Publicitat
Publicitat

ACAMPADABCN

Els acampats decidiran dimarts si marxen de la plaça

Paco Ibáñez canta a la 'indignació'

Paco Ibáñez es va unir ahir al moviment dels 'indignats' i els va oferir un concert per la "revolució" a la plaça Catalunya. Els acampats no decidiran fins dimarts si marxen o es queden.

El moviment dels 'indignats' té des d'ahir un nou valedor. El cantautor Paco Ibáñez, una de les veus destacades de la lluita cultural antifranquista, va fer vibrar d'emoció els milers de persones que omplien la plaça Catalunya per escoltar-lo.

El concert va precedir una assemblea que havia de decidir si s'aixecava el campament, però finalment es va postergar la votació fins dimarts. Els acampats van considerar que els esdeveniments dels últims dies havien estat massa intensos com per poder reflexionar de debò sobre la conveniència d'anar-se'n o quedar-se. Amb tot, es va obrir un torn de paraules perquè tothom qui ho volgués expressés la seva opinió. Al mateix temps, l'assemblea de la Puerta del Sol de Madrid debatia també si abandonaven o no el campament. Tot i que els acampats de la plaça Catalunya van informar que a Madrid havien decidir quedar-se, al tancament d'aquesta edició, l'assemblea a la capital espanyola encara no havia acabat.

A l'assemblea de dimarts a Barcelona s'hi votaran també altres propostes, com la de convocar "marxes d' indignats des de tots els punts de l'Estat cap a la Puerta del Sol de Madrid" o la de portar les cassolades diàries "a les seus dels sindicats majoritaris".

Ahir, la cassolada diària de les 9 del vespre es va reduir per primera vegada a quinze minuts per donar pas al concert del cantautor Paco Ibáñez. Als seus 76 anys, el cantant valencià va admetre que l'emociona veure aquest "inici de revolució" i va voler unir-se al clam contra els "polítics indignes". També va tenir paraules amargues per al conseller d'Interior, Felip Puig, a qui va dedicar un dels seus clàssics, La mala reputación .

Cançó protesta

Des de l'escenari improvisat al costat de les fonts que presideixen la plaça Catalunya, Ibáñez va dedicar als acampats els seus grans hits de crítica social i política, des de Un lobito bueno a Me lo decía mi abuelito . Tot i la mala megafonia, el cantautor va aconseguir desfermar l'eufòria de la plaça amb la seva ja mítica versió musical del poema de Rafael Alberti A galopar .

El concert d'Ibáñez, que va precedir l'assemblea, va posar la cirereta a un cap de setmana en què l'acampada de Barcelona ha agafat més força que mai, després de l'enfrontament amb els Mossos d'Esquadra que van voler demantellar el campament divendres al matí i després també d'haver aconseguit mantenir intacta la imatge pacífica del moviment tot i la violència que va omplir els voltants de la plaça la nit de celebració blaugrana a Canaletes.

Recuperar objectes perillosos

Els camions, que la nit anterior s'havien endut tots els estris de cuina i altres eines i materials potencialment perillosos, van arribar a la plaça al migdia per descarregar. Ja al matí s'havien tornat a aixecar les tendes que havien desmuntat per precaució la nit anterior.

Com un record irònic, una gran lona amb publicitat del Barça, similar a la que encara cobreix la bastida del Banc Central al capdamunt de la plaça, es va convertir ahir en la tenda principal de l'acampada.

La profusió de tendes i parades que envolten gairebé completament l'espai central de la plaça, algunes de les quals s'estaven instal·lant ahir mateix, transmetien una voluntat força clara de permanència. Com també ho feien les peticions, a través de les xarxes socials però també amb cartells improvisats, perquè la gent els portés "megàfons, generadors elèctrics, ordinadors i taules". Tot i així, alguns acampats remarcaven que no es tractava tant de "viure aquí" com de "mantenir viu el moviment i fer-lo créixer".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT