Publicitat
Publicitat

TENSIÓ AL MÓN ÀRAB

Als bars del Raval se segueix en directe l'onada de canvi a través de la cadena de televisió Al-Jazira

"Occident vol titelles, no democràcia"

Al restaurant Mediterrani del carrer Hospital, al cor del Raval, no es parla de cap altra cosa. Al-Jazira transmet en directe que a Egipte els morts ja es compten per centenars. Tots confien que darrere de Ben Ali caurà Mubàrak i al migdia ja es rumoreja que el president egipci està preparant l'exili cap a Tel Aviv. Els espectadors són gent que, per un motiu o un altre, un dia va haver d'abandonar casa seva per construir-se un futur lluny de la misèria i la dictadura. Ara segueixen les notícies amb l'esperança que les coses canviaran.

"Gannouchi era la mà dreta de Ben Ali: ha marxat l'amo, però s'ha quedat el gos i això no ho podem acceptar, si no fa bé les coses i convoca unes eleccions netes, també el farem fora", diu Chedli Salah, que fa 21 anys va marxar de Tunísia per guanyar-se la vida a Itàlia. "No aguantava aquell govern: o me n'anava o em mataven -diu sense perdre el fil del relat de la repressió al Caire-. Ara m'agradaria tornar, però si ho faig és per quedar-me". Està convençut que al dictador egipci també li ha arribat l'hora: "Sempre ha donat suport a Israel, que se'n vagi a Tel Aviv, que és l'únic lloc on el volen".

La fi d'una era
Zine Gouachi, que havia estat pilot de l'exèrcit algerià, parla de la fi d'una era: l'ordre postcolonial trontolla. "És la fi d'un món, i no parlo de ciència-ficció", diu mentre pren un te amb menta al bar La Paloma Blanca. "Mubàrak volia deixar el poder al seu fill, com Gaddafi a Líbia, i Ben Ali també preparava la successió però va tenir la mala sort que Leila només li va donar filles. Tots els règims àrabs volen convertir-se en monarquies -lamenta- i nosaltres no volem reis corruptes. Durant dècades els pobles han acceptat la llei del president i ¿quin és el resultat? Que s'han passat trenta anys robant i ara tenen grans fortunes". Recorda que els joves d'Algèria també han sortit al carrer: "Una ampolla de butà costa allà el mateix que aquí, i això que som un important exportador de gas; la gent no arriba a poder alimentar els fills i veu com la cúpula del règim no para d'enriquir-se. Ara han dit prou". Zine destaca l'efecte "contagi" de la revolució tunisiana: "Després de veure el que ha passat a Tunísia, els joves algerians tenen esperança, però no estic segur que Buteflika acabi caient: és un gat vell i sap com fer les coses". El jove, que descarta tornar, recorda la repressió ferotge a Algèria en nom de la lluita contra l'islamisme radical des de l'època de la guerra contra el GIA: "T'has de morir de gana i si surts a defensar els teus drets, et diuen terrorista". El seu compatriota, Said, li dóna la raó: "A Algèria abans et posaven a la presó, però ara directament et maten. Som un país que té gas i petroli i la gent guanya 150 euros al mes, però un quilo de carn és més car que aquí. Bouteflika diu que ha abaixat els preus però no és cert".

L'impacte de la revolució tunisiana i les seves repercussions arriba més enllà del món àrab. Sultan Ahmed Cheik, nascut a l'Índia, porta una botiga de queviures al carrer Hospital. "Estic molt content amb el que està passant a Egipte -i somriu mentre mostra les imatges d'Al-Jazira al portàtil que té darrere del taulell-. Si a Europa i als Estats Units hi ha democràcia, perquè han donat suport a aquestes dictadures durant més de 30 anys? No miren el poble que pateix: només es preocupen dels seus interessos. Al món àrab no hi ha democràcia perquè occident vol titelles". Seria difícil trobar una altra frase amb tant de significat en tan poques paraules. "Però els corruptes, tard o d'hora, acaben caient: com Hitler, Mussolini o Musharraf. La gent no és tonta i, quan pot, canvia les coses".

"Estem al segle XXI i al món àrab no hi ha democràcia, ni prestació d'atur, ni cap ajuda: si no treballes, passes gana", diu Mimoun, amo d'un restaurant marroquí. "A Tunísia ho han fet molt bé i ara cal continuar amb la resta. Les coses trigaran més a canviar al Marroc, però tot arribarà. Al món àrab no es podia parlar. Ara tots els dictadors tenen por: a Líbia i a Kuwait ja han començat a repartir ajudes econòmiques per evitar la revolta".

Una font qüestionable
Tots ells s'informen a través d'Al-Jazira, alguns amb més desconfiança, com l'exaviador militar algerià, que no es refia dels "rics de Qatar". Altres defensen el paper de la cadena a Tunísia per incentivar la revolta. El que ningú discuteix és que el panorama mediàtic al món àrab ha canviat, ni que sigui perquè algú, no directament tutelat pel règim, explica el que passa, 24 hores al dia, sense que ningú, fins ara, hagi pogut tallar el satèl·lit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT