Publicitat
Publicitat

Fraga mai va apostar per la democràcia sinó per la continuïtat del règim

El cervell gris del franquisme

Centenars de milers de joves espanyols van ser alliçonats als anys seixanta i setanta del segle passat a partir del llibre Estructura política de España ,del catedràtic de dret polític i ministre ( de información y de si mismo , com deien els castissos), Manuel Fraga Iribarne. El llibre de text, editat per Doncel, per a la " formación del espíritu nacional " dels escolars de catorze anys, explica sense embuts (" todo ha estado supeditado a lo pedagógico ") la naturalesa política del franquisme i, molt especialment, els principios fundamentales del Movimiento Nacional (" entendidos como comunión de los españoles en los ideales que dieron vida a la Cruzada "), que eren, per la seva naturalesa, permanents i inalterables.

Fraga abomina el sufragi universal, que ha palesat el seu fracàs històric arreu, i els partits polítics, que subratllen les diferències de classe, regionals i " en países de temperamento fuerte, son un camino seguro hacia la violencia, cuando no la guerra civil ". La solució és la democràcia orgànica, adaptació de la societat estamental i corporativa, en la qual la representació no es basa en la voluntat de les persones (" que puede ser cambiante y caprichosa ") sinó en la funció que cadascú tenim dins la societat.

Fraga lloa el nacionalcatolicisme i defensa la subordinació de la legislació de l'Estat a la doctrina de la santa Església Catòlica, Apostòlica i Romana, així com la " unidad de destino en lo universal " garantida per l'exèrcit. Ras i curt. "El ejército es la columna vertebral de la nación, como la religión es su alma ". Fraga blasma contra el separatisme i les falsificacions que han dut fins i tot a crear " en ciertas regiones españolas nuevas ramas de las Bellas Artes " [sic].

Amb Fraga no hi hauria hagut mai transició cap a la democràcia, tan sols reforma del franquisme. Per això, quan l'oposició democràtica va fer inviable la continuïtat del franquisme, Fraga va haver de plegar. Mentre que Fraga ho sabia tot però no entenia res, Adolfo Suárez no sabia res però ho entenia tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT