Publicitat
Publicitat

RECTA FINAL DE LA LEGISLATURA

Amb el seu adéu, el president del govern espanyol arrossega molts dirigents del PSOE que havien crescut al seu voltant. El nucli fundacional de Nova Via, nascut als anys seixanta, passa a un segon pla i els més joves, com Leire Pajín, es queden sense el referent polític més clar que tenien

ZP crema més d'una generació de polítics

Escrivia l'exministre socialista Jordi Sevilla sobre la decisió de José Luis Rodríguez Zapatero de no presentar-se a la reelecció: "Ens ha arrossegat a tots pel camí del balanç d'una persona important per a Espanya i, per descomptat, crucial per a mi. [...] Sempre seré exministre de Zapatero".

Hi ha un nucli de dirigents, nascuts a la dècada dels seixanta, que van lligar el seu destí polític i vital al líder que ara se'n va. Difícilment es trauran de sobre l'etiqueta de zapateristes i, si volen reinventar-se, hauran de fer-ho a partir d'aquesta condició. Però l'adéu del president espanyol també s'emporta el futur polític d'una nova onada de dirigents del PSOE que no arriben als 40 anys, menys organitzats que els anteriors i que de cop perden el principal referent: el polític que va abraçar el republicanisme cívic del filòsof Philip Pettit.

Ara els néts (la generació de Leire Pajín o Bibiana Aído) han de provar de reconnectar amb els avis (Rubalcaba, Jáuregui, Zarrías) que han pres de nou el control del vaixell socialista amb el pretext que el naufragi sigui, com a mínim, suau.

De Nova Via a la Guerra d'Iraq

Dels integrants inicials de Nova Via, que va portar Zapatero a la secretaria general del partit, només tres formen part del dia a dia del cap de l'executiu: els ministres José Blanco, Carme Chacón i Trinidad Jiménez. El primer, mà dreta de Zapatero, és l'home que ha fet de pont en el procés de canvi de lideratge, el que controla el traspàs de poders perquè ningú prengui mal. En canvi, la política catalana, amb altres irreductibles com l'eurodiputat Juan Fernando López Aguilar o el diputat José Andrés Torres Mora, van provar de mantenir el control, sense èxit, de les files socialistes.

L'entorn del vencedor, Alfredo Pérez Rubalcaba, nega que hi hagi hagut un conflicte entre generacions polítiques i afirma que la relació entre el candidat i l'encara president del govern espanyol "és molt còmoda". "A Zapatero no l'ha tractat bé la vida", lamenten. Ni a ell, ni als que eren al seu voltant, cremats al foc de la crisi econòmica.

La titular de Sanitat, Leire Pajín, i l'exresponsable de les polítiques d'igualtat de gènere, Bibiana Aído, representen la nova fornada de polítics socialistes a qui el zapaterisme havia permès fer un gran salt fins a la primera línia.

Ho deia Pajín en un article del diari Público : "Vam viure el 2004 [la primera victòria de Zapatero] com altres generacions havien viscut el seu 82 [el triomf de Felipe González]". I afegia: "Formo part d'una generació que va viure amb normalitat dir no al país més poderós del món per no complir les regles internacionals". La guerra il·legal de l'Iraq va ser el punt d'eclosió dels joves polítics que provenien de les joventuts socialistes i que volien començar a dir-hi la seva.

Són moltes les similituds vitals entre les dues dirigents. La ministra de Sanitat va néixer el 1976; Aído, el 1977. Totes dues provenen de famílies amb una forta tradició política, s'han dedicat a l'activisme o a la gestió pública des de ben joves i tenen un discurs clarament feminista. Però Leire Pajín va entrar en contacte abans amb Zapatero, quan va ser elegida diputada al Congrés l'any 2000 -amb només 24 anys- i es va sumar al seu projecte, aleshores encara incipient.

L'any 2008 va ser clau per començar a preparar un relleu generacional que la gestió de la crisi econòmica va esmicolar. El president del govern espanyol, que acabava de guanyar els segons comicis, va situar Bibiana Aído al capdavant del nou ministeri d'Igualtat; Carme Chacón es va convertir en la primera dona -i, a més, embarassada- que dirigia Defensa, i Leire Pajín va assumir la secretaria d'Organització del PSOE. Ara, només tres anys després, cap d'elles forma part del nou pinyol que controla el partit.

Però hi ha joves socialistes que, si bé han crescut al costat de Zapatero, han aconseguit un perfil propi. És el cas del secretari general del grup socialista, Eduardo Madina, nascut l'any 1976, que connecta bé amb el veterà Rubalcaba. D'ell, Zapatero va dir que era un polític "excepcional" i "amb futur".

Hi ha altres noms, com el diputat Pedro Sánchez o el líder del PSOE a Castella-Lleó, Óscar López. De moment, però, no formen un grup cohesionat i respecten i admiren Rubalcaba, a qui veuen com un mestre. Ell, per si de cas, ja ha avisat que té corda per a quatre anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT