Publicitat
Publicitat

Els argentins no es refien del peso deu anys després del 'corralito'

L'1 de desembre del 2001 els argentins que tenien alguns estalvis al banc van veure com el govern els imposava el corralito. Deu anys més tard, molts encara prefereixen tenir els estalvis en dòlars.

"El record del corralito segueix molt present a les ments dels argentins. La classe mitjana, els funcionaris i els treballadors que tenien alguns estalvis es van trobar, de cop i volta, que el govern els limitava l'accés als seus diners. El gran capital sempre sap com sortir d'aquestes situacions, però per als petits és un cop traumàtic", explicava ahir a l'ARA Orietta Favaro, especialista en moviments socials de la Universitat Nacional de Comahue de Neuquén, al sud de l'Argentina.

El corralito no ha quedat només en el record, sinó que continua molt present en la vida diària dels argentins. El símptoma més evident és que molts s'estimen més guardar els seus estalvis en dòlars, tement una nova devaluació. El govern de Cristina Fernández de Kirchner acaba d'imposar una restricció a la tinença de dòlars i ha tancat les petites cases de canvi. "I la gent encara és reticent a deixar els estalvis als bancs: és comprensible quan has passat per l'experiència d'haver-te quedat sense res", afegeix la professora.

A cop de cassolada i mentre els piqueteros paralitzaven el país, el govern de Fernando de la Rúa va haver de dimitir i els tres mandataris que van intentar succeir-lo van durar poc. El gener del 2002 Eduardo Duhalde va decretar la fi de l'"un peso, un dòlar" i va aprofundir les restriccions bancàries creant l'anomenat corralón, que va convertir els dipòsits bancaris en dòlars als devaluats pesos. El resultat va ser dramàtic: els estalvis que abans servien per comprar un pis, amb prou feines servien per a un cotxe.

"Es va generar una economia en paral·lel a través dels anomenats mercats del trueque, on la gent intercanviava productes directament o a través d'una mena de vals. La pobresa va augmentar entre el 30% i el 40% i la classe mitjana va quedar destruïda", recorda Anna Ayuso, investigadora del Cidob. També va ser el moment de l'ocupació de fàbriques que van ser recuperades pels treballadors i del tall de carreteres per reclamar un lloc de feina.

Recuperació poc sòlida

Avui l'Argentina protagonitza una recuperació econòmica amb un creixement de més del 9% del PIB l'any passat, que alimenta programes socials per rebaixar l'atur. Però pot ser un gegant amb peus de fang. "No és difícil créixer després d'haver-ho destruït tot, és el que allà es coneix com l'efecte rebot. I l'Argentina es beneficia de l'augment del preu de les matèries primeres que exporta", apunta Ayuso. "Té una balança de pagaments positiva i no necessita recórrer al crèdit, però el problema és com es consolida tot això. Ara hi ha por perquè l'economia del Brasil està afluixant i aquest, juntament amb la Xina, és el principal mercat per a l'Argentina".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT