Publicitat
Publicitat

EL TÚNEL DE LA CRISI

El 2011 porta menys ajuts i subsidis, serveis bàsics més cars i pujades d'impostos

L'any auster que li espera a la butxaca dels catalans

L'any 2011 es presenta auster, més auster encara que el 2010. Els experts coincideixen que ve "una purga necessària" per a un país que ha viscut a crèdit, per sobre de les seves possibilitats.

La Maria s'ha proposat deixar de fumar demà, últim dia de l'any. Té un parell d'incentius per tornar a intentar-ho: el 2011 no trobarà un bar on fer una pipada i, a més, el govern central acaba d'aprovar una pujada del tabac que li suposa pagar 4,11 euros per un paquet de la seva marca preferida, quan abans li costava 3,85 euros. Ho va sentir a les notícies fa poques setmanes, el mateix dia que el litre de benzina s'encaria 2,9 cèntims per intentar que no s'acabin de buidar les malmeses arques públiques. Tot i això, cap d'aquestes dues raons és tan poderosa com la d'un embaràs.

La Maria espera un fill. Li toca parir al juliol. No és que no li agradi l'estiu, però li fa un punt de ràbia, per pocs mesos, quedar-se sense l'ajuda dels 2.500 euros que suposa el xec nadó. Tampoc li canviaria gaire la vida cobrar-los, perquè els ingressos anuals de la Maria ronden els 40.000 euros. Amb aquesta renda, però, no podrà aplicar-se la deducció per habitatge habitual, que se suprimeix el 2011 a partir dels 24.170,2 euros d'ingressos. S'acosta un any difícil, i la hipoteca tampoc dóna cap respir: l'Euríbor a 12 mesos, que és l'indicador que més s'utilitza per fixar el preu de la majoria de préstecs hipotecaris, tanca desembre a un 1,528%. Serà la cinquena vegada seguida que se situa per sobre de l'Euríbor d'un any enrere. L'increment suposarà un encariment de 157 euros per a les quotes mensuals que els clients d'un banc o caixa paguen per tornar els crèdits per comprar un habitatge, si es revisen prenent com a referència la dada del desembre.

Banda ampla més cara
Esclar que els interessos havien arribat a escalar al 16% i fins i tot al 18% als vuitanta, així que comparativament no és per exclamar-se, però per a la Maria és una altra gota que li cau sobre el vas a vessar de la seva economia domèstica. Tot i que els economistes recorden que l'electricitat pesa només un 2,69% en la cistella de la compra, la pujada de la llum, un 9,8% a partir de l'1 de gener a menys que es tingui contractada una potència de menys de 3 kilowatts, l'ha espantada i és tema de conversa a taula, perquè la inflació fins al novembre ha pujat quatre vegades menys.

Cada dia sembla llevar-se amb un encariment: el gas s'apuja un 3,9%, o el bitllet de l'autobús de 10 viatges, la T-10 (per la zona 1), un 3,7%. Per postres, la Maria va badar a l'estiu passat quan rumiava que es compraria un cotxe. Ara ja no hi ha ajuts de fins a 2.000 euros (repartits entre les marques, el govern central i el català) que incentivin el consum. I ahir la Maria va sentir que a Espanya es paga més cara la connexió a internet d'alta velocitat en comparació amb altres països europeus: la millor oferta de paquets d'internet i trucades a la velocitat de 2 a 10 megabits per segon (la que tenen contractada sis de cada deu clients) es pot contractar per 32 euros, quan la mitjana europea és de 26,4 euros. Així consta a l'últim informe de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), que contrasta les millors ofertes de banda ampla que existien al juny passat a diferents països europeus.

"El 2011 s'intensificaran els processos d'ajustament engegats el 2009 i 2010. Veiem menys ajuts, si es toquen els tipus serà per apujar-los i veurem més costos als serveis, el cost de la vida no variarà en positiu", resumeix Joan Casas, degà del Col·legi d'Economistes. Hi ha una prioritat: "Reduir el dèficit públic com sigui, (el pla és abaixar-lo del 9,3% al 6% PIB el 2011) i executar les reformes, per guanyar credibilitat i que els mercats ens deixin tranquils". Per Casas, l'estalvi d'estrènyer-se el cinturó seguirà guanyant la partida al consum. Si habitualment la taxa d'estalvi era del 13% i del 14%, amb la crisi havia pujat al 19%. "Hem obert la mà i estem prop del 17%. El que passi amb l'estalvi és clau, en un moment en què tenim molt deute, públic i privat, que toca tornar", assenyala el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver. Ens fixem sovint amb el deute públic (el de la Generalitat suma 40.000 milions d'euros, dels quals 4.500 milions s'han de tornar el 2011, inclosos els famosos bons invertits pels ciutadans). Però l'autèntic maldecap és el deute privat. Les famílies s'havien endeutat en 200.000 milions el 1997. Molt? Doncs 10 anys després, la xifra va assolir el bilió d'euros! Oliver es mostra optimista per la millora de la confiança, el creixement -encara feble- de l'economia gràcies al sector exterior, i al fet que l'ocupació actual, tot i la crisi, sigui superior a la que hi havia a Catalunya després de la crisi dels 90. "D'aquella en vam sortir amb una ocupació de 2,1 milions. En començar l'actual n'hi havia 3,6. Ara, tot i la destrucció d'ocupació, n'hi ha 3,1 milions", emfatitza.

Els aturats, però, pateixen. Els que han perdut feina, prestació i subsidi d'atur veuen com s'esgota ara l'ajut dels 426 euros prorrogada fins al febrer. No és el cas de la Maria. Al contrari que la seva parella, ella no treballa per a l'Administració, així que no rondina perquè li hagin retallat un 5% el sou. A casa s'esbatussen sovint, però, perquè la Maria pateix per si la rumorejada reestructuració de l'empresa on treballa, que està en pèrdues, l'acaba afectant. Amb la nova reforma laboral en vigor, una empresa pot acomiadar per raons econòmiques amb una indemnització de només 20 dies per any treballat si addueixen "pèrdues actuals o previstes" o si registra "una disminució persistent del seu nivell d'ingressos". "S'ha reequilibrat la balança d'interessos, que prioritzava els del treballador en favor de l'empresari", comenta Marc Carrera, soci del bufet Sagardoy, especialitzat en dret laboral, a Barcelona. Carreras afegeix que ve un 2011 de lluita per la contenció dels sous. Tothom encreua els dits perquè a finals d'any es creï ocupació.

A l'àvia de la Maria li han congelat la pensió, per primera vegada. I, a sobre, acaba de sentir que potser s'haurà de jubilar dos anys més tard i que la pensió li baixarà perquè s'ampliaran els anys de cotització necessaris per calcular-la.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT