Publicitat
Publicitat

Àngels: Guiteras:

"S'ajuda la banca, però les partides socials perillen"

Crisi "Des que va començar, les peticions d'ajuts per comprar menjar han crescut fins a un 50%" Interessos "No sento els partits parlar dels interessos dels que es queden al carrer" Retallades "No pot ser que les entitats no puguin fer la feina"

Mentre partits polítics i empresaris es reunien el divendres 25 de març al Palau de Pedralbes en la Cimera per a la Reactivació Econòmica, a l'altra punta de la Diagonal, al Centre de Convencions de Barcelona, els representants de 4.000 entitats socials catalanes celebraven el Congrés del Tercer Sector Social. La presidenta de la taula que agrupa totes aquestes entitats, Àngels Guiteras, lamenta que totes aquestes entitats socials que treballen amb els que pateixen l'impacte de la crisi no fossin presents amb veu pròpia a Pedralbes.

Per què creu que les entitats del tercer sector haurien d'haver participat a la cimera anticrisi?

Perquè som les entitats que treballem amb les persones més vulnerables davant de la crisi. Estaven fent una cimera pel desenvolupament econòmic i donaven l'esquena al desenvolupament social. Això no pot ser, si no vinculem aquestes dues cares d'una mateixa moneda, quan sortim de la crisi podem trobar-nos amb un país molt fracturat.

Com és que no els van convidar?

Perquè no hi ha un reconeixement del tercer sector com a agent social. Però no només podem fer la crítica de dir que no ens tenen en compte, també hem de mirar què ens falta a nosaltres. Al tercer sector social encara hem de fer molta feina, enfortir-nos i treballar per aquest reconeixement.

Les entitats socials atenen els sectors de la nostra societat més perjudicats. Quins canvis han detectat des que va començar la crisi?

Des que va començar l'any 2008, les entitats catalanes han rebut més peticions a tots els nivells. Per exemple, les que treballen per ajudar en l'adquisició d'aliments, doncs han vist com aquesta demanda creixia un 40 o 50%.

Ens pot posar altres exemples?

Pel que fa als pisos d'inserció social, els mateixos usuaris acostumen a aportar una petita inversió per fer-se càrrec d'una part de les despeses. Doncs ara no poden pagar ni aquesta petita aportació. També veiem que hi ha infants que abans assistien als casals i que ara ja no hi van perquè les famílies no poden pagar-ne el cost. Ens trobem amb noves situacions que abans no existien, i a més veiem que hi entra una nova part de la població, la nova pobresa.

Com s'afronta l'allau de peticions?

Hi ha hagut diverses iniciatives. El Govern va crear la taula anticrisi i també va destinar uns ajuts extraordinaris a les entitats. A més, va obrir un paquet d'ajuts directes a les persones que tenen situacions més difícils, perquè no deixin de pagar l'electricitat, l'aigua o el pis. Ara estem pendents de saber si aquest any també hi haurà aquests ajuts.

Fins a quin punt perillen ara aquestes ajudes?

No tenim dades, però estem preocupats. Estem a l'espera del que pot passar els pròxims mesos. Mentrestant, ens estem movent per fer entendre que ara més que mai necessitem inversió social, perquè avui hi ha més necessitats que fa dos anys. No és moment de fer passes enrere. Jo crec que hi ha recursos, però haurem de veure com els redistribueix la Generalitat, com fa la seva política.

El president Artur Mas va visitar el seu congrés i va demanar-los que siguin imaginatius. Però amb imaginació es pot assumir la demanda creixent?

El tercer sector ha estat sempre imaginatiu, sempre hem fet moltes coses amb molt pocs recursos. D'imaginació, doncs, que no es preocupi, que en tenim; d'això no ens en faltarà, perquè no ens n'ha faltat mai. Però no es pot fer un tractament lineal, cal prioritzar. Han de veure com gestionen el conjunt de l'economia, però el que no pot ser és que sempre rebin les mateixes persones. S'està ajudant la banca, però les partides socials perillen. Això no pot ser, no podem deixar que les entitat no puguin continuar fent la seva feina o que hi hagi més desigualtat i més vulnerabilitat.

La Taula d'Entitats és un dels promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) que vol aconseguir que si algú no pot continuar pagant la hipoteca i ha d'abandonar casa seva, que no continuï devent diners al banc. Perquè s'hi han implicat?

Perquè és esgarrifós veure com es troba la gent que ha de deixar el seu pis però que ha de continuar pagant, és esgarrifós veure com la gent se sent pobra i endeutada per vida. Això pot portar a la desesperació per tota la vida. És una gran injustícia, i ho volem posar sobre la taula amb la ILP.

Quina resposta han tingut dels partits polítics per aconseguir-ho?

Ni els partits catalans ni els espanyols ens donen suport, per això hem impulsat la ILP. Quan hi parles en privat, sempre et diuen el mateix: això és molt complicat, perquè hi ha molts interessos. Però mai sento que ningú parli dels interessos de les persones que es queden al carrer, que són els primers que hem de preservar. En canvi, ens diuen que no podem posar en perill els bancs; però són precisament els bancs els que han fet un gran negoci donant hipoteques. No pot ser, el que hem de fer és posar les persones al centre de les polítiques, i no ho estem fent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT