Publicitat
Publicitat

Les cúpules dels grans partits minimitzen riscos: CiU oblida il·lusionar i el PSC esquiva el cos a cos

Una campanya dissenyada per no prendre mal

Les de les municipals són unes campanyes atípiques. Els alcaldables tenen les seves dinàmiques, agendes i prioritats. I, a l'altra banda, els dirigents nacionals cauen sempre en la temptació de convertir-les en un amplificador de les seves batalles diàries. I ho solen aconseguir. En aquesta campanya hi ha, però, alguna diferència. La gravetat i les conseqüències de la crisi i la patacada socialista del 28 de novembre són dos factors difícils d'esquivar. Per això els partits opten per estratègies conservadores i intenten no prendre mal aquests dies. Intenten que no es descontroli res.

Per al 28-N la federació nacionalista va basar la campanya a encomanar el canvi "amb il·lusió". La falca va camí d'associar-se al president Artur Mas gairebé tant com el "guapo!" del Polònia . La campanya municipal de la federació té poc a veure amb això. En els primers quatre mesos de gestió, el Govern ha fet pedagogia de la gravetat de la situació econòmica i ha emès uns missatges greus i inconcrets sobre l'abast de les retallades que s'hauran d'aplicar, també en serveis socials bàsics com la sanitat o l'educació. Encara que sigui "real", és una teranyina de desànim de la qual no es pot escapar.

Sense marge per fer promeses

Els candidats de CiU, amb poc marge per fer propostes espectaculars o prometre grans inversions de la Generalitat en petits municipis, han de jugar a la defensiva davant uns candidats de les formacions d'esquerres que els ataquen per les retallades amb tot l'arsenal dialèctic al seu abast. Els alcaldes metropolitans, amb Jordi Hereu al capdavant, intenten que el suport al PSC o a ICV-EUiA es converteixi en una esmena a la totalitat contra les intencions i les tisores de Mas.

En l'intent de no prendre mal, CiU vol dur el debat al camp nacional. Posa damunt la taula la contradicció PSC-PSOE amb el fons de competitivitat (que dimarts no aconseguirà unir voluntats catalanes al Congrés) i atia, amb l'ajuda de corifeus mediàtics, la por a la reedició de tripartits, ara en l'àmbit local. Per ells és bàsic que no s'apagui el debat de l'herència rebuda. CiU no ha editat material de l'obra dels primers mesos al Govern, però sí un díptic sobre el llegat de l'esquerra amb el contundent títol Que no t'enganyin .

L'oportunitat de CiU -que després del 28-N veia guanyada Barcelona, Girona o Terrassa- és històrica, però el context governamental la complica. Tal com van fer els seus companys del PSC a principis de la legislatura, els alcaldables de CiU exigeixen als seus líders contundència amb l'oposició. Mas i Josep A. Duran i Lleida ho proven a diari. Ahir mateix Mas va acusar el PP des de Badalona, la ciutat que intenta conquerir Xavier García Albiol amb un discurs xenòfob, de convetir Espanya en "col·lador" d'immigració il·legal quan la governava. I el PSC de posar "travetes" i criticar-ho tot.

Però aquest últim rival (el principal) es fa invisible. També per no prendre mal, la cúpula del PSC s'amaga i evita protagonitzar el debat defensant-se de les crítiques, siguin directes o indirectes, pels retrets a Zapatero. Deixen el protagonisme als seus candidats, "especialistes en ciutats". La direcció, que té data de caducitat a la tardor, quan se celebrarà un congrés de resultat incert que rellevarà José Montilla com a primer secretari, es limita a fer d'oient als mítings. L'estratègia del PSC va quedar ahir alterada per l'exconseller d'Economia, Antoni Castells, membre de la direcció però desaparegut de l'esfera pública i política des que va deixar el càrrec. Castells va acceptar la invitació de l'alcalde de l'Escala (Alt Empordà), Estanis Puig, per intervenir en un acte. I per sorpresa de la cúpula va criticar amb duresa que Mas faci "el ploricó" i generi "alarma" amb la retallada. Segons ell, l'herència no és nefasta i la seva gravetat "es magnifica per interessos inconfessables".

L'acte no va passar desapercebut, com hauria volgut el PSC, i a Oriol Pujol, de CDC, li va faltar temps per convocar la premsa i respondre a l'exconseller per intentar animar el debat de l'herència tripartita. Va lamentar una reaparició "per criticar i no per disculpar-se". El candidat del PSC a Barcelona, Jordi Hereu, que com Castells ja segueix poques consignes de la direcció nacional, va celebrar el to de l'exconseller. Hereu, a qui el PSC no regateja el protagonisme, necessita una campanya més moguda que la dissenyada al carrer Nicaragua i se sent fort per a la brega.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT