Publicitat
Publicitat

LES REVOLTES AL MÓN ÀRAB

La mort de 37 manifestants a mans de la policia obliga el règim a plantejar la fi de l'estat d'emergència

Síria farà reformes després de la massacre

El règim de Síria va obrir ahir les portes a anul·lar l'estat d'emergència, vigent des de fa 48 anys, i legalitzar els partits polítics, cada cop més qüestionat per la matança de dimecres de 37 opositors.

El govern sirià va fer ahir un anunci sense precedents, després de la mort dimecres d'almenys 37 manifestants de l'oposició per trets de la policia en una protesta a la ciutat de Daraa, situada al sud. Aquest país, que el partit Baas controla amb mà de ferro des del 1963 després d'un cop d'estat, ha estat l'escenari des de fa més d'una setmana de manifestacions inèdites contra el govern que presideix Baixar al-Assad, inspirades en les protestes que es van produir a Tunísia i Egipte.

La consellera del president sirià, Bussaïna Xaaban, va assegurar que el govern "estudiarà l'anul·lació de la llei sobre l'estat d'emergència", que és vigent des de fa 48 anys. En una conferència de premsa, aquesta representant del govern va afirmar també que el règim d'Al-Assad prepararà lleis per dotar de llibertat els mitjans de comunicació i permetre l'activitat de moviments polítics a més del partit Baas. A més, va prometre mesures per lluitar contra la corrupció i l'augment del 30% dels salaris dels funcionaris.

L'anunci d'aquestes mesures va arribar el mateix dia que més de 20.000 persones van participar en el funeral per nou de les 37 víctimes de la manifestació de dimecres a Daraa. Segons testimonis presencials, les forces de seguretat van obrir foc contra centenars de joves que es manifestaven als afores d'aquesta ciutat, situada a prop de la frontera amb el Líban. Algunes imatges del tiroteig de dimecres contra els manifestants es van poder veure ahir en diversos vídeos amateurs penjats a la web de YouTube.

Els assistents al funeral van desafiar la forta presència militar desplegada a la ciutat, amb soldats armats amb rifles automàtics que patrullaven pels carrers, que van quedar deserts. "Els traïdors no maten la seva pròpia gent", cantaven els manifestants, que van negar les informacions oficials que infiltrats i "bandes armades" eren al darrere de la matança. "Déu, Síria, llibertat. La sang dels màrtirs no serà vessada en va", també recitaven. La presència d'efectius militars havia estat fins ara secundària per controlar les manifestacions. La policia secreta i unitats especials de les forces de seguretat, reconegudes pels uniformes negres, havien estat les encarregades d'aquesta tasca. Des que van començar les protestes a Daraa, la presència d'aquest tipus d'agents s'havia fet habitual.

Investigació oberta

El règim sirià també es va dirigir a aquests manifestants, però d'una manera més contundent. La consellera Xaaban va assegurar que el president Al-Assad no va ordenar a les forces de seguretat que disparessin contra els opositors. I va anunciar que s'havia obert una investigació per determinar els responsables d'organitzar les manifestacions contra el govern. En aquest sentit, Xaaban va apuntar a un suposat "finançament estranger".

Les Nacions Unides i els Estats Units van condemnar els episodis de violència a Síria. França, que va dirigir el país entre el 1925 i el 1946, va reclamar a les elits del partit Baas que obrin un procés de canvis democràtics i de diàleg amb les forces de l'oposició.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT