Publicitat
Publicitat

EL MODEL TERRITORIAL

L'informe Roca (2000) ja reclamava que se suprimissin els municipis de menys de 250 habitants. Ara està sobre la taula la mancomunació de serveis

El debat sobre les diputacions posa en qüestió els pobles petits

Suprimir tots els municipis catalans que no superin els 250 habitants. Aquesta era una de les conclusions de l'anomenat informe Roca, que van elaborar vuit experts amb la supervisió de qui va ser líder de CiU al Congrés dels Diputats Miquel Roca i que es va presentar al Parlament l'any 2000. Ara, després que un dels temes principals de la campanya electoral de cara al 20-N sigui l'ordenació administrativa estatal, és gairebé obligatori tornar a aquest informe.

En ple debat, un dels redactors del document finalment rebutjat, el geò graf Jesús Burgueño, defensa onze anys després la vigència de les seves conclusions. "La llei ens empara -remarca Burgueño-, perquè la legislació actual dictamina que un poble que té menys de 250 habitants es pot suprimir esgrimint aquesta única circumstància". Dels 947 municipis que té Catalunya se'n podrien eliminar prop de 200, que al seu torn podrien acollir-se a la figura administrativa d'entitat municipal descentralitzada (EMD). Quins requisits caldria complir perquè s'iniciés el procés d'eliminació o fusió de municipis? Segons Burgueño, el primer que caldria seria fer una diagnosi geo gràfica i econòmica -actualitzant les dades de què es disposava a l'informe Roca- que donaria peu a una llei del Parlament que engegués la reforma municipalista. Això, sempre que no fos l'Estat el que decidís abans dur a terme una nova ordenació territorial, ja que té competències per fer-ho.

El geògraf insisteix que l'eventual fusió o supressió de municipis hauria de disposar de mecanismes per aconseguir que es mantinguessin símbols d'identitat propis del poble que hauria passat a millor vida, com poden ser l'escut o la bandera.

Llei de governs locals

El pla territorial del nou Govern de CiU passa per iniciar aquest octubre les converses que desemboquin en una llei de governs locals. L'executiu té previst aprovar-la el 2012 i vol que hi figurin els límits de les competències que corresponen als ajuntaments, els consells comarcals -un total de 41 amb un pressupost superior als 600 milions d'euros- i les quatre diputacions, totes en mans de CiU i amb un pressupost que suma més de 1.000 milions d'euros. L'objectiu és que no hi hagi duplicitats ni estructures sobredimen sio nades. De fet, el Govern pretén que de la llei en surti un mapa competencial asimètric perquè les administracions s'adaptin a les necessitats de cada territori. L'executiu també està obert, tal com va indicar fa dues setmanes la vicepresidenta Joana Ortega, a suprimir alguns consells comarcals. "No els hem d'eliminar tots, perquè n'hi ha que tenen tot el sentit del món per mancomunar serveis i perquè Catalunya és un país asimètric", va assegurar Ortega aleshores. El mateix dia Joaquim Nadal va obrir la porta a la supressió dels consells comarcals per quedar-se només amb les vegueries.

En el que sí que sembla que coincideixin tots els partits és en la voluntat de simplificació administrativa, un dels temes estel·lars de la campanya fins que va arribar la reforma constitucional. Ara bé, des que el candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba -i abans Felipe González- va advocar per la supressió de les diputacions, no hi ha hagut intervenció de cap polític sense referències a la reforma del model territorial, ja sigui català o espanyol. En un context de crisi les propostes d'austeritat sempre tenen bona rebuda entre l'electorat. Per això Rubalcaba assegura que substituir les diputacions per consells d'alcaldes permetria estalviar 1.000 mi lions d'euros. De passada, aquesta proposta va servir al candidat socia lista per prendre la iniciativa estival al PP amb un assumpte -de moment l'únic- en què era capaç d'a doptar una posició capdavantera respecte dels populars, favorits en totes les enquestes i candidats a obtenir una majoria aclaparadora. En la reforma de la carta magna per introduir-hi un límit de dèficit, Rubalcaba torna a anar a remolc.

Més coordinació

La discussió territorial no s'acaba amb la reforma de les diputacions. Uns dels problemes que cal atacar és que els ajuntaments destinen prop d'un 25% dels seu pressupost a competències que no els corresponen. És per això que Jesús Burgueño assenyala que més enllà de suprimir municipis caldria millorar la coordinació entre pobles per fer més sostenible el model. Alguns alcaldes han captat el missatge de les arques municipals i s'han decidit a mancomunar serveis o, almenys, a estu diar-ne els beneficis.

És el cas de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç Savall, que a finals de juny van posar en marxa una comissió d'estudi sobre els beneficis de mancomunar serveis. Les àrees de col·laboració més intensa, segons van assegurar els representants de cada municipi, se rien l'urbanisme, la promoció econòmica i els serveis socials. Una proposta similar s'està estudiant en el cas de l'Arboç, Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès. La mancomunació de serveis ha guanyat molts adeptes en els últims mesos: el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (CiU), va assegurar abans de prendre possessió del càrrec que l'entesa entre municipis seria clau per a la seva supervivència. La caiguda dels ingressos, la creixent despesa en interessos del deute dels ajuntaments catalans -que ha crescut especialment en els últims quatre anys per la crisi- i l'amenaça de la suspensió de pagaments fan que els municipis es posin les piles a l'hora de sortir del sotrac econòmic. I n'hi ha 141 que estan amenaçats de no cobrar ajudes estatals si no presenten els comptes auditats.

El que també està sent delicat, almenys de moment, és el desenvolupament de la llei de vegueries, que el nou Govern manté congelada. Aquesta norma preveu buidar de contingut polític els consells comarcals i convertir-los en consells d'alcaldes que se centrin en la gestió supramunicipal de serveis locals. "El del Barcelonès, per exemple, no té sentit ara que s'ha creat el Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona", argumenta Burgueño. Per implantar les vegueries, segons el geògraf, cal canviar la Constitució. Això és el que es desprèn de la sentència del Tribunal Constitu cional contra l'Estatut, que estipula que el govern de la Generalitat només pot crear vegueries com a nova denominació de les províncies -sense variar-ne les atribucions- o bé com un nou ens supralocal amb els límits i les característiques que cregui convenients.

En principi, aquesta nova divisió territorial ajudaria, segons els seus defensors, a distribuir millor els recursos al territori. En aquesta mateixa línia, el 2013 el Govern té previst desenvolupar la llei de finançament local, una vella demanda de les associacions de municipis. Per exemple, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), presidida per l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos, situa el deute de la Generalitat amb els ajuntaments en 500 milions d'euros. Ja se sap: ara toca fer més esforços amb menys recursos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT