Publicitat
Publicitat

TRÀFIC DE NADONS

La denúncia d'una suposada xarxa de compravenda de nadons preocupa les famílies adoptives

El cas dels nens robats sacseja les adopcions

Els 300 afectats per una suposada xarxa de compravenda de nens presenten avui una demanda conjunta a Madrid. El cas obre el debat sobre si donar-los a conèixer ajuda o només genera més alarmisme.

Desenes de persones afectades per la suposada xarxa de nadons robats es van reunir ahir a l'Hotel Carlos III a Getafe i a la tarda van sortir al carrer a recollir signatures. Volien compartir les seves experiències abans de lliurar la denúncia col·lectiva que avui presentaran davant la Fiscalia General de l'Estat. Fonts d'ANADIR, l'associació que impulsa la investigació del cas, explicaven ahir que els telèfons no paren de sonar i que cada dia hi ha més afectats.

Unes 300 persones de tot Espanya, moltes d'elles catalanes, es desplaçaran fins a la Fiscalia General de l'Estat per lliurar la denúncia en què reclamen una investigació. Ahir a la nit, afectats com l'Anna Martín, de Terrassa, o l'Anna Páez, de Mataró, explicaven les seves vivències. Fins i tot van compartir habitació: "Ens va bé conèixer-nos perquè tots tenim coses en comú, o bé ens han robat un fill o una germana, o bé són nens robats, i tots estem molt il·lusionats", va explicar Páez, que assegura que la seva filla és viva. Páez va afegir que la seva sortida és "el banc d'ADN".

La situació legal
C asos com els que explicava ahir l'ARA plantegen situacions noves a àmbit legal que a hores d'ara no queda clar com es resoldran. És el cas, per exemple dels familiars que sospiten que els van robar un germà o un fill. Si el trobessin podrien reclamar proves de paternitat per saber si aquesta persona és realment el seu germà o el seu fill. En el cas que sigui major d'edat, però, la persona pot negar-se a fer-se les proves, recorda l'advocat Josep Maria Fuster Fabra.

Això provocaria una col·lisió de drets entre el possible pare que vol saber si aquella persona és el seu fill i el que preferiria no saber-ho. Això passa perquè el dret d'una persona a conèixer la seva filiació, és a dir, qui són els seus pares, no caduca, i el possible pare té l'obligació de fer-se proves d'ADN. Aquest dret fins i tot pot passar a la següent generació. Ara bé, Fuster Fabra recorda que cal demostrar que hi ha indicis que aquella persona pugui ser el pare.

Aquesta no és l'única incògnita que es planteja. Alguns d'aquests delictes podrien haver prescrit. Ara bé tot el temps que els nens han estat vivint amb aquests pares, que no són els biològics, podria ser considerat assimilable a un segrest, i aquest delicte encara no hauria prescrit. Ara bé, en aquest sentit no hi ha jurisprudència, recorda Fuster Fabra.

Alarmisme
Iolanda Serrano, membre de l'associació La Veu dels Adoptats, considera que cal anar amb molt de compte a l'hora de parlar de casos com aquests, ja que sovint es barregen coses que no hi tenen a veure i això acaba complicant la situació.

Serrano clarifica que en els casos que s'explicaven no es pot parlar de nens robats, sinó de substitució de la identitat. "Són nens que en néixer se'ls va registrar de manera fraudulenta", explica Serrano, que recorda la importància de ser molt curosos a l'hora de parlar de casos com aquests.

Iolanda Serrano explica que el fet que es donin a conèixer casos com aquest pot fer que les mares biològiques que, de manera legal i legítima, han donat els seus fills en adopció no vulguin sortir a la llum perquè no se les jutgi. "La nostra voluntat és que aquestes mares apareguin", explica Iolanda, que ja ha aconseguit trobar la seva.

"Parlar de tants casos és una bogeria", diu Serrano. Afirma que moltes de les adopcions que es van fer entre els anys seixanta i els anys vuitanta tenen alguna irregularitat, però això no vol dir que es tracti de nens robats.

Necessitat de denunciar
La presidenta de l'Associació en Defensa del Dret a la Infància i la Família (ADDIF), Purificació Biniés, recorda que sempre s'han mostrat a favor dels drets de l'infant. "En cap cas un engany pot ser ètic -diu Biniés-. És fonamental que l'adopció es faci ben feta. Si hi ha alguna cosa que no se sap com explicar a l'infant vol dir que no és correcta i s'ha comès alguna irregularitat. I això pot conduir cap a una relació familiar fallida a la llarga. Són casos de vides robades".

Recorda que en qualsevol cas el més important és denunciar les irregularitats que es poden haver produït. "Un procés d'adopció només es pot dur a terme si l'infant no té pares, si els pares han perdut la pàtria potestat o si el nen ha estat abandonat. En qualsevol altre cas l'adopció no serà legítima i s'ha de denunciar", diu Purificació Biniés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT