Publicitat
Publicitat

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

El reglament que obliga a etiquetar en una llengua oficial d'Europa actualitza una directiva del 1997

Una amenaça que dura 14 anys

El Parlament Europeu va rebutjar ahir l'esmena en defensa de l'etiquetatge només en català. El document havia de protegir l'especificitat lingüística de Catalunya en el marc d'un reglament per millorar la informació dels envasos dels aliments. La directiva validada a Estrasburg obliga a identificar els productes en una de les 23 llengües oficials de la Unió Europea -entre les quals no hi ha el català-, un requeriment, però, que és vigent des de fa 14 anys. El Govern va ratificar ahir la voluntat de fer tot el possible per defensar l'etiquetatge en català.

Plou sobre mullat
L'amenaça sobre l'etiquetatge en català plana des del 1997

El nou reglament comunitari especifica que s'han d'identificar els productes alimentaris en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea. Però aquesta amenaça per al català és vigent des del 1997, quan Europa va subscriure en una directiva el que ja deia la legislació espanyola. El reglament es va actualitzar l'any 2000, però va conservar el mateix redactat. La disposició aprovada ara deroga l'última que hi havia vigent i, un cop rebutjades les esmenes dels eurodiputats catalans, conserva l'articulat de fa una dècada pel que fa als idiomes en què s'ha d'etiquetar. La Plataforma per la Llengua entén que les esmenes que han estat rebutjades "obrien la porta a modificar una situació de discriminació lingüística" i permetien, també, que "el castellà deixés de ser obligatori en els productes distribuïts a Catalunya".

Europa avala l'Estat
La directiva no significa, però, que s'etiqueti només en castellà

El nou reglament de la Unió Europea avala la normativa estatal, que obliga a etiquetar en castellà les dades bàsiques dels productes distribuïts a Catalunya, excepte els tradicionals (els que són elaborats i venuts exclusivament al país). Hi ha 196 disposicions espanyoles que regulen aquest requeriment. Tot i que Europa dóna via lliure a l'Estat perquè s'etiqueti en castellà, no pot impedir que la informació bàsica dels productes (els ingredients o la data de caducitat) hi figuri també en altres llengües. De fet, hi ha molts aliments a Catalunya que presenten la informació en àrab o xinès, tot i que no són idiomes oficials de la Unió Europea. La llei de política lingüística del 1998 estableix, això sí, l'obligació d'etiquetar en català els aliments de denominació d'origen. Europa no s'hi ha oposat.

El català es protegeix
Les empreses s'hauran d'adaptar al Codi de Consum aquest mes

El Codi de Consum de Catalunya, que va entrar en vigor el 23 d'agost del 2010, preveu l'equiparació lingüística del català i el castellà. Des del 23 de gener d'aquest any, les grans empreses també estan obligades a etiquetar en català, una exigència que la resta d'empreses hauran de complir després del dia 23 d'aquest mes. Així, tots els productes distribuïts a Catalunya estaran identificats en les dues llengües. Una sentència del Tribunal Constitucional del 1996 estableix que les normatives estatals i catalanes són compatibles.

Tendència a l'alça
Ja hi ha més de 2.000 empreses que etiqueten almenys en català

Segons dades de l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC), actualment hi ha 2.059 empreses que etiqueten en català, tot i que la majoria hi inclouen també una altra llengua. La xifra ha pujat en els últims anys: el 1999 n'hi havia 1.538 i quan es va fer el primer recompte, el 1989, n'hi havia 308. Tot i aquest creixement, l'associació apunta que la xifra actual "encara és baixa". "Els sectors que més s'han posat les piles són els de l'alimentació, especialment els vins i caves".

Només en català
Llet Nostra, Moritz i el grup Bon Preu en són tres exemples

Algunes empreses que distribueixen a Catalunya han optat per etiquetar només en català. És el cas dels articles alimentaris dels supermercats Bon Preu o de la marca Llet Nostra. El president d'aquesta cooperativa làctia, Xavier Tubert, va dir ahir que l'etiquetatge en català "és una decisió identitària que hem aplicat amb absoluta normalitat: oferim un producte de casa nostra, el nostre mercat és Catalunya, per tant la nostra llengua és el català", i va afegir que "és important que els consumidors puguin trobar productes en la seva llengua". Moritz n'és un altre exemple. El seu director general, Albert Castellón, apuntava que "durant la campanya de rellançament del producte sabíem que els nostres consumidors serien catalans i vam pensar que el més normal era etiquetar en català, per coherència empresarial i ideològica". La valoració que en fan és molt positiva. "Hem rebut mi-lers de felicitacions i cap queixa sobre aquesta qüestió", explicava. Moritz va enviar ahir una cervesa als 736 eurodiputats per expressar el seu rebuig a la directiva comunitària sobre etiquetatge.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT