Publicitat
Publicitat

CONSEQÜÈNCIES DEL 28-N

Sense les esquerres governant a Catalunya, l'acord trontolla més enllà del 2012

El futur de l'Entesa al Senat pendent d'ERC i PSC

Tota derrota electoral, com la de les esquerres el 28-N, té víctimes col·laterals. Els grups de l'Entesa Catalana, l'aliança progressista al Senat, garanteixen l'acord fins al 2012, però no més enllà.

Tot i la poca unitat interna de l'Entesa Catalana de Progrés a l'hora de les votacions, el seu futur més immediat no perilla. Com a mínim això és el que diuen els senadors dels diversos partits que integren aquesta aliança electoral de PSC, ERC i ICV-EUiA que funciona des de l'any 2000 al Senat. Ara bé, el que ja no està tan clar és si la coalició es repetirà de cara a les eleccions generals del 2012. I menys sense les esquerres governant a Catalunya. La decisió dependrà de l'estratègia que fixin els congressos que PSC i ERC han hagut d'avançar després de la patacada del 28-N.

L'Entesa va néixer abans del primer govern d'esquerres presidit per Pasqual Maragall i des del 2003 ha provat de ser la veu de la Generalitat a Madrid. Però sovint les discrepàncies dels tres partits s'han traslladat a la cambra alta, cosa que s'ha visualitzat en les constants divergències de vot, seguint el patró del Congrés: el PSC votant amb el PSOE i en direcció contrària a ERC i ICV-EUiA. "El PSOE sovint s'ha sentit més còmode amb CiU que no pas amb els seus", lamenten des de les files republicanes quan constaten la falta d'unitat en temes importants.

La nova etapa política que s'obre a Catalunya, amb les esquerres de nou a l'oposició, obliga l'Entesa a resituar-se. Ja no pot jugar la carta de la interlocució entre els dos governs. El senador d'ERC Carles Bonet -que ben aviat deixarà l'escó perquè és senador autonòmic- afirma que "caldrà una reunió per readaptar el grup a la nova situació perquè ja no és l'expressió del Govern". Jordi Guillot, senador d'ICV, també admet que hi ha converses per definir com encaixen en el nou cicle. Sense voler entrar en el debat de fons, el portaveu de l'Entesa, el socialista Ramon Aleu, avisa que mentre no hi hagi cap decisió dels tres partits ells continuaran "en la mateixa situació". És a dir, mantenint fins a les properes eleccions generals el fràgil equilibri que de tant en tant trontolla, com va passar amb l'elecció dels magistrats del Tribunal Constitucional, en què cadascú va optar per un camí diferent.

Un futur molt incert

L'any que ve serà clau per al futur de l'aliança al Senat. Els dos partits a qui més han castigat els electors, el PSC i ERC, faran els seus congressos per posar les bases d'una nova estratègia política que de ben segur acabarà condicionant si tornen a concórrer a les eleccions sota un mateix paraigua. Els comicis generals del 2012 seran una autèntica prova de foc per als nous lideratges d'aquests dos partits.

Bonet (ERC), ferm defensor de l'Entesa, admet que, després dels passos que ha fet la seva formació aquest cap de setmana, tenen "el cap fred i els peus calents" per analitzar amb calma què els convé més. El també senador republicà Miquel Bofill creu que per prendre la decisió s'ha d'exigir al PSC "que es defineixi". Segons diu, l'Entesa haurà d'estar "molt pendent del que facin els socialistes catalans al Congrés". És a dir, si el PSC decideix tenir veu i vot autònom a la cambra baixa o bé si opta per seguir el dictat del PSOE. Aquesta és, ni més ni menys, una de les claus per entendre la manca de sintonia interna de les esquerres també al Senat. La unitat és difícil quan arriben a la cambra alta les lleis que vénen del Congrés i on sovint PSC, ERC i ICV ja han votat diferent. Aleu (PSC) s'ho fa venir bé i gira la truita en identificar com el problema de la legislatura és justament el fet que "ICV i ERC s'han distanciat" del govern de Rodríguez Zapatero. Pels republicans la decisió de revalidar el pacte catalanista i de progrés depèn de si "el PSC escombra o no cap a Catalunya". En canvi, Aleu creu que el futur de l'Entesa no es pot lligar al debat del grup propi al Congrés. És més, recorda que ara mateix "no hi ha cap veu discordant" sobre la necessitat de mantenir el pacte al Senat. "La decisió l'han de prendre els partits", avisa. Fonts d'Esquerra no obvien, però, que també serà decisiu saber quin rumb pren el seu partit i si "ERC vol escenificar o no una posició més dura cap al PSC".

Jordi Guillot (ICV) es qui més obert es mostra a repetir l'experiència el 2012 perquè no fer-ho "seria una derrota estratègica de l'esquerra". De moment, l'Entesa perd un senador pels mals resultats del 28-N i les tensions entre ICV i EUiA per decidir qui ocupa el càrrec de senador autonòmic que els correspon.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT