Publicitat
Publicitat

Opinió

Una conseqüència molt poc desitjable

Amb prou feines, el Congrés de Diputats ha convalidat el decret llei de recapitalització de les entitats financeres que imposa particularment a algunes caixes d'estalvis unes exigències no gens fàcils d'assolir. El procés de gestació d'aquesta normativa ha seguit una trajectòria amb moltes giragonses i ha deixat algunes nafres entre els membres de la CECA, la institució on s'aixopluguen aquestes entitats. Una institució que té els dies comptats en obrir la disposició convalidada un ventall de possibilitats que desfarà la uniformitat jurídica i organitzativa, i per tant la dels seus interessos, que fins ara regnaven entre els seus membres. Per a aquelles caixes amb més insuficiència de recursos propis, els efectes de la normativa poden significar una metamorfosi tan profunda que equivaldrà de facto a la seva desaparició encara que aparentment conservin el seu logo i els colors identificatius de les oficines.

El prestigi de les caixes d'estalvis n'ha sortit molt malmès. En un tres i no res han perdut la bona reputació que havien acumulat. En part pels errors comesos per elles mateixes, però també per la malfiança envers la seva viabilitat que han transmès a l'opinió pública les autoritats reguladores. És normal que davant d'aquesta confusió les caixes hagin perdut quota de mercat i tot porta a suposar que encara en perdran més. Aquest és un fet preocupant. Segons les dades del Banc d'Espanya, a finals del 2009 la quota de mercat dels dos grans bancs espanyols -no cal dir-ne els noms- era d'un 50% si, a més dels dipòsits, es tenen en compte els fons d'inversió i de pensions administrats. Percentatge que demostra un grau de concentració que comença a ser preocupant. És possible que a hores d'ara ja hagi crescut davant els colors foscos amb què han estat pintades les caixes i els espectacles poc edificants que darrerament algunes han donat. Ja se sap. El diner és poruc. A més, els dos grans bancs han fet pública la seva intenció de comprar oficines i actius a aquelles entitats que havent rebut una mala qualificació tinguin problemes de liquiditat. I esperen aconseguir fer-ho a molt bon preu. Això podria conduir-nos a una situació gens desitjable. No és bo per a l'economia que hi hagi entitats financeres amb un excés de poder. Els que han de vetllar per la defensa de la competència haurien de seguir atentament les transformacions del sistema bancari per actuar preventivament.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT