Publicitat
Publicitat

NOVA ESTRATÈGIA EN EL CONFLICTE ÀRABO-ISRAELIÀ

Les claus del gir propalestí de l'Amèrica Llatina

Quatre països sud-americans reconeixen Palestina de cop

El reconeixement de l'Estat palestí per part del Brasil ha provocat un efecte dòmino a l'Amèrica Llatina. En només tres setmanes, tres països més s'han afegit a la iniciativa i quatre més ho faran aviat.

En el llarg, complicat i sofert procés de negociació de la pau entre Israel i els palestins, l'Amèrica Llatina ha donat un impuls estratègic de pes a favor de reconèixer un Estat palestí dins de les fronteres vigents abans de la Guerra dels Sis Dies del juny del 1967, que inclouen Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est.

1. A favor o en contra?
Majoria de països propalestins
En les últimes tres setmanes, el Brasil, l'Argentina, Bolívia i l'Equador han reconegut l'Estat palestí. L'Uruguai ha confirmat que ho farà a principis de gener i el Paraguai, Mèxic i El Salvador ho faran aviat. El Perú i Xile tenen el tema sobre la taula i Veneçuela fa anys que el va reconèixer. Colòmbia, que depèn de l'ajuda militar israeliana, i Panamà, que considera que Israel és "guardià de Jerusalem", s'hi han manifestat contraris.

2. A què respon?
L'alternativa al procés de pau
La diplomàcia palestina ha funcionat amb eficàcia a l'Amèrica Llatina i s'esforça per garantir més adhesions a l'Àfrica i l'Àsia. A més, en el marc d'una estratègia alternativa al procés de pau, els palestins pressionen les principals capitals europees perquè elevin el grau de les legacions diplomàtiques al d'ambaixades, decisió que ha pres Oslo i que Madrid hauria implementat al setembre. I el Regne Unit, segons va publicar ahir el diari The Independent , seguirà el mateix camí.

Els palestins fan una lectura estratègica dels avenços diplomàtics. "L'avantatge d'aconseguir el reconeixement d'una quantitat important de països és millorar l'enorme desequilibri de poder que tenim els palestins en la taula de negociació", explica Nabil Shaat, membre de l'equip negociador de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP). Abans d'aquesta onada, Palestina ja havia estat reconeguda per prop de 130 països, però el Brasil actual té una ascendència important en el concert internacional i la seva decisió ha precipitat voluntats de reconeixement a l'Amèrica Llatina.

3. Com s'ho pren Israel?
Una decisió incòmoda
L'eficàcia de la pressió diplomàtica, amb el rerafons de les converses de pau amb Israel estancades des del setembre, ha alertat i molestat l'Estat hebreu. El viceministre israelià d'Exteriors, Daniel Ayalon, ha atribuït l'onada de reconeixements a "la falta de comprensió del que passa sobre el terreny" i ha aconsellat als països sud-americans que es fixin "més en el que fan els nord-americans i els europeus, que hi estan més implicats". Segons Israel, els reconeixements allunyen les possibilitats d'èxit del procés de pau.

4. Qui va començar?
El Brasil lidera els favorables
Va ser l'encara president del Brasil, Lula da Silva, qui va enviar el 3 de desembre una carta al president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, en què formalitzava el reconeixement de Palestina. I ha estat Lula el dirigent llatinoamericà que no s'ha mossegat la llengua per contextualitzar una decisió que no està sincronitzada amb l'ordre internacional occidental vigent. "Estic convençut que no hi haurà pau al Pròxim Orient mentre els EUA siguin els tutors de la pau", ha manifestat el president brasiler, en un posicionament que reforça la seva intenció d'articular un nou equilibri de poder.

Per Abbas, la decisió del Brasil és un "motiu de pes" per reforçar el compromís "estratègic" palestí amb "l'opció de la pau i l'establiment d'un Estat palestí independent amb capital a Jerusalem basat en la legitimitat internacional". Però també ha suposat que Israel demani a les seves delegacions d'arreu del món que s'esforcin per aturar amb mesures "urgents" la campanya internacional palestina per obtenir reconeixements.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT