Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

El sector assumeix que el govern no agruparà els actius tòxics en un 'banc dolent'

La banca accelera les dotacions per sanejar el totxo

La negativa del govern de crear l'anomenat banc dolent forçarà els bancs a incrementar encara més les dotacions. El sector financer ja ha descomptat que haurà de pair en solitari el llast immobiliari.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, fa gairebé un mes que va avisar que la banca espanyola necessitava en conjunt 50.000 milions d'euros addicionals en provisions per netejar els seus balanços. Al cap d'uns dies, la vicepresidenta i portaveu del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, descartava la creació d'un banc dolent, una entitat que agruparia tots o part dels actius immobiliaris tòxics del sector, i que quedaria en mans públiques.

Aquests anuncis han deixat clar al sector bancari que cada entitat haurà de digerir els pisos, immobles i sòl que no han pogut vendre o que han hagut d'adjudicar-se per impagament. La primera de les conseqüències pel primer trimestre d'enguany significarà un increment de les dotacions internes, que a mitjans de l'any passat es van relaxar una mica, segons van manifestar fonts del sector.

Amb tot, el sector financer encara té esperances que es pugui arribar a un acord per segregar encara que sigui una part del patrimoni de venda dubtosa o impossible. Es tractaria de separar els actius de sòl dels bancs, una idea que va llançar el president de CaixaBank, Isidre Fainé, divendres en la presentació de resultats del 2011. Fainé va explicar: "No m'agrada el nom de banc dolent , però el que es podria fer seria formar un banc del sòl, que quedaria en mans del Fons de Garantia". Malgrat això, tot seguit el màxim responsable del banc català va afegir que "no sembla que aquest sigui el camí". Fonts del sector van assenyalar que CaixaBank ara està interessat en una fórmula de protecció d'aquest tipus perquè a mitjà termini vol incrementar el seu volum a través d'alguna adquisició en el mercat espanyol.

Bankia, que compta amb un risc immobiliari més elevat que CaixaBank, podria ser una de les possibilitats d'integració, tot i que el mateix Fainé i el vicepresident, Joan Maria Nin, van desmentir que hi estiguin negociant. El que sí que va admetre Nin va ser que en un futur l'entitat té intenció de "posar en valor" els actius immobiliaris inclosos en la filial Servihabitat (recol·locada a Criteria CaixaHolding), que es podria reforçar amb les participacions que l'entitat ha hagut de recuperar a Colonial i Metrovacesa.

El dia anterior, en una convocatòria similar, el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, no es va pronunciar sobre la necessitat de crear un banc dolent, però el conseller delegat, Jaume Guardiola, ja fa mesos que es va mostrar d'acord a crear una entitat d'aquest tipus.

Avançar provisions

Els resultats de CaixaBank i del Banc Sabadell mostren com la pràctica totalitat dels beneficis extraordinaris s'han destinat a avançar el gruix de dotacions. CaixaBank no n'ha tingut prou amb això per dur a terme unes provisions finals de 3.119 milions d'euros durant el 2011, que han provocat una caiguda del resultat del 13,1%. En el cas del Banc Sabadell, la davallada ha estat del 39%, amb unes dotacions de 1.048 milions. Josep Oliu va recordar que els ajustos fets des de l'inici de la crisi del 2007 han sumat els 3.942 milions.

CaixaBank ha avançat una xifra de provisions de 14.000 milions pel mateix concepte. I tots aquests sanejaments s'estan produint sense saber si la caiguda dels preus i les valoracions del sector immobiliari han tocat fons, i si les noves normatives que es preparen obligaran a carregar aquests sanejaments contra recursos propis o contra resultats. Són detalls rellevants per a les entitats, perquè una variació en aquests criteris pot incrementar encara més les dotacions.

Fainé va preveure que els preus dels solars baixaran un 65% i un 50% en el cas dels pisos, respecte a les taxacions originals. "Devaluacions superiors em semblarien injustes", va sentenciar Fainé, que va recordar que els ajustos en la crisi immobiliària dels Estats Units els anys 80 es van fer casa per casa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT