Publicitat
Publicitat

Villarato!

Abans es deia que el PSOE, per la seva estructura federal i la influència dels socialistes catalans i bascos, era el partit que més s'assemblava a Espanya -l'Espanya plural, s'entén-. Però no hi ha dubte que, avui dia, el partit que reflecteix més fidelment la substància hispànica, i també el mal humor hispànic, és el Partit Popular. Per això les enquestes li donen una previsió de vot tan espaterrant a tot arreu (amb les excepcions de sempre, que ells en diuen anomalies ). A Madrid i a les dues Castelles, els populars s'erigeixen en els guardians de l'espanyolitat, la tradició i la confessionalitat; a les perifèries, a més, s'han apropiat del regionalisme folklòric que s'afirma no contra Madrid (que és la seva capital i el seu patrimoni comú), sinó contra José Luis Rodríguez Zapatero, el malvat president socialista i culer que sempre afavoreix els catalans, i que ara, a sobre, legalitza Bildu -diguem-ne ETA- per obtenir els preuats vots dels nacionalistes bascos. Al míting popular d'ahir, una Esperanza Aguirre desatada es va expressar més o menys amb aquestes paraules, amb aquesta mala bava, posant a parir el poder executiu i el poder judicial. I ho feia mentre Mariano Rajoy, tot cordialitat, es feia l'estadista i defugia l'enfrontament directe amb els seus adversaris. Ben bé com José Mourinho i Florentino Pérez; tons diferents, idèntic objectiu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT