Publicitat
Publicitat

"En les últimes hores, a Tallante hi ha hagut desenes de rèpliques"

Vida tranquil·la de músic a 20 quilòmetres de l'hipocentre

Tornàvem amb el tren des de Barcelona després d'uns assaigs amb el meu amic Juan Carlos Garcia, amb qui compartim projecte, ara, a l'espectacle Lo mejor de El Último de la Fila , com sempre jo al baix i ell a la bateria. De sobte, a l'altura de València, algú al tren va rebre una trucada en què li deien que havia hagut un terratrèmol a Llorca. No li vam donar gaire importància perquè a Múrcia estem acostumats, des de petits, a aquestes coses. Però de seguida, a través de l'iPhone del Juan Carlos, vam veure la notícia dels primers morts a la web d' El País . També sortien ja les imatges al programa España directo . Vaig trucar a casa, però no hi havia manera de comunicar amb ningú i vaig pensar que si tampoc em trucaven era perquè no passava res greu. Al final vaig aconseguir parlar amb la meva dona, que era a Cartagena, i vaig començar a ser conscient de la situació: a Cartagena, que està a més de 60 quilòmetres de Llorca, el terratrèmol s'havia sentit molt fort, sobretot amb la primera rèplica. El Juan Carlos va baixar a Alacant i jo a Múrcia.

Part de la quotidianitat

Vaig arribar a Tallante a mitjanit i, a primera vista, no hi vaig veure res d'estrany. Per qui no ho conegui, Tallante és un poble de 200 veïns a 20 quilòmetres de Llorca, uns 250 metres per sobre del nivell del mar. Casa meva és a sobre d'una llosa molt gran, sobre pedra, i el fet d'estar elevats també fa que ens afectin menys els terratrèmols. Insisteixo: els terratrèmols, per nosaltres, formen part de la quotidianitat. No passa mai una setmana o un mes sense que n'hi hagi algun, encara que sigui petit, i això és motiu de comentari habitual entre les famílies.

Quan vaig entrar a casa, vaig veure que al pati hi havia una taula tombada, testos trencats i objectes pel terra, fora de lloc. Em vaig ficar al llit sense pensar-hi gaire. Havia arribat molt cansat de Barcelona i vaig dormir com un tronc. Entre el que m'havia explicat la meva dona des de Cartagena i el que m'havia trobat a Tallante, només puc arribar a una conclusió: la proximitat de l'hipocentre del terratrèmol respecte de la superfície, només un quilòmetre endins, va evitar que l'expansió ni es notés i que a Tallante no hi passés gairebé res. Si això hagués passat deu quilòmetres endins de la terra, hagués fet molt més mal.

Encara no he pogut contactar amb amics que viuen a Llorca: n'hi ha un, que té un estudi de gravació en què hi treballo sovint, que viu a cinquanta metres de l'església de la Virgen de la Huerta, la més afectada, i el mànager de Lo Mejor de El Último també viu a la zona. No pateixo. Però he de dir que no havia vist mai una cosa igual. Aquest cop ha estat un ensurt molt gran i això és evident només per la gent que l'ha patit i ha mort, i per les imatges que hem vist.

No podem aturar les plaques

És impredictible saber què pot passar a partir d'ara i com serà tota la reconstrucció de Llorca, perquè el risc sísmic seguirà existint sempre entre nosaltres. Ni els països més avançats ni els més preparats per aquest tipus de sinistres tenen un sistema de predicció que eviti que hi hagi un terratrèmol. No podem ficar-nos dins de les plaques tectòniques, com qualsevol Superman, i aturar-les perquè no es moguin.

En les últimes hores, ahir dijous i avui divendres al matí, hi ha hagut a Tallante desenes de rèpliques. No és res de gran magnitud, però sí suficient perquè tremolin líquids i es desplacin objectes. Ahir al matí m'estava prenent un te i tot es movia com si vinguessin els dinosaures de Parc Jurassic . Avui al matí també ha passat. Estic tranquil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT