Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Catalunya i Euskadi, que exigeixen solucions al dèficit fiscal i a la fi d'ETA, es resisteixen a l'empenta del PP

Rajoy dinamita el rècord d'Aznar i ensorra el PSOE

Una majoria absoluta rotunda. Mariano Rajoy va fer bons els pronòstics que, tossudament, el situaven còmodament a la Moncloa i va liderar el triomf del PP a les eleccions espanyoles amb més de 15 punts sobre el PSOE. Ell serà el proper president. No va arribar als 202 escons de Felipe González el 1982, que van marcar un abans i un després a Espanya, però es va enfilar als 186. Són 33 més dels 153 que ell mateix va obtenir fa quatre anys i 3 més dels 183 que va tenir l'any 2000 el seu mentor, José María Aznar, de qui ara sí que es podrà emancipar. També 17 més dels 169 amb què fins ara governava el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. A diferència del president sortint, a Rajoy no li caldrà buscar aliances, esporàdiques o estables, per governar i tirar endavant les reformes que, de ben segur, dura a terme. Una altra cosa és que ho vulgui fer en solitari, tal com agradava a Aznar.

El PP no va créixer tant com esperava, però sobretot va obtenir un resultat escàs a Euskadi i Catalunya que és un toc d'atenció. Petit, però un toc d'atenció al cap i a la fi que pot provocar alguna reflexió. Sí que, en canvi, va sortir-se'n a les Castelles i Andalusia, on va capgirar la situació pujant vuit escons que li permeten somiar amb la Junta. Els escons, però, no equivalen automàticament a un mandat tranquil i no es tradueixen en una millora econòmica, especialment de l'atur. Ahir, en el discurs de la victòria a Génova, Rajoy va afirmar que "serà el president de tots" i va apostar per tornar als espanyols "l'orgull de ser-ho".

El PSOE paga per Zapatero

El resultat és especialment dolent per al PSOE, que ha pagat a les urnes, i amb escreix, el desgast de Zapatero. Per més que Rubalcaba hagi amagat l'encara president i ensenyat González per mobilitzar el seu electorat clàssic, no se n'ha sortit. El PSOE se'n va de cap (i desfet) a l'oposició amb només 110 diputats, 15 menys que els 125 que va obtenir Joquín Almunia l'any 2000, xifra que es considerava terra absolut del partit. En els primers mesos a l'oposició haurà d'aclarir el seu lideratge, al qual té previst optar l'encara ministra de Defensa i candidata del PSC Carme Chacón, que va perdre a Catalunya i es queda sense un dels trampolins a la secretaria general del PSOE. Rubalcaba va admetre el caràcter inapel·lable de la derrota "en circumstàncies molt difícils" i es va aferrar a "l'arrelament" del PSOE malgrat que es deixa pel camí 4 milions de vots. Per si de cas, ja va demanar a Zapatero que convoqui congrés ordinari del partit.

La desfeta és molt dolorosa a Andalusia, Catalunya i Euskadi, on no capitalitzen la pau i es deixen 5 dels 9 escons, i té magnitud tràgica a Madrid i al País Valencià. Només guanyen en escons a Barcelona i a Sevilla però no ho fan a cap autonomia. I ha servit també per clavar un lleu cop al bipartidisme que propicia la llei electoral. L'any 2008 el PSOE i el PP van sumar 322 dels 350 escons i ara seran 296. I si aleshores hi havia 9 partits o coalicions a la cambra baixa, ara en seran 13.

Un mixt gran i Amaiur amb grup

A la puixança de CiU i la resistència d'ERC i el BNG s'hi suma la irrupció de Compromís al País Valencià amb un escó. El nacionalisme basc creix com l'escuma: les pèrdues del PNB les compensa amb escreix Amaiur. Dels set escons que sumaven penebistes i Nafarroa Bai es passa a tretze entre Amaiur, PNB i Geroa Bai (7, 5 i 1, respectivament). La pau la rendibilitza el nacionalisme, especialment el que ha aconseguit que ETA doblegui el braç als polítics de l'esquerra abertzale.

IU (amb ICV) amplia de forma significativa l'espai passant dels dos escons actuals a 11 i fa forat al País Valencià, Andalusia i l'Aragó amb la Chunta Aragonesista. Gaspar Llamazares obté l'escó per Astúries. Per mèrits propis, i sense recórrer a trampes d'altres ocasions, IU tindrà grup i el lideratge de Cayo Lara, que va felicitar-se "de l'alegria a la casa del pobre", es consolida. L'espanyolista UPyD passa d'un a cinc escons però es manté com un fenomen madrileny que dessagna el PSOE. Els regionalistes canaris mantenen dos escons i el Fòrum Asturià de Francisco Álvarez Cascos treu el cap.

Ara caldrà veure què fan la mesa i el proper president del Congrés, càrrec al qual aspiren Jorge Fernández i Ana Pastor però que Rajoy podria ofrerir a l'enfortit Josep Antoni Duran i Lleida. A tenir grup parlamentari hi tenen, segons el reglament, ple dret PP, PSOE, CiU, IU-ICV, Amaiur i PNB. Tots tenen cinc o més escons i superen el 5% estatal o el 15% a les demarcacions per on s'han presentat. UPyD no arriba al 5% i hauria d'anar al mixt (que tindria 15 escons) amb una samfaina nacionalista i regionalista si el reglament no es tortura per facilitar les interlocucions i diluir el lideratge del PSOE a l'oposició.

Poc rastre dels 'indignats'

El vot blanc va créixer i el nul es va doblar. La suma dels dos sufragis contestataris es va quedar però en un 2,6 dels vots emesos. Els avenços de participació ja van donar pistes, si s'estudiaven de forma territorial, de la magnitud de la desfeta socialista i de fins a quin punt els votants del PP estaven en tensió. La participació va baixar dos punts (del 73,8 al 71,7%). Euskadi, on la jornada va estar marcada pel retorn triomfal de l'esquerra abertzale, va trencar la tendència.

El nou president espanyol haurà de gestionar una crisi econòmica greu, que amenaça Espanya però també tota la zona euro. Una crisi que ha obligat Zapatero, que va assegurar al seu dia que no retallaria prestacions socials, a prendre mesures que han afectat l'estat del benestar i que han tingut un cost polític molt alt per al PSOE a les urnes. La situació financera continental va justificar ahir un seguiment destacat de la jornada als mitjans europeus. Rajoy haurà de prendre mesures però també gestionar algunes patates calentes més en matèria de finances públiques. D'entrada el govern de Catalunya, recolzat per CiU, ERC i ICV i enfortit per unes urnes que ratifiquen l'excepció catalana, es plantarà a Madrid amb la reivindicació del pacte fiscal en la línia del concert. Una proposta que Rajoy no es planteja i de la qual no volen ni parlar els barons del PP però que tampoc podrà rebutjar de males maneres. Els resultats a Madrid, on el PP guanya un escó (de 18 a 19) tot i l'empenta dels minoritaris, mantenen intacte el poder d'Esperanza Aguirre.

A més de l'economia hi ha un altre assumpte, la fi d'ETA. L'esquerra abertzale té en els set diputats d'Amaiur interlocutors qualificats i la resistència del PNB a les urnes hauria de fer que no tinguin por de seure a parlar amb el PP.

De moment ahir el president electe, que prendrà possessió el 21 o el 22 de desembre, va celebrar l'èxit assegurant que ell no tindrà més enemic que la crisi. Valdrà més que no se'n busqui de nous, ja siguin bascos, catalans o sectors de l'esquerra, perquè el que té d'entrada és potent i no té ganes de plegar veles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT