Publicitat
Publicitat

LA PERCEPCIÓ SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Tres de cada quatre ciutadans expulsarien els immigrants en situació legal que cometessin un delicte

Els catalans pensen que sobren estrangers

La meitat dels catalans no llogarien el seu pis a un immigrant i un terç no portarien els seus fills a una escola amb molts alumnes estrangers. L'última enquesta del CEO parla d'una ciutadania poc tolerant.

Catalunya té molta feina pendent en matèria d'immigració per enderrocar la barrera que hi ha entre la coexistència i la convivència. Només cal fer un cop d'ull a les opinions que manifesten els ciutadans sobre la immigració. Una quarta part dels catalans expressen postures clarament "intolerants". De fet, la meitat dels ciutadans és del parer que el nombre d'immigrants que hi ha actualment a Catalunya és "excessiu" i més d'un 40% considera la immigració "negativa o molt negativa".

L'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -presentada ahir- dibuixa un escenari preocupant. "Que a Catalunya hi hagi segons quins plantejaments, que no són marginals, no és per estar tranquil", va raonar el director del CEO, Jordi Argelaguet. L'enquesta, feta en format presencial a 1.600 persones i completada coincidint amb els incidents de Salt, només inclou l'opinió de la població autòctona. SOS Racisme va alertar que els resultats de l'informe són fruit de "discursos demagògics i polítiques discriminatòries". Això és el que pensen els catalans de la immigració.

Política migratòria Un 73% creuen que l'Estat protegeix massa els estrangers

La immigració és la tercera preocupació dels catalans. Només l'atur i la precarietat laboral i el funcionament de l'economia inquieten més els ciutadans. Un 40% de la població considera que tan sols s'haurien de regularitzar els estrangers que tinguin feina, sigui quin sigui el temps que fa que resideixen a l'Estat. Un 27,2% creuen que els nouvinguts en situació irregular haurien de tornar al país d'origen. Aquest missatge dur es concreta amb un altre percentatge. Tres de cada quatre catalans acceptarien expulsar els estrangers amb papers que cometessin algun delicte. El marc legal no rep l'aprovació dels catalans. Gairebé la meitat (47,3%) pensen que les lleis que ordenen l'entrada i permanència d'immigrants a l'Estat són "massa tolerants" i un 30,4% les qualifica de "més aviat tolerants". Un 73% detallen que els estrangers reben massa protecció de l'Estat.

Recursos públics Un 69% creuen que els estrangers reben més del que aporten

De l'estudi se n'extreu la conclusió que la crisi econòmica ha consolidat la percepció de l'immigrant com un adversari. "Es manifesta un rebuig a la immigració per la competència que representa en el marc d'un estat del benestar en context de crisi", va argumentar el director del CEO. Set de cada deu ciutadans pensen que els estrangers reben de l'Estat molt més del que aporten. Aquestes opinions dures es constaten en àmbits com la sanitat i l'educació. Més de la meitat dels ciutadans (56,3%) entenen que els immigrants abusen de l'atenció sanitària gratuïta i un 61,8% pensen que els autòctons haurien de tenir preferència a l'hora d'escollir escola. Un parell d'exemples relacionats amb la convivència a les aules. Cinc de cada deu enquestats opinen que l'educació empitjora als col·legis on hi ha molts alumnes estrangers i un 72% creuen que l'administració ha d'invertir més recursos per assegurar la qualitat d'aquests centres.

Convivència La meitat dels catalans no llogarien el seu pis a un immigrant

La relació entre autòctons i estrangers no és tan fluïda com seria desitjable. Un 36% serien reticents a portar els seus fills a una escola on hi haguessin molts alumnes estrangers mentre que la meitat dels catalans (un 46,5%) no voldrien un inquilí estranger en un pis de la seva propietat. Més d'una quarta part dels enquestats rebutjarien o intentarien evitar que els seus fills es casessin amb immigrants, un percentatge similar al de ciutadans que no veurien amb bons ulls viure en el mateix bloc que veïns d'altres nacionalitats. Malgrat les expressions de rebuig al col·lectiu immigrant, els enquestats no manifesten afinitat per discursos polítics d'ideologia xenòfoba. Set de cada deu ciutadans pensen que un partit d'aquestes característiques tindria "poca o cap acceptació". La dada resulta rellevant tenint en compte que s'entreveuen a l'horitzó les eleccions municipals. Tanmateix, encara hi ha un terç de catalans que opinen que els immigrants que resideixen de manera estable i regular a Catalunya no haurien de poder votar a les municipals.

Diversitat cultural Un 86% no accepten que les dones musulmanes portin burca

El respecte a la diversitat cultural i religiosa continua sent fràgil. Set de cada deu catalans defensen que els estrangers només haurien de mantenir els aspectes de la seva cultura que no molestin la resta de la societat. Preguntats sobre el burca -debat que ha tornat a l'actualitat política arran de la decisió del Govern de regular-ne l'ús-, un 86,2% dels ciutadans no aproven que les dones musulmanes en portin. Un 43,4% dels enquestats és partidari d'excloure de l'escola una alumna que porti vel islàmic. Resulta preocupant que la meitat de la població entengui que la immigració no contribueix a enriquir la cultura catalana.

Integració Dos terços dels catalans creuen que hi ha col·lectius que s'aïllen

Un 66,1% dels enquestats opinen que hi ha col·lectius que no es relacionen amb la resta de la societat. Quan es pregunta quins motius alimenten la percepció sobre l'aïllament de determinats immigrants, els ciutadans citen la religió (23,8%) i la cultura (20,2%). Parlar la llengua i tenir feina -per aquest ordre- són els dos factors claus que determinen la integració dels estrangers que viuen a Catalunya. Un terç de la població creuen que els immigrants s'haurien d'espavilar per integrar-se.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT