Publicitat
Publicitat

ACORDS MUNICIPALS

PSC i CiU intenten recomposar la negociació al Vendrell després del flirteig nacionalista amb PxC

Segon 'round' per frenar el terratrèmol

El Vendrell és una vila tranquil·la, sobretot als migdies, perquè modula molt bé l'ambient rural dels pobles del voltant (l'Arboç, Llorenç, la Granada...) amb la competència més urbana de Vilafranca. A la rambleta que enllaça l'estació i el centre, però, ja es nota que la composició social de la ciutat és diferent respecte dels municipis del voltant: la Xixonenca i el Kebab Güst es reparteixen les dues terrasses del passeig i, lògicament, ningú no fa distincions a l'hora de menjar i beure. Al Vendrell no hi ha guetos però el canvi poblacional es nota al centre i a tots els barris.

A aquesta hora de la tarda, amb una mica de calor després de la ruixada de dimarts i de la segona manifestació per la convivència i contra un possible pacte de govern entre CiU i Plataforma per Catalunya, la tensió només es viu a l'Ajuntament: la PxC de Josep Anglada té una força creixent a la ciutat -un regidor el 2003, quatre el 2007, cinc el 2011- i el seu líder, August Armengol, aspira a manar al consistori ara ja de manera directa. Als socialistes els agrada recordar que CiU i PxC han votat junts, formant un acord de govern tàcit entre el 2007 i el 2011, en un 97% de les ocasions.

Amb aquest escenari, ni el ple de tancament de mandat, un pur tràmit, és tranquil: l'exalcaldessa Helena Arribas, que ha estat substituïda ara com a cap de llista del PSC per l'exsecretari general d'Economia de la Generalitat Martí Carnicer, parla del "risc d'una societat dividida" i denuncia la "prepotència" de Plataforma per Catalunya. Armengol, al seu torn, comença a cridar: "No hi ha hagut ningú més prepotent que vostè quan era alcaldessa". L'alcalde, Benet Jané, demana calma i moderació.

Dues trucades i el cas del 2003

Però no serà fàcil que dissabte, quan es constitueixi el nou ajuntament, el Vendrell entri en una etapa moderada. La federació nacionalista va rebre dos dies després de les eleccions un xec en blanc de Plataforma perquè Jané fos reelegit alcalde i va decidir negociar només amb la resta de partits (PSC, PP i ERC) per un govern de 16 regidors. Alguna cosa va canviar en els últims dies, quan CiU i PSC ja tenien embastat el repartiment de l'alcaldia i de les regidories amb dos anys per a Jané i dos per a Carnicer, dos animals polítics del municipi que s'han presentat a l'alcaldia, amb alguna interrupció, des del 1979. Tal com admet Jané hi ha va haver "dues trucades" entre CiU i PxC, que implicaven una negociació que va des del suport dels xenòfobs a la presa de possessió de Jané fins a la formació d'un govern conjunt, que és sobretot el que voldria Armengol. La memòria de Jané també es va rebobinar en aquell moment al 2003, quan una ordre directa de Pujol va impedir-li sumar amb PP i PxC per governar. I les seves declaracions dimarts donant aire al govern de 21 regidors (tots inclosa PxC) van fer a miques les negociacions PSC-CiU.

Ahir a la tarda, en aquest escenari de ruptura i de PxC fregant-se les mans, Carnicer va demanar a Jané "una rectificació" si volia tornar a parlar i l'alcalde, en una declaració sense preguntes, va assentir: "Sempre he cregut que el govern d'unitat [amb PxC] seria el millor per al Vendrell però ara el pacte de govern passa per PSC i CiU i la voluntat d'integrar ERC i PP".

Els feus de Plataforma

PxC va facilitar les coses a Jané, ja que ahir a la nit va anunciar que es votaria a si mateixa dissabte vinent. Però dins o fora del govern del Vendrell el partit d'Anglada i Armengol ja fa temps que pot presumir de ser una formació amb una ampli suport a la ciutat. Els feus de PxC es concentren als barris de Pisos Planes i Mas d'en Gual. El primer, a tocar de la casa on va néixer Pau Casals, és un conjunt de tres illes de cases on la nova immigració marroquina ja ha superat la primera immigració espanyola dels anys 60 i que, sense ser un gueto, presenta alguns problemes de zona conflictiva, amb un petit tràfic de drogues al voltant d'una masia abandonada en uns camps que ja són fora del terme municipal. Fa un any Pisos Planes va viure un conflicte similar al de Salt, quan una detenció policial confusa va acabar amb batalla campal. "És el símptoma que la guerra ètnica ha començat", va dir Armengol amb rapidesa en aquella ocasió.

A l'altra banda de la riera, el Mas d'en Gual, amb el camp de futbol Johan Cruyff i estàtues d'Àngel Guimerà als parcs públics, és l'altre feu de Plataforma: és una zona residencial habitada pels fills de la primera immigració que s'han pogut pagar un pis amb hipoteques de bogeria. També ells, poc informats i que tenen por de perdre els drets que tant van suar per aconseguir els seus pares, han començat a votar PxC. A la seu de CiU del Vendrell hi ha un gràfic de la nit electoral que revela que Plataforma va ser primera força el 22-M en 4 de les 34 taules electorals: a Pisos Planes, al Mas d'en Gual i al centre. Governi qui governi dissabte, la majoria de ciutadans del Vendrell han llançat els daus de la convivència a l'aire.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT