Publicitat
Publicitat

Raimon Martínez: Fraile:

"Només es parla de xips, però un bon cambrer també és valor afegit"

Economia submergida "En el sector turístic és un problema que cal regularitzar: el 2009 hi havia 400.000 llocs de treball en negre" Marques turístiques "Per mi, Catalunya és un país, no una marca" PSC "Necessita un Vaticà II dirigit per Miquel Iceta"

Raimon Martínez Fraile va néixer a San Cristóbal de la Polantera (Lleó) perquè la seva mare, que vivia a Catalunya, va voler tenir el fill al seu poble. Ara, ell hi va cada estiu. El nou president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, la pròxima edició del qual es farà a l'abril, és des de fa uns mesos un fitxatge com a assessor del grup AC Hoteles, de l'empresari Antonio Catalán. No és la seva primera experiència hotelera: ja havia estat directiu a HUSA. De fet, el turisme ha estat el fil conductor de la trajectòria d'aquest llicenciat en filosofia i exregidor de Barcelona, un dels responsables que la ciutat sigui al mapa del turisme mundial. Va dirigir Turisme de Barcelona i va ser secretari general de Turisme del govern Zapatero, a més de delegat de la Generalitat a Madrid. José Montilla el va destituir d'aquest últim càrrec després de la seva desafortunada al·lusió al fet que Pasqual Maragall estava "una mica malalt", quan li van preguntar per unes declaracions en què l'expresident qüestionava que hagués valgut la pena l'esforç fet amb l'Estatut.

Com recorda l'episodi?

Crec que cessar-me va ser una equivocació. Maragall em va reconèixer l'endemà que era veritat. Però la meva relació amb Montilla és bona.

Continua militant al PSC?

I tant. No penso renunciar a la meva ideologia. Crec que, després de les municipals, al meu partit li cal una reflexió en calma, una mena de Vaticà II. I, a més, tenim un Joan XXIII, Miquel Iceta, per dirigir-lo.

Se sent incòmode al món privat?

He estat al sector privat i al públic, però, sens dubte, prefereixo el públic. Jo reivindico que sóc polític. Una altra cosa és que em deixin.

Vostè ha fet de tot en el sector del turisme. Però és un bon turista?

Crec que sí, sobretot perquè sóc molt curiós. Ara, per la setmana blanca, viatjaré a Síria.

És veritat que Catalunya es beneficiarà de les revoltes àrabs?

Potser no és afortunat dir-ho, però sempre que hi ha una situació de certa inseguretat, la gent s'ho pensa a l'hora de viatjar. L'efecte ja s'ha produït. I per Setmana Santa, més.

També enviarem des d'aquí menys turistes a Tunísia i Egipte.

Sí, però els que es quedin poden fer turisme aquí. Miri, no hi ha turisme estranger sense turisme nacional. El 2009 vam perdre cinc milions de turistes estrangers (vam baixar a 52 milions), però en vam guanyar dotze milions d'espanyols.

Quina feblesa creu que té la primera indústria de la nostra economia?

Ara el problema fonamental és que al sector hi ha un paquet d'economia submergida que seria convenient regularitzar. Abans podia ser l'empresari el que volgués contractar en negre, però ara és l'aturat qui demana no ser donat d'alta per no perdre ajudes. És fruit de la crisi.

Gosa quantificar el problema?

El 2009, uns 400.000 llocs de treball en negre. Perquè, en teoria, es va reduir l'ocupació, però es va poder atendre bé la gent. Sobretot passa a la zona de sol i platja. I l'oci encara és el 80% de la nostra oferta.

Veu signes de recuperació?

Amb caigudes de rendibilitat importants, el 2010 va anar relativament bé.

La Xina supera Espanya en turistes.

Espanya és la meitat de la província més petita de la Xina, que fa set anys que s'ha obert al món. I ha tingut l'Expo de Xangai. És normal que ens superi. Però, per ingressos, Espanya se situa en segon lloc en tot el món, després dels EUA. Per sobre de França i Itàlia! Hi ha hagut un canvi: el turisme de qualitat vol venir. A Catalunya, el turista francès que ve té més poder adquisitiu.

Però per superar la crisi no es parla gaire de turisme.

Hi ha crisi i només es parla de xips com a únic valor afegit. Doncs jo dic que un bon cambrer també és valor afegit. Cap indústria al món ocupa 440 milions de persones i el turisme sí. La gent es mira la despesa, però poc o molt, inverteix en oci. És gràcies a la indústria turística que hi ha vols directes a Nova York. Gràcies als creuers, Barcelona és el segon port mundial després de Miami.

N'hem après prou?

S'ha millorat, però la gent encara pensa que només cal tenir un vestigi d'història o un lloc bonic i ja et vindran. No. S'ha de muntar un paquet turístic i comercialitzar-lo.

I quina marca ven més? Barcelona? Catalunya? Espanya?

Hi ha massa marques. No cal atabalar el mercat. La marca Barcelona és potentíssima, però és millor una o una altra segons els mercats. El que és important és aconseguir que vinguin i, un cop aquí, ja descobriran què hi ha. A Europa funcionen les marques Costa Daurada, Costa Brava i, una mica, Catalunya. Per mi, Catalunya és un país, no tant una marca turística.

El Govern ha encarregat un nou pla estratègic del turisme. Necessari?

No serveixen de res, els plans. Un cop van voler fer una promoció d'hotels de golf als EUA, on hi ha 45 milions de golfistes. Però vaig descobrir que molts no tenien passaport. Era més efectiu i barat fer promoció als golfistes d'Alemanya.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT