Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE L'ESQUERRA ABERTZALE

El lehendakari afirma que "tant de bo" Sortu sigui legal

El PSE fa equilibris per no desbaratar el procés de pau

Al'espera de la decisió dels jutges, de moment, Sortu només existeix sobre el paper. Això sí, tot i no ser encara una realitat, la seva irrupció ha sacsejat la política basca i no ha deixat indiferent a ningú. Els estatuts presentats a Bilbao el 7 de febrer pel dirigent de la il·legalitzada Batasuna Rufi Etxeberria i l'advocat Iñigo Iruín han sorprès els més escèptics i també un sector de la mateixa esquerra abertzale, que considera que s'ha anat massa lluny en el rebuig a la violència d'ETA. El PSE es troba en una situació complexa: el PSOE ha optat pel discurs de duresa empès per la pressió del PP, i el PNB els acusa de tenir un pacte implícit amb l'esquerra abertzale.

El lehendakari, Patxi López, més caut que no pas el seu company de partit Jesús Egiguren, reconeix que els passos fets pels independentistes no tenen precedents però prefereix actuar sense presses i amb molta cautela. "Tant de bo els tribunals legalitzin Sortu -va afirmar ahir a Efe-, perquè seria la demostració que la democràcia ha guanyat". El punt de prudent esperança que hi aporta el president basc conviu amb la postura de fermesa de l'executiu espanyol i amb la del grup parlamentari del PSOE. El diputat José María Benegas destaca que "juga en contra de Sortu que ETA no hagi decidit definitivament deixar la violència; això sumat a l'experiència fallida de totes les treves anteriors". El discurs dels socialistes combina el pal i la pastanaga, segons quines siguin les circumstàncies i l'interlocutor.

Al PP l'aparició de Sortu també va generar un cert desconcert inicial que de seguida s'ha corregit recuperant el discurs oficial. Poc després de la presentació de Sortu, el número dos dels populars bascos, Iñaki Oyarzabal, sorprenia a tothom assegurant: "Seria una bona notícia que Sortu o l'esquerra abertzale puguin presentar-se a les eleccions, sempre que diguin la veritat i dissolguin l'organització terrorista. Són ells els que han de demostrar que estan disposats a acceptar les regles del joc democràtic. I el dia que estiguin disposats a fer-ho de veritat estarem encantats i farem una crida a la generositat, però necessitem proves i també temps per veure si són capaços de demostrar que aquesta vegada van de debò".

Rectificació del PP

Vint-i-quatre hores després el PP d'Euskadi rectificava i tornava als arguments clàssics de "Sortu està al servei d'ETA" o "No es tapen 900 assassinats presentant uns estatuts". Tant el PSOE com el PP han aprofitat la desarticulació d'un suposat comando d'ETA a Biscaia i un acte de kale borroka a Vitòria la setmana passada per imposar noves exigències a Sortu de cara a la seva legalització.

El PNB sospita que el futur del nou partit inclou un sobreentès entre Batasuna i el PSOE, segons el qual l'esquerra abertzale assumeix que no es podrà presentar sota les sigles de Sortu en les eleccions locals del maig vinent -perquè el Suprem ho impedirà-, però que després d'aquests comicis el Tribunal Constitucional avalarà la seva legalització. El president del PSE nega cap mena de pacte amb els independentistes. Jesús Egiguren és l'únic socialista que defensa que Sortu hauria d'estar present a les urnes immediatament perquè "compleix totes les condicions que se li demanaven per ser legal i el que no es pot fer en dret és anar traient noves condicions".

Arguments de l'Estat

El govern espanyol al·lega -a través dels informes de l'Advocacia i la Fiscalia de l'Estat- que Sortu és una continuïtat de Batasuna al servei d'ETA. Egiguren discrepa: "Això de la continuïtat no ho he entès mai. Si a Batasuna li diem que tornarà a ser legal en cas que faci un seguit de coses és perquè la continuïtat es dóna per feta. En aquest punt la llei té un error. Està pensada per il·legalitzar però no preveu la fórmula per legalitzar, entre altres coses perquè els legisladors no van imaginar-se mai que Batasuna diria les coses que ha dit i que compliria la llei de manera estricta".

És un joc polític que preocupa el PNB, ja que considera que socialistes i populars no s'atreveixen a legalitzar els independentistes perquè la llei de partits els ha donat fins ara rèdits electorals. Blindada a aquests debats, l'esquerra abertzale es prepara per participar en els comicis locals i forals del maig amb Sortu o sense Sortu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT