Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

La Xina posa Merkel al seu lloc

Angela Merkel no regna sola aquests dies. Els dos primers exportadors del planeta han parlat de tu a tu a Pequín. Però és la Xina qui ha dictat l'agenda i el discurs.

Lluny dels passadissos de Brussel·les i de l'amenaça de la crisi del deute, Merkel es vesteix de pragmatisme, suavitza les formes i parla de negocis. L'euro estava en joc, però també les inversions milionàries de les empreses alemanyes a la Xina. Pequín ho sap i fa mesos que es deixa estimar. Els europeus es disputen les seves promeses de compra de deute i el règim va allargant el calendari del que voldria que fos una jugada mestra al mínim cost.

La Xina vol comprar deute europeu sense riscos. Ara diu que a través del Fons Monetari Internacional. És l'última giragonsa. Hi hauria diners però no directament, i de passada enfortiria el pes de la Xina dins l'FMI. Tampoc ha detallat quin preu haurien de pagar els europeus per aquest ajut. El China Daily ho advertia aquesta setmana amb un proverbi xinès: ningú va al temple sense un motiu. A més, l'opinió pública xinesa està en contra de l'operació. No volen pagar per rescatar uns europeus amb un nivell de renda per càpita molt més alt que el seu.

La UE és el primer mercat de les exportacions xineses. Des de fa mesos el règim capitalista de partit únic reclama a la Unió que aixequi les últimes barreres que encara frenen l'entrada d'alguns dels seus productes. Exigeix més transferència tecnològica i, en canvi, obstaculitza l'aterratge d'empreses europees en territori xinès. Angela Merkel va demanar reciprocitat divendres, i el primer ministre Wen Jiabao va oferir paraules. Reconfortants, això sí: "La Xina ni vol ni pot comprar Europa", va tranquil·litzar Wen.

Els guanyadors

L'última visita del primer ministre xinès a Berlín, el juny passat, es va vendre a la premsa alemanya com "una trobada entre guanyadors". Com un autèntic Mr. Marshall de l'Orient, Wen va aterrar a Alemanya acompanyat de 13 ministres per firmar 22 acords de cooperació i 14 tractes econòmics. La cancellera ho va aprofitar per fer-se perdonar.

Merkel ja no és aquella líder que s'estrenava a l'escena mundial convidant el Dalai-lama al seu despatx oficial de Berlín. Fa gairebé cinc anys d'aquella entrevista desafiant. Hi ha hagut una bona sotragada pel mig. Europa necessita la Xina desesperadament i Pequín ha après a jugar amb noves cartes que sempre li donen una mà guanyadora.

Dijous, en un dels primers discursos, Merkel va demanar al règim xinès més implicació en les sancions contra l'Iran i Síria. L'endemà, al diari oficial del Partit Comunista, un editorial acusava els europeus de venir a demanar diners per salvar la moneda única, mentre la seva política de sancions a l'Iran està a punt de distorsionar el mercat energètic mundial i dificultar encara més la recuperació econòmica global.

La policia xinesa va prohibir a la cancellera que s'entrevistés amb un conegut advocat defensor de dissidents com ara el premi Nobel Liu Xiabo. Pequín va limitar la cobertura mediàtica de la visita a la premsa xinesa i alemanya i a una única agència de notícies internacional. I Merkel, aquest cop, s'ha sotmès al Diktat de Pequín.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT