Publicitat
Publicitat

RELACIONS DIPLOMÀTIQUES DURANT LA GUERRA FREDA

La seva relació epistolar, tot i l'abisme ideològic, mostra que tenien una gran proximitat

Thatcher i Carter, l'estranya parella

Auna banda, l'ex-primera ministra britànica Margaret Thatcher, procapitalista a ultrança i fermament ancorada a la dreta. A l'altra, l'expresident dels EUA, Jimmy Carter, liberal de convicció i demòcrata fins a la medul·la. Ningú els podria acusar de ser ànimes bessones, però segons documents acabats de fer públics per la Fundació Margaret Thatcher, la seva relació era propera, càlida i, fins i tot, plena d'admiració.

Però no és la història d'una amistat fàcil. Quan Carter va conèixer Thatcher el 1977, ella era cap de l'oposició. Eren els temps de la Guerra Freda i la seva antipatia pel bloc soviètic ja li havia valgut el sobrenom de Dama de Ferro. Després de dues reunions, Carter va concloure que era una persona "de visió dogmàtica i tarannà que intimida", i que no valia la pena perdre-hi el temps.

Tot això va canviar el maig del 1979, quan Thatcher es va convertir en la primera dona al capdavant d'un govern britànic. La trucada de rigor de Carter va ser més aviat freda: "La felicito per una gran victòria personal per a vostè. Esperem amb ganes poder treballar junts de manera oficial".

Moltes coses en comú

Durant els mesos que van seguir, i fins que Carter va perdre les eleccions el 1981, la relació entre tots dos es va anar fent més estreta, tal com demostren les moltes cartes que es van intercanviar. Malgrat l'abisme ideològic entre Thatcher i Carter, els daltabaixos de la història durant el seu temps al poder van posar de manifest que tots dos tenien més en comú del que es podria sospitar a primer cop d'ull.

Quan aquells anys la Unió Soviètica va envair l'Afganistan, tant Carter com Thatcher es van alarmar i no entenien l'apatia de la resta de països europeus. Tots dos compartien una gran desconfiança per la Unió Soviètica. En una epístola, Carter li diu: "Estimada Margaret, el més profund agraïment per les teves paraules als Comuns". Va ser després que Thatcher condemnés la invasió. La britànica també va donar suport a Carter en el seu intent perquè els Jocs Olímpics del 1980 no fossin a Moscou escrivint: "Penso exactament el mateix que tu". I va oferir Londres com a alternativa. Els EUA i desenes d'altres països van boicotejar els Jocs, però la majoria dels atletes britànics van contradir la voluntat de Thatcher i hi van competir.

Un altre dels moments de gran intensitat epistolar va ser durant la crisi dels segrestats a Teheran, quan revolucionaris iranians van retenir 52 ciutadans nord-americans durant 444 dies. Tot i que Thatcher es va negar a retallar la seva presència diplomàtica a Teheran, Carter li va demanar que intercedís amb les autoritats.

"Jimmy, sóc la Margaret"

La presidència de Carter es va anar complicant. A les crisis internacionals s'hi va sumar el mal moment econòmic que estaven passant els EUA. Un document mostra la transcripció d'una conversa telefònica: "Hola Jimmy, sóc la Margaret. Estas bé, oi? Sones una mica... No ho sé, però no em sorprèn que sonis una mica capficat".

El que els documents no mostren és com va reaccionar Thatcher després que Ronald Reagan guanyés les presidencials el novembre del 1980. Tant en públic com en privat, Thatcher va tenir cura de no expressar mai la seva preferència per l'un o l'altre. Però tot i que no ho va deixar enregistrat, ben aviat va quedar clar que les afinitats entre la britànica i el nou president nord-americà eren marcades. Dos esperits profundament conservadors, fets l'un per a l'altre, units en la lluita contra el bloc soviètic. El tàndem entre Thatcher i Reagan va marcar els anys 80 com pocs altres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT