Publicitat
Publicitat

SÍRIA LA REVOLUCIÓ CONTRA AL-ASSAD

El règim sirià té la força de les armes, però l'oposició guanya terreny al carrer

Un any de revolta, repressió i silencis

La revolució siriana encara la seva fase més perillosa: d'una banda, un règim afeblit i aïllat però que conserva els pilars del poder, i de l'altra, un moviment popular que ha traspassat el punt de no retorn.

El moviment popular que va esclatar fa un any a Síria tenia el mateix ADN que les protestes que van tombar els règims de Tunísia i Egipte: una reivindicació de llibertat, dignitat i democràcia que es feia sentir amb una protesta massiva i pacífica al carrer. Un any i més de 10.000 morts després, el president sirià, Baixar al-Assad, no cedeix, però els manifestants no es donen per vençuts i la protesta continua.

L'origen

La revolta arrenca reclamant reformes al president

Un grup de quinze adolescents de la ciutat de Daraa, al sud del país, van ser detinguts per haver pintat en una paret el lema de les revoltes de Tunísia i Egipte: "El poble vol la caiguda del règim". El 15 de març hi va haver protestes pro amnistia en diverses ciutats. El 18 de març l'exèrcit va disparar contra la manifestació a Daraa i va matar 4 persones. Això va ser el detonant de la revolta.

La reacció del règim

La protesta es combat amb tancs i reformes cosmètiques

Inicialment les manifestacions no exigien la caiguda del règim, i es confiava en el discurs reformista que havia fet Baixar al-Assad quan va succeir el seu pare, mort el 2000. Però la repressió va portar els opositors a reclamar un canvi en el sistema polític. Al-Assad ha impulsat una reforma constitucional, ratificada amb el 89,4% dels vots, en plena ofensiva militar sobre els barris rebels de Homs. Per al 7 de maig ha convocat unes eleccions parlamentàries sense garanties que l'oposició veu com una façana democràtica.

El pilars del poder

L'exèrcit i l'aparell de seguretat de l'estat es mantenen lleials

Tot i que hi ha hagut algunes desercions, Baixar al-Assad té al seu costat el gruix de l'exèrcit i els serveis secrets (la temuda muhabarat ). "Baixar al-Assad va heretar un aparell concebut pel seu pare que li aporta tot el que necessita per mantenir-se en el poder", explica des de París Salam Kauakibi, analista sirià de l'Arab Reform Initiative. "Jo diria que el sistema va ser precisament dissenyat per fer front a una situació com la que Síria viu avui", argumenta aquest expert. L'oposició calcula que al país hi ha més de 37.000 presos polítics. "A les zones rurals hi ha més marge, però a les grans ciutats, com Damasc o Alep, els serveis secrets ho controlen tot", afegeix. La gran burgesia comercial, que havia acumulat importants beneficis en la primera dècada del segle XXI, es manté al costat del règim.

Una economia en crisi

El dèficit i les sancions, principals reptes per a Al-Assad

El règim sirià està esgotant les reserves financeres i el dèficit gairebé arriba al 20% del PIB. "A menys que l'Iran li faci un xec en blanc, arribarà un moment en què el règim no podrà continuar finançant l'aparell repressiu. Això limita molt el seu marge de maniobra", apunta Karim Emile Bitar, investigador de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques de París. No és gaire clar si les sancions internacionals afectaran més el règim o la població.

La por de les minories

El règim agita l'amenaça del caos i l'islamisme

El règim sirià ha reservat des dels anys 60 les posicions claus del govern i l'exèrcit a la minoria alauita, una secta de l'islam xiïta a la qual pertany el clan Al-Assad. La majoria sunnita sempre s'ha sentit marginada i els Al-Assad han buscat una aliança amb les comunitats cristianes i druses, davant les quals fa el discurs de tallafocs de l'islamisme. La majoria de kurds no tenen reconeguda la ciutadania, però tampoc es refien de l'oposició islamista. "El règim vol convertir la revolta en un conflicte ètnic i religiós per mantenir-se al poder. L'oposició no ha de caure en aquesta trampa", explica Kauakibi. Però els Germans Musulmans, la principal força organitzada, imposen el seu criteri i es neguen a reconèixer les minories.

Una oposició dividida

El debat sobre la intervenció fractura el Consell Nacional Sirià

En un any de revolta, l'oposició siriana no ha aconseguit un lideratge unificat. "El primer que cal aclarir és que una cosa són els revolucionaris, la gent que surt cada dia al carrer, i l'altra l'oposició, que no està al darrere de la revolta, sinó que es limita a seguir-la", aclareix Rime Allaf, investigadora siriana de Chatham House, des de Viena. A més hi ha una dialèctica complicada entre les forces de l'interior i l'exili. I entre partits i intel·lectuals. Les diferents forces discrepen sobre si cal demanar una intervenció exterior.

Rússia i l'Iran, aliats

Síria, una peça en el tauler d'escacs del Pròxim Orient

"Síria i l'Iran han sigut tradicionalment aliats pel seu rebuig a l'enemic comú: Israel i els Estats Units", explica Eduard Soler, investigador del Cidob. "Aquesta aliança, en què l'Iran és el germà gran, té una traducció financera i militar", afegeix. Rússia també té vincles tradicionals amb Damasc, i a més es resisteix a quedar fora de la transició, com li va passar a Líbia.

El risc d'un atac

Washington no vol intervenir per evitar la desestabilització d'Israel

L'administració Obama diu que no hi ha condicions per a un atac armat contra el règim sirià. "Els Estats Units beuen de la por d'Israel, que vol evitar una desestabilització de Síria, a la seva frontera nord, i prefereix la continuïtat d'un règim enemic però conegut que el caos que podria desencadenar una guerra", explica Soler.

Els escenaris de futur

L'oposició ha de definir una nova estratègia

"L'oposició siriana ha actuat per eliminació: primer volia una revolta pacífica, quan no va funcionar va optar per demanar la intervenció estrangera i quan això tampoc s'ha produït ha començat a armar-se amb els soldats desertors, organitzats en l'Exèrcit Sirià Lliure", recorda Allaf. "Però una revolució armada necessita armes i més enllà de les paraules ningú n'està enviant", recorda Abdulkhader, un metge sirià resident a Barcelona. Els revolucionaris no tornaran a casa i Al-Assad continuarà reprimint.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT