Publicitat
Publicitat

Totxo: el refugi dels últims anys

PROS

  • La restricció creditícia ha fet que només els que tenen prou recursos propis puguin plantejar-se segons quines adquisicions. Per tant, els compradors potencials tenen més marge de negociació dels imports. "La baixada de la competència ha empès a la baixa els preus", explica Anna Gener, la directora d'Aguirre Newman a Barcelona.
  • Segons Miguel Ángel Alemany, el director general de Pisos.com, el preu dels habitatges ja s'ha ajustat en algunes zones consolidades. Per tant, seguir esperant descomptes seria un error, ja que l'encariment dels préstecs farà que s'hagi de pagar més si es demana una hipoteca.
  • La fortuna més gran del nostre país ha començat a invertir en edificis: Amancio Ortega, el fundador d'Inditex, va comprar la Torre Picasso a FCC per un import de 400 milions d'euros al gener. Al març va comprar un edifici al passeig de Gràcia per 53,5 milions a una empresa del grup Sacyr Vallehermoso.
  • "Al mercat no residencial ara hi ha més producte en venda i de més qualitat, sobretot a Barcelona, on tradicionalment hi havia poc moviment", assegura Anna Gener, que en cita un exemple: "Els edificis que ha posat en venda la Generalitat són una bona oportunitat".
  • Davant un possible escenari de fallida d'Espanya i sortida de l'euro, alguns experts defensen que és més recomanable tenir els diners invertits en totxo -pisos i oficines- que no pas ficats al banc.

CONTRES

  • Després de l'esclat de la bombolla immobiliària els bancs ja controlen gran part dels actius immobiliaris de l'Estat i no semblen disposats a córrer el risc d'incrementar-los. Per tant, el finançament és ara mateix escàs i car, cosa que dificulta l'oportunitat d'inversió si no es disposa dels recursos propis necessaris o de la seguretat financera suficient per convèncer les entitats.
  • Tot i les contínues baixades, ningú pot assegurar que els preus dels pisos hagin tocat fons. El preu dels habitatges va caure un 14,3% el 2011 a Catalunya segons l'INE, la baixada més gran des del 2007, al començament de la crisi. No obstant, encara es necessiten vuit anys i mig de salari per adquirir una vivenda, i segons els càlculs del catedràtic d'economia de la UPF José García-Montalvo, els preus hauran de caure encara un 27% per tornar a la ràtio de preu sobre renda familiar disponible normal -que se situa al voltant de quatre anys.
  • Pel que fa al mercat no residencial tampoc se sap si el recorregut a la baixa dels preus s'ha completat. Segons Anna Gener és poc habitual que surtin oportunitats en aquest segment i encara no hi ha sobreoferta. Això pot fer pensar que hi ha marge per a més baixades.
  • Invertir en pisos i oficines té un altre inconvenient: els llogaters. En el cas dels habitatges, el risc de que no paguin o de no trobar ningú que ocupi la vivenda. En el cas de les oficines, el risc que les empreses marxin. Aquesta és la raó per la qual, segons Anna Gener, l'inversor és cada cop més caut i més exigent amb les dates d'arrendament.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT