El Palma Arena porta Jaume Matas al banc dels acusats

PALMA.Primer va ser Francisco Camps i avui serà Jaume Matas. La corrupció al País Valencià i a les Balears durant l'època del boom immobiliari ha portat els que en van ser presidents fins al banc dels acusats. La Fiscalia Anticorrupció demana vuit anys i mig de presó a Matas per uns pagaments fraudulents amb diners públics al periodista d' El Mundo que li escrivia els discursos, Antonio Alemany.

El judici ha aixecat molta expectació perquè és el primer contra l'expresident i arriba just enmig de l'esclat informatiu d'una altra peça del cas Palma Arena, la que afecta Iñaki Urdangarin. Cal recordar que Matas és el segon president de les Illes Balears que acaba als tribunals. El també popular Gabriel Cañellas va ser jutjat el 1996, acusat de suborn, però en va resultar absolt perquè el delicte ja havia prescrit.

Una xarxa complexa

La situació de Matas, però, és molt diferent de la de Cañellas. Aquest judici és només per una peça menor de les 26 que té el cas de corrupció més important de les Illes Balears. El Palma Arena, que va començar amb la investigació sobre el sobrecost de més de quaranta milions d'euros en la construcció del velòdrom que duu aquest nom, ha acabat incloent una complexa xarxa de trames de corrupció que haurien ocorregut en l'anterior govern del PP. El que lliga totes les peces és el velòdrom de Palma o bé el presumpte enriquiment il·lícit de l'expresident i del seu entorn.

En aquest judici, la Fiscalia acusa l'expresident d'ordenar al Govern Balear pagaments per valor de 483.186 euros a Alemany "amb un menyspreu total de les normes administratives i legals de contractació pública i subvencions públiques". Els pagaments s'haurien fet per tres vies diferents. D'una banda, segons la Fiscalia, el llavors president va encarregar a l'empresa de comunicació Nimbus que contractés Alemany. Aquesta empresa facturava al govern a través d'un concurs públic fet a mida. Així, Alemany hauria amagat que treballava per a Matas cobrant del govern, Nimbus s'enduia una comissió del 5% i el periodista podia optar a fons públics per altres bandes. A més, sempre segons els acusadors públics, l'Agència Balear de Notícies -propietat d'Alemany- va rebre subvencions que, en realitat, es dedicaven al diari digital Libertad Balear, també propietat seva. Els fiscals també acusen l'expresident d'ordenar pagaments a Alemany per una sèrie de reportatges i entrevistes que s'havien de publicar a la premsa esportiva, però que "no es van fer mai".

Segons l'escrit d'acusació, el president, més que no pagar els discursos, contractava "la creació d'un clima d'opinió favorable, i això no es podia recollir en un contracte administratiu transparent". L'escrit recopila tota mena d'exemples dels elogis que Alemany dedicava en els seus articles als discursos que havia escrit ell mateix i que pronunciava el president. De fet, els fiscals asseguren que era "innecessari" contractar Alemany perquè el govern ja tenia qui podia fer-ho. També consideren que els 4.361 euros al mes que cobrava "excedeixen, de molt, el valor de mercat dels serveis d'elaboració de discursos".

La Fiscalia sosté que Matas va cometre delictes de tràfic d'influències i de frau a l'administració, a més de fer d'inductor i cooperador necessari dels de malversació, falsedat en document oficial i prevaricació. A Alemany se l'acusa de falsedat en document mercantil i frau a l'administració, i de ser inductor i cooperador en delictes de malversació, prevaricació i falsedat en document oficial. Els altres quatre acusats d'aquest procés són tres alts càrrecs implicats en l'adjudicació i els contractes i el responsable de l'empresa que hauria fet de tapadora. Són l'excap del gabinet de Matas, Dulce Linares; l'exdirectora general d'IB3, Maria Umbert; l'exdirector general de Comunicació del Govern Balear, Joan Martorell, i el director de Nimbus, Miguel Romero. Tot plegat, però, és només la punta de l'iceberg del Palma Arena.