Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Els ministres d'Economia de l'euro es reuneixen avui per tancar el segon rescat del país hel·lè

Negociacions 'in extremis' a Grècia

Màxima tensió a Grècia. Els partits de la coalició governamental i el primer ministre grec, Lukàs Papadimos, estaven ahir a la nit a punt de tancar un acord per al segon rescat del país.

Que Grècia celebri eleccions legislatives d'aquí un o dos mesos no ajuda gens a les negociacions per al segon rescat del país. Cap partit es vol embrutar les mans donant llum verda a una ajuda econòmica que té com a contrapartida més retallades impopulars i sacrificis dels seus ciutadans. Però les tres formacions de la coalició governamental -socialistes, conservadors i extrema dreta- també saben que no acceptar les condicions del rescat implica conduir el país a una fallida. Les negociacions entre el primer ministre i els líders polítics per acceptar o rebutjar el rescat continuaven ahir a la nit després del tancament d'aquesta edició. La coalició governamental i Papadimos estaven ultimant l'acord en una reunió maratoniana que havia començat a primera hora de la tarda. Tot i que el mutisme era total, el fet que el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, hagués decidit ahir mateix convocar la reunió de ministres d'Economia per avui amb l'objectiu de tancar l'acord, feia pensar que a la matinada es podria anunciar que Grècia accepta el segon paquet d'ajudes, d'almenys 130.000 milions d'euros. Avui també es podrien reunir els ministres de l'executiu grec per signar el document, d'unes cinquanta pàgines.

Rebaixa de salaris i pensions

A canvi del rescat, Grècia ha d'impulsar retallades i reformes que tindran un altíssim cost social. Segons l'esborrany de l'acord, el govern haurà de fer una reforma laboral que inclou una retallada d'un 20% de les pensions més altes i un 22% del salari mínim, que passarà dels 751 euros actuals a 586. La troica, formada per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), també exigeix a Atenes que redueixi la despesa pública en 13.000 milions d'euros en els pròxims tres anys, i que executi la privatització d'empreses públiques, com ja havia promès. Els sindicats denuncien que les retallades estan ofegant les classes mitjanes. Els salaris dels treballadors públics s'han reduït més d'un 20% des de l'inici de la crisi, mentre que l'atur s'enfila cada mes. Grècia és el segon país europeu -per davant només hi té Espanya- amb l'atur més elevat. Les últimes dades apuntaven a una taxa de desocupació gairebé del 20%.

Tot i les dificultats que suposen per als ciutadans grecs les retallades, el segon rescat serà gairebé un fet quan els partits donin el sí, però no estarà tancat del tot. El següent pas és el vistiplau de l'Eurogrup al segon paquet d'ajudes. Conscients que la data límit per a Grècia per fer front al pagament de crèdits s'apropa (el 20 de març ha de retornar gairebé 15.000 milions), els socis de la moneda única no perdran el temps. Els ministres de Finances de la zona euro es reuniran aquesta mateixa tarda a Brussel·les per discutir els detalls de l'acord. El principal tema que han de debatre els titulars d'Economia és quina part del rescat pagarà cadascú i si la xifra acordada és suficient o s'ha d'augmentar l'ajuda fins als 145.000 milions, com havien apuntat algunes fonts comunitàries fa uns dies.

La gran novetat, revelada ahir pel diari Wall Street Journal , podria ser la participació del BCE. Fins ara el regulador europeu s'havia negat a participar en el rescat al·legant motius jurídics, però el president del Banc Central, Mario Draghi, ha trobat la solució. Es tracta d'una enrevessada maniobra que consisteix a canviar els 50.000 milions de bons grecs que va adquirir el BCE el 2010 per altres bons del fons de rescat de la UE. Després, el fons europeu tornaria a vendre els bons a Grècia al mateix preu que va pagar el BCE.

Tot plegat, explica el diari nord-americà, serviria per alleugerir el deute grec en 11.000 milions d'euros. Són diners que s'haurien de restar als 130.000 milions que costarà el segon rescat. D'aquesta manera, el BCE s'implica en el rescat sense perdre-hi diners -només renuncia als beneficis que li haurien reportat els interessos dels bons grecs si no els hagués canviat per bons del fons de rescat- i els estats membres hi han d'aportar una mica menys. No obstant això, ahir des de Frankfurt ningú va voler confirmar la informació.

L'altre actor en joc, el sector privat, també es reunirà demà a París. La banca, que assumirà almenys el 50% del cost del segon rescat, ha d'analitzar el contingut de l'acord entre Grècia i la troica per poder donar el vistiplau definitiu a la seva part del tracte, tot i que encara queden els últims detalls per negociar. Els representants dels bancs també han estat a la primera línia de les interminables negociacions entre les autoritats gregues, Brussel·les, l'FMI i el BCE.

Si finalment no hi hagués acord entre Papadimos i els partits governamentals grecs, avui l'Eurogrup discutirà el futur del país hel·lè. Sense reformes i retallades, els socis europeus no estan disposats a continuar ajudant Grècia. Sobretot després de constatar que el govern d'Atenes no fa els deures amb la diligència necessària i que les reformes impulsades fins ara no han evitat que el país continuï a un pas de la fallida i acumuli gairebé cinc anys de recessió. Grècia no veu la llum al final del túnel. Si no hi ha acord, els socis de l'euro s'enfrontarien a la situació més difícil des de l'aparició de l'euro.

La idea fins ara impossible i cada vegada més probable és una sortida de Grècia de la moneda única. Tot i que la Comissió Europea va assegurar ahir que es tracta d'una interpretació errònia de les seves paraules, aquesta setmana la vicepresidenta Neelie Kroes ha deixat clar en una entrevista que l'euro no s'enfonsaria si Grècia en sortís. També s'ha expressat en un to similar la comissària de Pesca, la grega Maria Damanaki. No obstant això, el president de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, va voler tancar la polèmica assegurant que Brussel·les vol Grècia a l'euro i que el cost de la seva sortida és superior al de l'ajuda econòmica.

El rescat de 130.000 milions d'euros s'afegeix als 110.000 milions del primer rescat, aprovat el 2010. No són ajudes directes dels socis europeus i de l'FMI, sinó que són préstecs a un interès reduït, més baix que el que ofereixen els mercats, perquè Grècia pugui tirar endavant. La idea, però, és que el país retorni els crèdits i es pugui finançar per si sola als mercats de deute com més aviat millor. Un escenari que, ara mateix, sembla llunyà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT