Publicitat
Publicitat

ESCÀNDOL SEXUAL

Europa vol mantenir la direcció de l'organisme, però els països emergents volen guanyar protagonisme

La batalla per liderar l'FMI es precipita

Els països emergents volen trencar la tradició, imposada després de la Segona Guerra Mundial, segons la qual americans i europeus es reparteixen les direccions del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

El relleu al Fons Monetari Internacional és una qüestió de temps. Amb el seu director, Dominique Strauss-Khan, a la presó de Nova York acusat d'agressió sexual, les quinieles sobre qui serà el successor ja han començat. Moltes veus s'han alçat per pressionar el polític francès perquè deixi el càrrec en un moment en què l'economia d'alguns estats occidentals continua sent fràgil i la crisi del deute castiga els països perifèrics de la zona euro.

Strauss-Khan, detingut dissabte passat per un presumpte intent de violació a una treballadora de la neteja d'un hotel de luxe de Manhattan, s'ha declarat innocent i ha negat les acusacions. No obstant, sembla poc probable que es mantingui en la direcció de l'FMI perquè el procés judicial pot durar mesos i alguns experts creuen que l'espera podria perjudicar la institució financera. John Lipsky, número dos de l'FMI i substitut temporal de Strauss-Khan, té previst dimitir a finals d'agost.

Per tant, és urgent trobar un nou director gerent i es preveu que durant aquesta recerca es converteixi en una batalla entre europeus i els països emergents, que volen tenir més pes en la institució. Alguns països del consell executiu ja estan pressionant per decidir aviat sobre la continuïtat de Strauss-Khan. Ningú esperava un escàndol d'aquesta dimensió, però sí era quasi un fet que Strauss-Khan deixaria l'FMI per presentar-se a les eleccions presidencials franceses com a candidat socialista. La nova situació, doncs, simplement accelera un procés que era inevitable.

Des de la Segona Guerra Mundial, els europeus han estat al capdavant de l'FMI, mentre que un nord-americà ha liderat el Banc Mundial. Tot i així, aquest acord podria estar en perill davant l'ascens econòmic de països com la Xina, el Brasil i l'Índia. A part dels candidats europeus, diferents noms de fora de la UE han començat a sonar com a possible relleu de Strauss-Khan. La llista inclou l'exministre d'economia de Turquia, Kemal Dervis; el ministre d'economia de Singapur, Tharman Shanmugaratnam, i el seu homòleg a Sud-àfrica, Trevor Manuel.

Ahir a Brussel·les, però, els Vint-i-set es van mostrar reticents a perdre la direcció de l'FMI. Els ministres de Finances europeus, reunits a la capital belga, van justificar que Europa segueixi presidint la institució pel fet que l'FMI s'està fent càrrec ara mateix de tres rescats a la zona euro (Grècia, Irlanda i Portugal). Un argument que també va esgrimir la cancellera alemanya, Angela Merkel: "Tot i que els països en vies de desenvolupament també tenen dret a postular-se, l'actual situació no és l'adequada perquè s'estan tractant assumptes relacionats amb l'euro i Europa té molt bons candidats a oferir". La ministra econòmica espanyola, Elena Salgado, també es va mostrar a favor de mantenir l'equilibri entre les direccions de l'FMI i el Banc Mundial.

Als passadissos del Consell Europeu ja se sentien alguns noms de possibles successors de Strauss-Khan a l'FMI, com ara la ministra de Finances francesa, Christine Lagarde; el governador del banc central de Polònia, Marek Belka, o el fins ara cap del Bundesbank, Axel Weber.

Ampliació dels avals a Grècia

Sense la presència de Strauss-Khan, que havia de ser present a la reunió de l'Ecofin, els titular europeus de Finances van decidir tornar a estendre la mà al primer soci de l'euro en patir la crisi del deute. Grècia va aconseguir que els Vint-i-set elevessin en un 60% les seves garanties al país hel·lènic, és a dir, de 440.000 a 700.000 milions d'euros. El que alguns ja anomenen "segon rescat", implicarà que Espanya passi d'avalar 52.000 milions a avalar amb el nou acord 83.000 milions. Això sí, només es tracta d'una garantia en cas d'impagament de Grècia.

Per alleugerir la càrrega del deute grec, els ministres de l'Ecofin van demanar a Atenes més esforços d'austeritat i privatitzacions d'actius per valor de 50.000 milions. El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va admetre per primer cop que potser caldrà "una reestructuració suau" del deute grec. Ara bé, segons Juncker, "només es demanarà als bancs que donin més temps a Grècia per tornar els préstecs i que comprin nous bons si Atenes compleix amb les reformes", va afegir.

Els ministres europeus també van confirmar el pla de rescat a Portugal pel qual la UE i l'FMI injectaran 78.000 milions d'euros a l'ofegada economia lusitana. Lisboa tindrà set anys i mig per tornar els préstecs amb què s'espera salvar l'últim soci europeu que ha fet fallida.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT