Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A RÚSSIA

El nou candidat proposa Medvédev com a primer ministre en un canvi de papers al Kremlin

Putin vol la presidència russa

El president de Rússia, Dmitri Medvédev, va acabar ahir amb mesos de suspens en proposar el seu mentor i actual primer ministre, Vladímir Putin, com a candidat a les properes eleccions presidencials. Putin, que va acceptar d'immediat, obté així un bitllet de tornada a la presidència del país que podria mantenir fins al 2024.

"Crec oportú que el congrés doni suport a la candidatura del president del partit, Vladímir Putin, a la presidència del país", va afirmar Medvédev en un congrés del partit oficialista, Rússia Unida, davant d'uns 11.000 militants congregats a Moscou. Putin va ser rebut entre aplaudiments davant d'un Medvédev amb somriure forçat. El flamant candidat a la presidència de Rússia va dir: "Fa temps que Medvédev i jo havíem arribat a un acord sobre què farem i a què ens dedicarem en un futur".

Sense dubtar que guanyarà les eleccions, Putin va indicar que li agradaria que el seu pupil acceptés liderar el govern de Rússia. Medvédev ho va fer immediatament, fonent-se acte seguit en una abraçada amb el seu company de tàndem. Putin va considerar convenient que fos el president qui encapçalés la llista electoral d'enguany de Rússia Unida al·legant que no volia "trencar la tradició" que ell va començar el 2008, quan va abandonar la presidència per optar al càrrec de primer ministre.

La presència com a número 1 a la llista de Rússia Unida només té caràcter electoral de cara als comicis legislatius i a Medvédev només li serviria per ocupar un escó si abandonés la presidència i no formés part del Govern.

Rússia Unida, que controla gairebé dues terceres parts de la Duma, va validar després la llista de candidats a les legislatives amb 528 vots a favor i 1 en contra. "Qui és aquesta persona? Qui és el dissident?", va preguntar Putin amb to de broma.

Estratègia continuista

Putin va cedir la presidència a Medvédev el 2008 perquè la Constitució li impedia optar a un tercer mandat. Hi ha analistes que pensen que des d'aleshores l'exagent del KGB va dissenyar una estratègia per recuperar el poder i, de fet, va dur a terme una reforma constitucional que prolongava la duració del mandat de quatre a sis anys a partir del 2012. Alguns analistes creuen que l'actual cap del Kremlin ha guardat la cadira presidencial a Putin durant els últims quatre anys, ja que totes les seves accions han estat sota l'ombra del seu mentor.

Putin té ara pràcticament assegurada la victòria als comicis del pròxim 4 de març per la seva popularitat entre els russos i pel controlat sistema polític del país. Medvédev havia assegurat en diverses ocasions que no es presentaria als comicis presidencials si la persona a qui deu tota la seva carrera política decidia ser candidat. En gairebé quatre anys a la presidència, mai no es va oposar a Putin i va desmentir sistemàticament els rumors de tensions entre tots dos.

Putin representa la cara conservadora del tàndem i la seva candidatura arriba en un moment d'incertesa econòmica a Rússia, enmig de la crisi a Europa i la baixada dels preus del petroli. Alguns analistes fins i tot consideren que la tornada de Putin a la presidència podria resultar en l'estancament econòmic del país amb més recursos energètics del món.

"És un escenari catastròfic per a Rússia", va dir a la ràdio independent Eco de Moscou Borís Nemtsov, un antic vice-primer ministre de Ieltsin, que va veure com les autoritats russes impedien que el seu partit opositor, Parnas, es pogués registrar per als comicis. Guennadi Ziugànov, cap del Partit Comunista, va indicar a l'agència Itar Tass: "Aquest acord ja existia, només han decidit oficialitzar-lo".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT