Publicitat
Publicitat

CRISI A LA SGAE

La taxa compleix tres anys en vigor enmig d'un ball de xifres que oscil·len entre els 100 i els 1.200 milions d'euros recaptats a l'any

La fi del cànon digital

En plena polèmica pel presumpte desviament de fons de la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) que investiga l'Audiència Nacional i que ha esquitxat la cúpula de l'entitat, el govern espanyol ja ha anunciat el replantejament del també controvertit cànon digital, que passaria per retirar-lo. Aquest gravamen va fer que tres milions de persones signessin a favor que s'eliminés. Unes firmes que la plataforma Tots contra el Cànon va presentar al Congrés dels Diputats el febrer del 2010.

Què és el cànon digital?

És una taxa que s'aplica sobre els equips i suports d'ús massiu com mòbils, MP3, MP4, memòries USB, CDs, DVDs i discs durs per compensar les pèrdues en concepte de propietat intel·lectual que els creadors deixen de percebre per les còpies privades. Aquesta taxa no es cobra directament als ciutadans, ja que no és un impost, sinó als fabricants dels suports per a la reproducció de les obres audiovisuals. En la pràctica, però, aquesta taxa repercuteix en el preu que paga el ciutadà. Carme Buganza, professora d'Esade especialista en dret de la propietat intel·lectual, recorda que el cànon digital no és un concepte nou, perquè ja s'aplicava en l'era analògica sobre els cassets i els vídeos. "L'any 2007 el ministeri de Cultura, davant la impossibilitat d'un acord entre la indústria tecnològica i electrònica i les entitats de gestió de drets d'autor com la SGAE, fixa les quantitats amb les quals es gravaran els nous suports digitals", explica Buganza.

En quins suports s'aplica?

El cànon digital va entrar en vigor el juliol del 2008. A partir d'aquesta data, els consumidors han hagut de pagar més diners per adquirir un suport d'enregistrament digital. A un CD se li aplica una taxa de 0,17 euros i a un DVD, de 0,44 euros. D'altra banda, també ens trobem amb un increment significatiu del preu final quan es compra una fotocopiadora. El seu cost pot augmentar entre 13 i 227 euros en funció de la velocitat a l'hora de copiar. D'altra banda, qualsevol disc dur costa 12 euros més des que existeix la taxa digital, i un telèfon mòbil s'ha encarit 1,10 euros.

On van els diners?

El destinatari final dels diners són els artistes. Però són les societats de gestió de drets d'autors les que administren el cobrament de la taxa. A l'Estat espanyol n'hi ha vuit, una de les quals és la SGAE. L'advocat Josep Jover, un lletrat que va denunciar les possibles irregularitats de la principal entitat de gestió, manifesta que el cànon digital podria haver suposat la recaptació de més de 1.200 milions d'euros. En canvi, les entitats van rebaixar els ingressos per aquest concepte a 100, 2 milions d'euros durant l'any 2010.

Qui s'hi oposa?

Des del primer moment en què va entrar en vigor el cànon, hi va haver moltes veus que s'hi van oposar. L'Associació d'Internautes, un mes després que s'iniciés el seu pagament, va interposar un recurs. A aquesta iniciativa s'hi va sumar la recaptació de 3 milions de firmes per eliminar-lo. Una fita que va aconseguir la Plataforma Totscontraelcanon. A les iniciatives d'internautes i ciutadans s'hi han de sumar el seguit de resolucions judicials contràries a la seva aplicació. L'any 2008 l'Audiència de Barcelona remet al Tribunal de Justícia Europeu el conflicte entre la tenda d'informàtica Padawan i la SGAE. L'entitat de gestió reclamava a la propietària de la tenda l'import del cànon digital dels suports venuts. Finalment, el Tribunal de Justícia Europeu, el 2010, sentencia que la taxa és un abús i no compleix la directiva europea. Considera que la taxa només es pot aplicar als particulars i no a les persones jurídiques (empreses i administracions públiques). Amb la doctrina de la UE, l'Audiència de Barcelona absol la propietària de la tenda Padawan. Aquesta resolució judicial va obrir la porta a altres demandes contra el cànon. El lletrat Josep Jover considera que amb l'aplicació de la taxa a les administracions les entitats de gestió haurien recaptat uns 400 milions d'euros. De fet, la Generalitat va anunciar dos dies abans de les eleccions catalanes que reclamaria el retorn dels diners pagats. També ho va fer l'Ajuntament de Barcelona, que va quantificar l'import a reclamar en més de 74.000 euros. Tot i que el govern espanyol encara no ha anunciat oficialment quan eliminarà el cànon digital, diverses fonts apunten que la decisió està presa. Tanmateix, l'Audiència Nacional al març va anul·lar les tarifes establertes sobre la taxa digital, ja que entén que l'ordre ministerial que ho regula està afectada de "vici radical" perquè no es van fer tots els tràmits que requeria.

Una arma política?

El clima preelectoral espanyol ja ho cobreix tot. Els populars van anunciar ahir una ofensiva parlamentària perquè l'encara vicepresident primer de l'executiu entoni el mea culpa per l'escàndol de la SGAE i per no haver suprimit encara el cànon digital, d'acord amb les lleis. A la sessió de control de dimecres que ve, el PP interpel·larà Rubalcaba per saber quin ha estat el seu paper a l'hora de fiscalitzar l'entitat que regula els drets d'autor. "Si hagués executat les seves competències de vigilància amb el mateix ardor amb què ha mantingut el cànon, potser la història hauria estat diferent", va dir la portaveu parlamentària de la formació, Soraya Sáenz de Santamaría. Per ella, de responsabilitats polítiques en aquest afer n'hi ha per donar i per vendre i toquen de ple els ministeris de Cultura, Indústria i les vicepresidències segona i tercera. Per això, qui n'ha de donar comptes és Rubalcaba. L'equip de Rajoy tampoc deixa passar per alt que, segons una disposició inclosa a l'anomenada llei Sinde, el cànon s'hauria d'haver revisat abans del 6 de juny. El PP va tornar a assenyalar el candidat del PSOE i va dir que, si no s'ha fet, ha estat per "interessos partidistes". La mà dreta de Rubalcaba a l'equip de campanya, Elena Valenciano, va assegurar a Ràdio Nacional d'Espanya que no li consta que l'executiu hagi decidit suprimir el cànon. Va admetre, però, que fa molt de temps que busquen "una fórmula que permeti equilibrar la protecció dels autors i els drets dels internautes".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT