Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

La llei de control pressupostari, la reforma laboral i la reforma financera s'aprovaran abans del 10 de febrer

Rajoy liquidarà les reformes en vint dies

El govern espanyol té pressa malgrat que els mercats ja no pressionen amb la mateixa força. Mariano Rajoy va anunciar ahir que en tres setmanes aprovarà les tres grans reformes del seu inici de mandat.

Si compleix la seva paraula, Mariano Rajoy haurà liquidat en menys de dos mesos la reforma laboral, la financera i la llei de control d'estabilitat pressupostària, que inclourà el control dels pressupostos autonòmics. Així va respondre Rajoy a Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, que ahir va visitar-lo a Madrid per reclamar-li que no li tremoli el pols modificant el mercat de treball. "La reforma laboral no és només necessària, sinó una emergència", va proclamar Van Rompuy.

Rajoy va assegurar que aquestes tres reformes s'aprovaran entre el consell de ministres del 27 de gener i els dos següents, que seran el 3 i el 10 de febrer. D'aquesta sibil·lina manera, el president espanyol va descartar que la reforma laboral s'aprovi aquest mateix divendres.

Encara hi ha molts dubtes sobre com es concretaran totes tres reformes. Pel que fa a la reforma laboral, els experts creuen que Rajoy no farà tabula rasa respecte al model anterior, mentre que en la reforma financera el que ha deixat clar el govern és que vol més fusions (l'operació més grossa seria una fusió entre CaixaBank i Bankia). El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va confirmar ahir que desitja una "segona ronda de consolidació a la banca espanyola". El que no queda tan clar és d'on sortiran els 50.000 milions d'euros que les entitats financeres encara han d'aportar per protegir-se de la seva exposició a actius immobiliaris tòxics, segons va dir el mateix De Guindos fa dues setmanes. Finalment, la llei d'estabilitat financera, que inclourà els límits de deute i dèficit de les comunitats, encara s'està negociant amb les autonomies.

De Guindos també va transmetre aquesta determinació reformadora en una trobada amb les grans empreses espanyoles, entre les quals hi ha Telefónica, El Corte Inglés o La Caixa, entre d'altres. El ministre va explicar als empresaris la necessitat dels ajustos fiscals, que considera vitals per superar la crisi.

Treva dels mercats

Els mercats, com a mínim, han donat una treva al deute espanyol. Ahir el Tresor va tornar a col·locar bons amb gran èxit. Gràcies a l'interès dels inversors, Espanya va reduir a la meitat els interessos per les seves lletres a 12 i 18 mesos. La rendibilitat oferida pel Tresor va baixar del 4% al 2,1% en el primer cas i del 4,2% al 2,5% en el segon. En total, l'Estat va vendre 4.880 milions d'euros, tot i que la demanda per comprar deute va superar els 10.000 milions. A diferència de la setmana passada, el Tresor no va voler superar els 5.000 milions que s'havia marcat de límit inicialment.

"Actualment els inversors tenen molt interès per comprar deute a curt termini, no només a Espanya, sinó a tot arreu", explica José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citibank a Espanya. Si el Tresor hagués ampliat la subhasta fins als 10.000 milions (com la setmana passada) s'hauria tret de sobre al voltant d'una vuitena part de les emissions de tot l'any. Tot i així, el Tresor va fer bé, segons Campuzano. "Té sentit ser exigent i deixar els mercats amb ganes de més", afirma. A més a més, cal no oblidar que el deute col·locat ahir venç l'any vinent i no és recomanable acumular massa deute a curt termini.

Sembla que l'anunci de Standard & Poor's, que divendres va rebaixar la qualificació d'Espanya i vuit països europeus més, no ha afectat la demanda dels inversors per comprar deute espanyol. En la jornada d'ahir, la prima de risc va baixar nou punts, fins als 329 punts.

Ara que ja col·loca deute amb una certa normalitat, el repte serà vendre'n també a llarg termini, ja que els inversors no tenen gaire fam per comprar-ne, segons el mateix Campuzano. La primera prova de foc serà tan aviat com demà mateix. Dijous, el Tresor intentarà vendre entre 3.500 milions i 4.500 milions d'euros de deute que vencerà el 2016, el 2019 i el 2022.

L'analista de Citibank pronostica que en aquesta subhasta també hi haurà "molta demanda". Segons la seva opinió, som davant d'un canvi de tendència, tot i que cal anar amb compte perquè la partida no està guanyada. "Encara hi ha molts riscos sobre la taula: la inestabilitat de Grècia, la falta de creixement econòmic o la poca coordinació fiscal entre els països europeus s'han d'anar solucionant si ens en volem sortir", afirma.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT