Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'ÀFRICA

La botiga dels segrestos

Els països del Sahel, convidats per Mali, han fet el 10 i 11 d'aquest mes una trobada a Bamako per discutir els canvis que s'estan produint en una regió cada vegada més insegura i fràgil.

Després de la caiguda del règim de Gaddafi, a la preocupació per les activitats delictives d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (Aqmi) s'hi ha d'afegir ara l'augment dels actes de bandolerisme i la possibilitat que els grups tuareg tornin a afilar les armes i reprenguin la lluita per a la independència, una lluita que els ha portat a protagonitzar quatre aixecaments des de l'any 1960.

La conclusió a la qual han arribat és que si bé Aqmi és una de les fonts principals dels conflictes regionals, no és el pitjor problema, i que a partir d'ara s'ha d'accentuar l'atenció sobre la violència que genera el bandolerisme, els diversos tràfics il·lícits -de droga, d'armes- i també mostrar-se vigilant amb els grups de combatents arribats de Líbia carregats d'armes. Una part d'aquests combatents s'han incorporat al moviment independentista tuareg, però molts altres han optat per campar com a grups autònoms disposats a convertir el crim en la seva principal font d'ingressos.

Per explicar-ho d'una manera entenedora, Aqmi, que disposa d'una capacitat operativa limitada per fer segrestos, és com si tingués una botiga oberta al nord de Mali, amb un cartell que convida els bandolers de la regió a vendre'ls segrestats estrangers. Una vegada Aqmi té els segrestats, comencen les negociacions. I tant una operació com l'altra -el segrest i les negociacions- es fan a través del complex teixit que filen, en aquesta terra immensa i descontrolada, bandolers, traficants, tribus i espavilats de tota mena.

El segrest dels catalans de la Caravana Solidària, per exemple, sembla que el van fer grups que treballen en aquesta xarxa i, per aquells fets, va ser detingut un maurità que després va participar en les negociacions per alliberar-los. En el cas del segrest de dos francesos al novembre a Hombori, a l'est de Mali, i el de l'endemà, a Tombuctú, quan tres turistes van ser capturats i un quart va morir durant el segrest, sembla que responen a aquest esquema, ja que si bé tenen el segell tuareg -els segrestadors parlaven la llengua tamasheq, un idioma amazic dels tuareg- els segrestats els té Aqmi.

No ha passat el mateix, però, amb els dos espanyols Enric Gonyalons i Ainhoa Fernández, i la italiana Rosella Urssu, segrestats al camp de refugiats de Rabuni, centre administratiu del Front Polisario. En aquest cas, la prova de vida -un vídeo- ve de part d'un grup desconegut anomenat Jamat Tawhid Wal Jihad Fi Garbi. ¿És un grup de bandolers que ha decidit emancipar-se d'Aqmi i actua pel seu compte, aprofitant que la botiga política podria resultar més rentable que fer de bandolers intermediaris? ¿És un nou grup radical islàmic regional?

La implicació del Front Polisario

El Front Polisario, que té interès que no se'l vinculi de tot aquest desordre regional, ha fet algunes detencions, però no hi ha prou dades per pensar que antics membres del Polisario formin part d'aquest complicat entramat, en què bandolerisme i religió es barregen en una mateixa marca sense que se sàpiga quina és la frontera entre negoci-supervivència i política. En tot cas, el Sahel, un lloc que ja era prou insegur, ara encara ho és més: només hi faltaven els míssils i l'ingent quantitat d'armes arribades de Líbia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT