Publicitat
Publicitat

CIMERA HISPANO-XINESA

Només 600 empreses espanyoles operen a la Xina

A Pequín hi hem de fer negocis, no demanar diners

La recent visita del viceprimer ministre Li Keqiang a Madrid va despertar un interès inusitat. Va ser molt ben rebut. La Xina s'ha compromès a comprar més deute espanyol i això és una bona notícia per a unes arques gairebé buides. El 2011 els bancs i les caixes han de refinançar uns 98.000 milions d'euros, la majoria en crèdits al sector privat. L'Estat, 47.000 milions més. S'entén, per tant, que a Madrid es rebés el rei mag groc d'Orient amb una llarga catifa vermella. El president Zapatero va presentar el compromís com una mostra de la confiança de la Xina, la segona economia del món.

Pequín té la reserva de divises més important del món: 2,1 bilions de dòlars. Ara li urgeix diversificar la seva cartera, molt concentrada en bons del tresor d'EUA. Comprant deute espanyol, col·loca els seus enormes excedents financers a un interès elevadíssim, sense riscos excessius. Espanya és un país de la UE que mereix crèdit. Però la generositat xinesa, com els regals de Reis, no és gratuïta. Els préstecs xinesos s'hauran de tornar sumant-hi interessos.

El suport financer xinès també té un preu polític. El deutor estarà limitat davant del seu banquer. I com més s'endeuti, menor serà la seva capacitat de maniobra política davant del creditor xinès. L'estratègia de Pequín respecte als desequilibris financers i comercials de la UE és subtil. Podria ajudar directament l'euro revaluant el iuan. Però no assumeix compromisos a Brussel·les i sí que ho fa a Madrid. Prefereix saciar les urgències financeres de països en problemes com Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya. D'aquesta manera guanya aliats polítics per frenar les pressions de la UE que el collen perquè revaluï el iuan. Al G20 de Seül algun país europeu va mantenir-se en silenci. Zapatero també va obviar a Madrid qualsevol referència a la situació dels drets humans a la Xina. Li Keqiang va ser blindat perquè ningú l'incomodés amb preguntes sobre l'empresonament del Nobel de la pau, Liu Xiaobo.

Espanya creu que si la Xina compra deute espanyol recuperarà la confiança dels mercats financers. Greu error. Pot ajudar a curt termini. Però la confiança només la recuperarà si impulsa ja i sense reserves les reformes estructurals encara pendents. S'ha perdut massa temps per la falta de decisió i coratge del govern. I pot quedar-se a mitges. L'OCDE va aplaudir l'aprovada reforma laboral i la proposta per al sistema de pensions. Però també va insistir que les reformes poden resultar insuficients.

Recuperar la confiança
La sortida de la crisi no la portaran els reis mags, vinguin de la Xina, d'Alemanya o de qualsevol altre lloc. No existeixen regals gratuïts. No podem endeutar-nos més. S'ha de treballar més i millor, encara que sigui per una mica menys. Les administracions, universitats, empreses, professionals i treballadors han de ser més competitius en un món global. A curt i mitjà termini, la situació de les finances i el mercat laboral seguirà sent complicada. Se sortirà de la crisi, a llarg termini i amb esforç, si les reformes s'apliquen bé.

La nostra política exterior ha de reforçar la part comercial. El president Artur Mas ho ha definit com a business friendly . Els governs han de desplegar una diplomàcia econòmica com fan els nostres millors socis europeus. S'ha d'apostar pel sector exterior, excessivament dependent de la UE, per guanyar quota comercial als mercats emergents. La Xina és l'origen principal del nostre elevat dèficit exterior. La taxa de cobertura en la balança comercial d'Espanya amb la Xina va ser entre gener i octubre del 2010 de només el 13,7%.

Oportunitat de negoci
En els seus recents viatges a Pequín, Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i David Cameron, acompanyats de nodrides delegacions empresarials, van signar fabulosos contractes de milers de milions d'euros. No van demanar préstecs, sinó negoci. Quan Zapatero torni a la Xina haurà de canviar de xip i assumir el business friendly i aprofitar millor el regal rebut de Li Keqiang: les seves declaracions qualificant Espanya de "líder mundial en informàtica, turisme, serveis bancaris, energia renovable i agricultura moderna". I té raó. Comptem amb empreses, grans i pimes, molt competitives. Però avui a la Xina només operen unes 600 empreses espanyoles, moltes catalanes.

A Madrid s'han signat més declaracions d'intencions que contractes comercials. Es parla d'una pluja de 5.600 milions d'euros, però el 97% correspon a un contracte entre Repsol i Sinopec tancat a l'octubre. El 2011 s'ha de passar de les declaracions als resultats: aconseguir més contractes per a les empreses. Les potencialitats del mercat xinès són immenses. El nostre futur econòmic també es jugarà a l'Àsia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT