Publicitat
Publicitat

Els populars volen duplicar l'avantatge a les generals

Rajoy ja és el president del govern 'de facto' per al PP

Le s previsions més optimistes del PP es van complir ahir. Rajoy sempre ha presumit de ser un home previsible. No li agrada haver d'improvisar. Li ha costat set anys aconseguir-ho. Però ahir va viure una victòria esclatant del seu partit. Amb paciència i tenacitat. Amb una estratègia tan simple com clara, elaborada amb temps i basada a repetir fins a la sacietat els mateixos missatges, o el mateix missatge, centrar el debat polític en l'economia i de carregar a les espatlles de Zapatero la responsabilitat de tots els mals que han passat a l'Estat els últims anys.

L'encara president espanyol ja va dir ahir que no avançarà les eleccions generals, però Mariano Rajoy ja està considerat pels seus com el president de facto . Potser en funcions, però en diverses ocasions molts ja se li han dirigit atribuint-li el càrrec. Els resultats electorals d'ahir són una autopista perquè l'any vinent passi el que sembla inevitable: que el PP obtingui la presidència del govern central. I és que al llibre del PP hi diu que els resultats sempre són millors a les eleccions generals que a les autonòmiques. Per això l'avantatge de deu punts d'ahir a les municipals esperen que es converteixi en vint el dia de les eleccions generals. Així de contundent es veu el panorama.

El que és bo es fa esperar

Rajoy va viure el recompte de resultats amb els seus familiars i companys de partit a la setena planta de la seu del carrer Génova de Madrid i, a les deu de la nit, sota la seu del partit ja l'esperaven. Era la mateixa hora en què el personal de seguretat de la seu del PP havia d'expulsar desenes de simpatitzants. S'havien esgotat les 200 banderes blaves. Una mica més enllà, però, se'n podien comprar dues d'espanyoles per cinc euros. Enfilats en estructures metàl·liques, una vintena de càmeres i una trentena de fotògrafs esperaven que Rajoy sortís a valorar els resultats. Però el líder del PP els va fer esperar fins al final.

La primera a parlar va ser Ana Mato. Deixar-li fer la seva intervenció per valorar uns resultats històrics va ser un premi a la seva feina al capdavant del disseny de la campanya electoral. Mato va ser breu i no va acceptar preguntes. Amb "prudència i cautela" i "sense dades oficials" va proclamar l'inici d'una "nova etapa política" a l'Estat i va repetir diverses vegades que el PP havia tingut èxit. Més tard, amb els resultats a la mà es va deixar anar i va afirmar que es tractava del "més gran triomf històric del partit", amb la distància més gran amb el PSOE, de deu punts de diferència, i dos milions de vots. Ja sense la prudència de la primera intervenció, Mato va ensenyar a la premsa, orgullosa, dos mapes d'Espanya amb els resultats electorals de les autonomies i les províncies, per demostrar que l'Estat s'ha tenyit de blau. Va expressar la "gran responsabilitat" que per al partit suposen aquests resultats i va assegurar que el PP havia rebut "clarament el missatge que els ciutadans volen un canvi". Per aconseguir-ho, es va comprometre a continuar treballant en la mateixa línia i va afegir que es tractava d'una "gran victòria" del partit i del seu líder, Mariano Rajoy.

Gràcies a Madrid tres cops

Rajoy va sortir al balcó de la seu del PP del carrer Génova amb l'aval d'haver millorat les previsions més optimistes. Estava acompanyat de Pío García Escudero, Ana Mato, Esperanza Aguirre, i Alberto Ruiz Gallardón. L'alcalde de Madrid, molt emocionat, va ser el primer a donar les gràcies a Madrid tres vegades, davant el clamor de milers de ciutadans que no van deixar de demanar la dimissió del president de l'Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Aquesta serà la tònica dels propers mesos. "Els asseguro que mai es penediran d'haver votat el PP", va cridar després un Rajoy que intentava amagar l'emoció al davant un públic entusiasta. "Jo demà em posaré a treballar", va assegurar. Potser considera que els anys que ha estat a l'oposició no ha treballat. I és que seran els propers mesos els que haurà de treure el millor de si mateix per aconseguir, amb mesures concretes, convèncer que un canvi polític pot significar alguna cosa més que això. Té temps, un any en què de portes enfora difícilment canviarà el seu discurs que tan bon resultat li ha donat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT