Publicitat
Publicitat

Tres senyories fan nit davant del Parlament esperant Mas

Il·lusió, expectació i un cert escepticisme. Aquests sentiments -i per aquest ordre- es palpaven ahir al vespre davant del Parlament. La insòlita convocatòria d'una acampada davant de la cambra impulsada per SI i entitats properes pretenia pressionar CiU perquè doni suport a la proposta de llei per a la independència presentada pels solidaris . Dimecres passa la primera prova de foc, quan es voten les esmenes a la totalitat en contra de PSC, PP i C's, que volen frenar-ne la tramitació. Si CiU s'absté -és el que preveu- o vota a alguna, el text de SI mor.

La dosi d'il·lusió entre les desenes de persones que anaven i venien o es quedaven a la protesta, convocada a les cinc de la tarda, venia de sèrie, reforçada pels exitosos resultats de la consulta del dia abans. Joves i grans, homes i dones, ciutadans de municipis diversos, corbates i samarretes de concert reivindicatiu es barrejaven amb "la llibertat" com a eix aglutinador. "Això és el començament de la revolta", assegurava un home de cabells llargs i ja clars entre optimista i irònic.

L'expectació latent era fruit de la novetat. Fins que passades les 8 els diputats de SI no van desplegar les seves tendes pocs s'atrevien a certificar que l'acampada tindria finalment lloc. L'Ajuntament havia avisat que no ho permetria i la Guàrdia Urbana estava decidida a impedir-ho: dos agents custodiaven els pocs accessos oberts al Parc de la Ciutadella i requisaven les tendes als solidaris . "És indignant aquest escorcoll preventiu, sembla l'Espanya franquista dels anys 50!", denunciava un protestant. La imaginació, però, va poder més i una tanca baixa va esdevenir el filtre per a les tendes prohibides, que entraven amb comptagotes.

Finalment, l'escepticisme responia a la dificultat de l'objectiu. "Veig difícil que CiU voti la proposició de llei, sobretot després de llegir les últimes declaracions de Duran", reconeixia una noia jove. "Però els crearà una contradicció", li responia un home. A més, tothom reconeixia que preveia més acampats -"pensava que seríem molts i no ens trobaríem", comentava una colla-, però també afirmaven que a mesura que s'acostés dimecres serien més, sobretot si aguantaven.

Després d'una executiva de SI improvisada a les portes del Parlament i davant les amenaces de desallotjament, els dirigents van decidir aguantar i l'estesa de les tendes va fer que es passés de l'eufòria als nervis. Al final, un centenar de persones i set tendes -decorades amb les respectives estelades-, no precisament gegants. Tots no hi cabien, però era el que menys importava. L'alcaldable de SI, Santiago Espot, va declarar l'esplanada de davant del Parlament "territori independent". I el cantautor de guitarra preceptiu de tota acampada va improvisar: "Fins que no ens votin, no serem moguts!" Els càntics i les mostres d'alegria van prendre la iniciativa.

La Urbana va complir: a les 10 va avisar que intervindria. L'assemblea volia resistir entre càntics patriòtics. Però els van fer fora sense aldarulls. Gràcies a la seva immunitat, els tres diputats de SI van quedar-se al ras davant el Parlament. Avui ho tornaran a provar tots, i algú ja demanava pantalles pel Barça. De nou, els sentiments.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT