Publicitat
Publicitat

L'alcaldessa s'ha convertit en una icona de la ciutat

No digui València, digui Rita Barberá

Quan Rita va destronar Barberá, va néixer un huracà amb nom de dona i color roig alcaldessa . La primera edil "d'Espanya", en paraules de Mariano Rajoy, s'ha creat un estil únic que la du camí del sisè mandat al capdavant de l'Ajuntament de València. Si vint anys no és res, vint-i-quatre no són massa?

Després de dues dècades, l'alcaldessa de València s'ha convertit en una prolongació de la ciutat. Rita és València des de molt abans que el president de la Generalitat, Francisco Camps, cridés a les Corts allò de "Jo sóc la Comunitat Valenciana!" davant el despropòsit que significaria jutjar-lo per tres vestits. Des d'abans que naixessin els 170.000 nous votants del País Valencià. Si s'ho proposa, des que va venir al món el 16 de juliol del 1948, dia de la Verge del Carme, patrona de la mar. Sobretot, des que la seva cara apareix estampada en xapes i imants que es venen a les botigues de souvenirs de la ciutat.

Titulada en ciències polítiques per la Universitat de València i en periodisme per la Complutense de Madrid, ja va conèixer l'Ajuntament com a periodista de la secció municipal a Ràdio València, després a la Cadena Ser, que ha esdevingut un dels mitjans culpables del "setge" a Camps. Estètica, proximitat i control defineixen la gestió municipal i el lideratge institucional de Barberá. De la boca de l'alcaldessa en va sortir fa temps un eslògan que ha acampat en les ments de la majoria dels veïns del cap i casal . A la veu de "Que bonica està València!", els habitants de la ciutat perdonen l'enderrocament de barris històrics. "Què bonica està València!", repeteixen també els turistes que gaudeixen visitant els grans (i cars) projectes que han posat València en el mapa internacional a força de deute públic.

Però quan Rita baixa al carrer aconsegueix més proselitisme que en qualsevol míting. Als mercats se sent com a casa perquè aquí hi té l'oficina. Expressiva i natural, xerra amb comerciants i clients, se'ls fica a la butxaca. "Em votaràs? I la teva família?", li preguntava diumenge a una matriarca gitana al mercat del Cabanyal. "M'agrada la teva gorra", li deia a un altre senyor que va anar a saludar-la. L'alcaldessa s'ho passa la mar de bé amb les mascletaes i tirant trons de bac contra Jorge Alarte i Carmen Alborch (YouTube n'és testimoni). Fins i tot va seguir amb l'iPhone l'enllaç entre els prínceps Guillem i Catalina d'Anglaterra mentre presidia un ple municipal: més humana no pot ser.

Paciència limitada

La primera dona que es va presentar candidata a la presidència de la Generalitat (i que va perdre, el 1987) tampoc evita les crítiques. Que li preguntin al veí de Benimaclet (el barri que més se li ennuega) a qui va enviar simbòlicament "a la presó" després que critiqués la corrupció del PP. Barberá, això sí, té una paciència limitada, que s'acaba quan alguna cosa s'escapa del seu control.

A casa seva hi mana ella, i si la foto que el PP estatal va fer estampar als cartells electorals no li agrada, la canvia per una altra que li va fer fa mesos un fotoperiodista valencià i en què creu que surt més afavorida.

Diumenge passat també es va emprenyar quan Joan Calabuig (l'últim candidat del PSPV que s'ha encomanat a santa Rita, patrona dels impossibles) se li va avançar a la Fira de la Primavera. El bany de masses de l'alcaldessa va haver d'esperar que el seu rival acabés de repartir les flors que hi portava; en canvi, ella no duia regals. Hi eren, com sempre, la comitiva de joves populars i mestresses de casa que la segueixen a tot arreu i que l'animen amb crits d'"alcaldessa, alcaldessa!" Són admiradors convertits en assessors a sou municipal, a qui Barberá deu el seu club de fans a Facebook i la majoria dels comentaris aduladors cap a la seva persona i la seva gestió que esquitxen de manera sospitosa les edicions digitals dels diaris valencians.

Després de dues dècades, Rita és València i per això ha esquivat bosses de Loewe i contractes de la FEMP a la Gürtel sota el seu mandat. Però sobretot, Rita és avui qui sosté Paco (Camps). Va ser la primera a posar de manifest que tots els dirigents polítics reben regals, siguin vestits o anxoves; la més enèrgica a defensar la continuïtat del president de la Generalitat, i la primera a visitar-lo després de la seva operació d'hèrnia. Si, com les enquestes apunten, torna a arrasar aquest diumenge, Rita serà València eterna en el PP.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT