Publicitat
Publicitat

ELECCIONS LEGISLATIVES

La població lusa encara amb escepticisme uns comicis marcats per les condicions del rescat europeu

Portugal, la campanya de la indiferència

Aprincipis de febrer, quatre amics van trobar-se a Lisboa per explicar-se les penes. Acabaven de perdre la feina i no veien expectatives de sortir d'un bucle de feina temporal i precària. D'una conversa fosca, en va néixer una convocatòria al Facebook que, en només un mes, va agrupar 70.000 persones. Era el moviment del 12 de març . Una cita a sortir al carrer per denunciar la precarietat laboral de bona part de la població activa. Joves amb estudis en un país on l'atur per sota dels 35 anys arriba al 40%.

Portugal es va anticipar al moviment dels indignats amb aquesta crida massiva. El 12 de març, deu dies abans de la caiguda del govern del socialista José Sócrates, van manifestar-se 300.000 persones a Lisboa i 80.000 més a Porto. El país no registrava una protesta d'aquest tipus des de feia molts anys.

Joao Labricha era un dels quatre amics que va posar la convocatòria al Facebook. Té 28 anys, un màster en relacions internacionals de la facultat de Coïmbra (al nord de Portugal) i no té feina. "Entenem que necessitem ajuda però cal discutir les condicions; a més a més, hem vist com en altres països, el rescat financer de l'FMI agreuja la situació", argumenta. Des de la caiguda del govern s'ha seguit reunint amb els seus companys de manera assembleària. El 19 de maig, en solidaritat amb les acampades de Madrid i Barcelona, es van instal·lar a la lisboeta plaça del Rossio.

Ahir, l'escenari del moviment era ja només una plaça on, al migdia, el sol de 28 graus no escalfava res més que les pedres. Un conjunt de cartells electorals del Partit Socialista (PS) i de Pedro Passos Coelho, el candidat de l'oposició socialdemòcrata (PSD) i futur primer ministre segons les enquestes, eren l'únic ítem que recordava que diumenge hi ha eleccions legislatives anticipades a Portugal.

Autònoms i proletaris

Els indignats van acordar retirar-se dimarts, però cada nit segueix havent-hi assemblees. La majoria dels treballadors precaris que s'hi reuneixen cobren amb falsos recibos verdes , el nom que donen a la butlleta de color verd amb què els arriba el sou com a autònoms tot i que treballen per a empreses. José Marcelino, de 22 anys, en fa tres que treballa d'aquesta manera en una teleoperadora. Té horaris i cap, però és ell qui es paga uns 300 euros d'autònoms cada mes. Un bon negoci per a l'empresa. És una pràctica habitual i cada cop més freqüent també a Espanya. En José s'ha sumat a la protesta i m'assegura que diumenge no pensa votar cap partit.

Els més europeistes

"L'escepticisme s'ha instal·lat en la societat portuguesa, però sobretot entre l'electorat jove", explica des del seu despatx universitari Pedro Magalhanes. És professor de ciència política de l'Institut de Ciències Socials de Lisboa i està especialitzat en comportament electoral. Les enquestes auguren que diumenge l'abstenció pot tornar a fregar el 40%, una dada "alarmant" per Magalhanes. "L'Eurobaròmetre mostra que els portuguesos tenen el mateix nivell de desconfiança en els seus polítics que els habitants de països de l'Est com Romania o Bulgària", afegeix. No és estrany, doncs, que davant de la pregunta sobre on han de ser preses les decisions, si al govern central o bé a la Unió Europea, responguin en un gran percentatge que a Europa.

Magalhanes considera que molts se senten bé amb el rescat perquè confien en una ajuda estrangera que ja ha arribat tres vegades. Però què diuen les mesures d'austeritat? Pocs ho saben respondre a la primera. El cert és que el govern no va traduir fins la setmana passada al portuguès el memoràndum de les ajudes. I les mesures encara no s'han començat a aplicar. Segons les enquestes, una coalició de dretes serà l'encarregada d'estirar la faixa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT