Publicitat
Publicitat

El 'menú 10-A': brioix del Foix, vermut al Poblenou, te al Punjab

Ales 10 del matí em presento al meu quiosc habitual, a Major de Sarrià. Pregunto a la Merche, la filla de la propietària, quin és el col·legi electoral més proper per iniciar el meu safari 10-A . És al carrer Caponata, on hi ha un gimnàs que han habilitat per a la consulta. Tots dos fem cara d'escepticisme pel que fa al nivell de participació que esperem al nostre barri, tradicionalment conservador.

Cues i pastes del Foix

Però els tòpics sovint són injustos. Durant les dues hores que faig guàrdia al col·legi del carrer Caponata, la cua de gent per votar no baixa en cap moment de les 10 persones. Cap indecís, tothom que passa per aquest carrer s'atura a votar. La majoria són partidaris del sí per la independència, però també s'hi deixen veure castellanoparlants, osea, gent fina, que llueixen sense vergonya la butlleta del no. Hi ha un moment en què el coordinador de zona, Roger Salmeron, truca per demanar que portin a Caponata més papers del no perquè s'estan acabant.

Salmeron apareix amb vuit safates de brioixos i croissants del Foix de Sarrià per repartir entre els voluntaris. "Aquests són els avantatges d'organitzar el referèndum a Sarrià", diu fent broma. Miquel Mintuit, un dels voluntaris, explica que la pastisseria Foix els regala el menjar perquè s'ha adherit a les consultes, tot i que sense voler fer-ho públic. Més d'un se'n faria creus, sobretot perquè encara és un clàssic del Foix anar-hi a comprar un pastisset i que t'indiquin que la teva selecció és excel·lent perquè és una de les que també va fer la Casa Reial per a la boda de la infanta Cristina.

Mintuit és funcionari de la Generalitat i resident a les Tres Torres. Afirma que s'ha dedicat a promoure el vot anticipat entre les minyones del barri. Apareix un matrimoni de gent gran amb una assistenta boliviana. El matrimoni vota i jo pregunto a la noia si ella també votarà. Sense dir ni ase ni bèstia, treu la seva targeta de residència, pren un sobre i una papereta del no, i vota. " Es que este señor me ha obligado ". Per sort, algú precisa que jo només havia fet una pregunta.

Salmeron em demana que l'acompanyi al col·legi electoral de plaça Molina, on sembla que estan morint d'èxit. S'hi ha hagut d'instal·lar una urna extra perquè les cues són massa llargues i la gent perd la paciència. Plaça Molina és territori del clan Maragall i tard o d'hora esperen que hi passi l'expresident Pasqual Maragall. També és territori de La Vanguardia : curiosa imatge la de la burgesia upper Diagonal votant amb La Vanguardia sota el braç.

Vot i vermut

Al Poblenou no hi ha cues i molts dels que s'acosten al punt de votació de la Diagonal són ciutadans de municipis veïns que no poden votar. De la Diagonal al col·legi instal·lat al centre d'esports Can Felipa s'ha de recórrer una Rambla del Poblenou atapeïda de terrasses on la gent fa el vermut aliena a la jornada sobiranista. A Can Felipa unes voluntàries d'Osona no paren d'atendre votants. De votants menors de 16 anys no n'han tingut cap. A la plaça hi ha adolescents que juguen a pilota ignorant la convocatòria.

El Raval i el Punjab

A la Rambla del Raval, els voluntaris s'hi deixen la pell per esperonar la participació. Entre els turistes i un 45% de la població local que és estrangera, hi ha poc moviment electoral. Un grups de 10 pakistanesos em confirmen que ja han votat, tot i que la independència de Catalunya els preocupa poc comparat amb la falta de feina. Una voluntària de les consultes, originària de Colòmbia, mira de convèncer dos indis perquè votin per donar suport a la sobirania de Catalunya, "com s'hauria de donar suport a la independència al Punjab". Els dos indis marxen gens convençuts; segurament no són del Punjab. Com farien dos madrilenys si els demanen el vot per la independència catalana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT