldos són clars: en termes absoluts, el PSC i ERC perden vots i CiU, ICV, el PP i l'abstenció en guanyen.

Però aquests grans moviments de vot amaguen transvasaments creuats entre partits que no són tan fàcilment observables. On han anat a parar, exactament, els vots perduts per les dues formacions que han baixat resultats? I els nous abstencionistes, d'on provenen? De quines opcions provenen els votants que han guanyat CiU, ICV i el PP? I, encara: quines taxes de fidelitat tenen els partits que en aquesta ocasió milloren resultats?

És possible, i passa sovint, que determinades formacions recullin vots d'altres opcions i alhora perdin un segment del seu electorat anterior. Podem dir, fent servir una metàfora clàssica, que els electorats dels diversos partits de vegades són com els passatgers d'un autobús de línia: poden anar sempre plens, però de gent diferent.

La pugna per la interpretació

L'anàlisi dels transvasaments i fluxos creuats té una certa rellevància, ja que condiciona la interpretació que es fa dels resultats. L'endemà d'unes eleccions sempre hi ha qui especula amb les causes de les pèrdues o dels creixements, i sovint s'estableix una mena de pugna per la interpretació dels resultats. En funció de la lectura que es faci dels transvasaments, se'n poden derivar conseqüències ben diferents. Per exemple, si els vots perduts pel PSC s'han concentrat més en ICV que en el PP, això pot recomanar un gir a l'esquerra al nou equip dels socialistes, mentre que si la destinació majoritària dels seus exvotants ha estat la formació conservadora, la lectura que se n'hauria de fer és ben diferent.

A falta d'enquestes postelectorals, que tanmateix acostumen a distorsionar una mica la realitat per l'ocultació sistemàtica de l'abstenció i del vot a determinades formacions, podem estimar els transvasaments de vot mitjançant el tractament estadístic dels resultats en cada municipi i districte, aplicant la tècnica coneguda com a inferència ecològica. No és una estimació perfecta, però és l'aproximació més precisa que es pot fer amb les dades disponibles: es basa en la relació entre guanys i pèrdues de cada partit en cada indret. Si allà on més baixa una determinada formació, de manera sistemàtica, observem que una altra incrementa més, això és evidència de transvasament entre aquestes dues opcions.

Els principals moviments

El PSC ha perdut, a Catalunya, un total de 769.588 vots en aquestes eleccions. Què han fet, doncs, els votants socialistes del 2008? Segons les estimacions, només un 53% han optat per repetir la confiança en el partit socialista, mentre que la resta ha anat fonamentalment a l'abstenció (un 31%) i, en menor mesura, a ICV (7,8%) i al PP (6,4%). Sorprenentment, tot i que CiU en la rematada ha estat la més beneficiada en aquestes eleccions, l'evidència de transvasament directe entre els socialistes i CiU és molt limitada.

L'altre partit que ha registrat un saldo negatiu de vots és Esquerra, que ha perdut gairebé 50.000 vots en aquestes eleccions. ERC ha retingut el 62% dels votants de Ridao el 2008, i els que ha perdut han anat fonamentalment a CiU i, en molta menor mesura, a l'abstenció. Aquestes pèrdues, tanmateix, les ha compensat parcialment amb la recuperació d'alguns abstencionistes i algun exvotant de CiU, tot i que són molts menys que a l'inrevés.

El gran guanyador de les eleccions, CiU, ho és fonamentalment perquè té una taxa molt elevada de retenció del seu electorat. Pràcticament tots els ciutadans que van votar Duran i Lleida el 2008, li han tornat a donar suport ara. A més, els 234.000 vots nous que ha registrat la federació nacionalista provenen, per aquest ordre, de l'abstenció, d'ERC i, en menor mesura, del PSC i ICV. El PP també ha millorat els seus registres del 2008 i ha atret un total de 105.000 votants nous. D'on provenen? Doncs les dades apunten que fonamentalment els populars han mobilitzat antics abstencionistes i han atret també un segment d'antics votants socialistes.

Una pauta sorprenent la mostra Iniciativa, ja que tot i millorar resultats (ha guanyat gairebé 100.000 vots), té unes taxes de retenció relativament baixes. De fet, les dades apunten que un terç dels votants d'ICV el 2008 han optat ara per l'abstenció, però aquesta pèrdua de vots ha estat compensada a bastament per una entrada forta de vot socialista i abstencionistes. Sembla que el perfil del candidat que presentava ICV en aquesta ocasió, provinent del món sindical, ha atret un perfil de votant diferent al que va confiar en Joan Herrera el 2008. Podem pensar que el context de crisi ha afavorit un vot a ICV més propi de l'esquerra tradicional, mentre que una part del seu electorat dels anys de l'abundància ha optat aquest cop per opcions de protesta o desafecció.

Un mapa segmentat

Què ens diuen aquestes tendències sobre el mapa polític català? Quines conclusions en podem extreure? En primer lloc, és interessant constatar que hi ha pocs transvasaments de vot entre les formacions d'àmbit estatal i les d'obediència estrictament catalana. PSC i PP tenen alguna zona de contacte entre ells i amb l'abstenció però aparentment comparteixen menys electors amb les formacions d'àmbit català. El fet que el PSC hagi enviat votants preferentment a l'abstenció i no a altres formacions és, dins de la desfeta, una bona notícia per als socialistes de cara a una hipotètica recuperació del seu espai. Pel que fa a Esquerra, segueix patint algunes fuites cap a CiU i, en menor mesura, cap a l'abstenció, però té una taxa de fidelització del seu electorat prou elevada per confiar en un incipient canvi de tendència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT