Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE L'EURO PÀNIC ALS MERCATS

Espanya entra en zona de rescat i només la intervenció del BCE rebaixa la pressió sobre el deute

SOS de Zapatero a Europa

Al límit. I a tres dies de les eleccions espanyoles. Espanya està en zona de risc, en la mateixa situació, malgrat totes les diferències, que va provocar el rescat de Grècia, Portugal i Irlanda.

Els mercats no creuen en la zona euro i tampoc veuen bons indicadors en economies com l'espanyola i la italiana. Espanya, però, va patir ahir de forma cruel la desconfiança dels inversors en l'euro. El Tresor espanyol va pagar fins a un 7% d'interès per col·locar 3.500 milions d'euros en bons a 10 anys. Feia 14 anys que l'Estat no pagava aquest cost pel seu deute, encara amb la pesseta. La greu situació va provocar la reacció irada del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va demanar a la UE i al Banc Central Europeu una actuació ràpida i contundent per aturar l'escalada de la prima de risc, que, respecte del bo alemany a deu anys, es va disparar fins als 500 punts. Insostenible.

Zapatero, que ha treballat en els últims mesos amb un sol objectiu -no ser el president d'una Espanya intervinguda-, va reclamar al Consell Europeu i al BCE una resposta clara als problemes que afecten la zona euro. L'argument per demanar-ho va ser clar: "Per alguna cosa els estats van transferir part de la seva sobirania a la Unió Europea".

Espanya, "embargada"

La situació és desesperada, encara que Espanya no tingui un deute tan elevat com altres països, com la mateixa Alemanya, o que la mitjana que paga d'interès per la globalitat del seu deute sigui del 3,96%. El fet és que els desitjos de Zapatero, i d'altres governs, com el francès, xoquen contra el mur que ha construït la cancellera alemanya, Angela Merkel, contrària que el BCE actuï com a prestamista d'última instància. Ahir va tornar a deixar clar que es mostrarà ferma i que abans d'ajudar vol més disciplina fiscal.

Però el BCE va respondre al llarg de dia seguint una perversa estratègia, la de deixar que els mercats actuessin, però sense arribar a ofegar. I va comprar bons espanyols i italians fins a deixar la prima de risc espanyola en 460 punts respecte de l'alemanya, per sota dels 500 punts, on s'havia situat en el mercat secundari just després de l'operació de col·locació de deute. La italiana va tancar en 495 punts.

Les eleccions del 20-N també influeixen en la situació, encara que els experts consultats entenen que els mercats desconfien de tota la zona euro. El que segurament serà el pròxim president, Mariano Rajoy, va cometre ahir una relliscada en admetre, en un míting i després d'un comentari d'un assistent, que Espanya ja està "embargada". Se'n va adonar i va afegir que Espanya "se'n sortirà", informa Joan Rusiñol.

L'influent setmanari The Economist assegura en el número que surt avui que la situació d'Espanya es veu perjudicada per la "vaguetat" de les propostes de Rajoy. En la mateixa línia es va pronunciar ahir The Times.

I Rajoy es va sentir interpel·lat. Va assegurar en els seus mítings de campanya a Badajoz i Sevilla que formarà un govern amb els "millors", buscant professionals o tècnics, i que farà de seguida "anuncis contundents". El candidat del PP va insistir: "Espanya no marxarà mai de l'euro", i va assegurar que "complirà els compromisos". Dilluns o dimarts ho concretarà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT