Publicitat
Publicitat

L'ANIVERSARI DE LA RETIRADA

Tres testimonis del pas de la frontera, ara fa 72 anys, reviuen els detalls d'aquell drama

Records de l'exili en primera persona

Resulta difícil recordar l'exili sense esmentar els versos de Pere IV: "Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament sense dir re... / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena". Per aquestes dates ara fa 72 anys gairebé mig milió de refugiats republicans van haver d'abandonar-ho tot i fugir a territori administrativament francès. El 4 de febrer del 1939, Joan Oliver i set intel·lectuals més van travessar de nit el coll de la Manrella per arribar a territori francès. Obligats com ells per l'avanç de les tropes franquistes i la por a la repressió, es calcula que unes 480.000 persones més van creuar la frontera des de finals de gener fins al 10 de febrer, data en què l'exèrcit de Franco va arribar a Portbou i va tancar la frontera.

"Van ser dies freds i plujosos", recorda Josep Juanola, veí d'Agullana, que va viure en primera persona el pas de milers de refugiats procedents de tot l'Estat per aquest petit poble empordanès. França va obrir la frontera el 27 de gener. El coll de Belitres, a Portbou, i el coll del Pertús, a la Jonquera, van ser alguns dels camins més transitats, però també Puigcerdà, Camprodon i molts altres punts muntanyosos menys coneguts però igual d'efectius. Un cop a França, els refugiats van ser ubicats en camps de concentració com els d'Argelers, Sant Cebrià o el Barcarès, entre d'altres. Al cap d'uns mesos, poc més de la meitat van tornar, però la resta van començar una nova vida a l'altra banda de l'Atlàntic o a una Europa que es trobava a les portes d'una altra gran guerra.

L'exili va afectar centenars de milers de persones anònimes, però també personalitats del món de la cultura i càrrecs institucionals. Intel·lectuals com Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra, Carles Pi i Sunyer o Antoni Rovira i Virgili, allotjats els últims temps al Mas Perxés d'Agullana, van emprendre el camí de l'exili a finals de gener. El 5 de febrer va ser el torn del president de la Generalitat, Lluís Companys, el de la República, Manuel Azaña, el lehendakari basc, José Antonio Aguirre, i el president de les Corts Espanyoles, Diego Martínez Barrio, que van creuar la frontera pel coll de Lli, a la Vajol. No la van creuar tots junts, però. Ho expliquen l'historiador Miquel Serrano i Jordi Font, director del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, lloc de referència per als interessats en la matèria. Azaña no s'entenia amb Companys i Aguirre, i com a gest de "supremacia protocol·lària" va decidir sortir dues hores abans per no coincidir amb els mandataris català i basc. Es va fer acompanyar pel president del govern republicà, Juan Negrín, que de retorn a Agullana va creuar-se amb la comitiva dels presidents català i basc.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT