Publicitat
Publicitat

DÈFICITS DE L'ESTAT DEL BENESTAR

L'aparició de 30.000 expedients sense tramitar evidencia els retards en l'atenció als dependents

El desori de la llei de la dependència

El descobriment de gairebé 30.000 expedients de la llei de la dependència sense tramitar (acompanyat de retrets entre partits) ha posat de manifest el desgavell en l'aplicació d'una norma batejada com la quarta pota de l'estat del benestar. La llei, que exigeix la coordinació entre l'Estat, la Generalitat i les administracions locals, presenta molts dèficits. En el cinquè any de vigència, el repte immediat és donar resposta a les persones que han demanat una ajuda i continuen esperant, en molts casos fora de termini. La mala previsió del nombre de sol·licituds i un finançament insuficient han dificultat l'accés dels grans dependents i els dependents severs als serveis i les prestacions. L'escenari s'ha complicat des de l'1 de gener, perquè la llei preveu l'atenció als dependents moderats, que han de començar a cobrar les ajudes a partir de l'1 de juliol. El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries (CiU), havia anunciat que, amb els retards acumulats, serà "impossible" atendre la nova tongada de ciutadans.

Una llei nascuda coixa

Ajudes que no contribueixen a afavorir l'autonomia personal

La llarga espera que han d'assumir els dependents per accedir a les prestacions és el problema més evident del desplegament de la norma. La llei estableix que l'administració té sis mesos per fer la valoració del dependent i elaborar el pla individual d'atenció (PIA), que determina l'ajuda econòmica i el servei més adequat. A Catalunya, la mitjana del temps d'espera entre la sol·licitud i la realització del PIA és de vuit mesos i dotze dies. Un dossier elaborat per la Taula del Tercer Sector Social constata que el gran nombre de sol·licituds (330.607 a Catalunya) ha provocat que, en molts casos, el PIA hagi derivat cap a la prestació econòmica per cuidador no professional, una opció prevista per la llei que no reclama tanta inversió com la resta de serveis (per exemple, les places de residència) i requereix menys temps d'anàlisi de l'expedient. Aquesta prestació s'ha acabat imposant com a norma, tot i que els experts adverteixen que perpetua la dependència i no afavoreix el concepte d'autonomia personal, que era l'esperit de la llei. Per mitigar el dèficit de places residencials en època d'austeritat econòmica, el Govern ha obert les ajudes de la dependència al sector privat. Aquesta setmana s'ha posat en marxa la prestació econòmica vinculada al pagament d'una plaça privada de residència o centre de dia. Són mesures que han de contribuir a reduir la llista de 54.627 persones que estan esperant les ajudes.

Ara, 30.000 casos perduts

Aparició sorprenent: l'"arxiu Bardoc" i el magatzem d'Igualada

El conseller va insistir ahir que s'havien trobat expedients sense tramitar de 29.271 beneficiaris de la llei. El Govern no va precisar quants eren de ciutadans que han mort, però va apuntar que la majoria podrien pertànyer a persones que esperen una resposta de l'administració, tot i que també n'hi hauria de ciutadans que ja han fet una altra sol·licitud. El conseller va dir que disposa del certificat de tres funcionaris que manifesten que els casos estan sense tramitar. Segons aquesta versió, els funcionaris van explicar a l'equip del conseller que, quan s'atenien reclamacions i no es trobava l'expedient, es recorria a l'anomenat "arxiu Bardoc " . "Respon al nom del funcionari que els tramitava", va aclarir ahir l'exconsellera Capdevila. Les caixes estaven localitzades en un "magatzem d'Igualada", va relatar Cleries a Catalunya Ràdio. Fonts de Benestar van especificar a l'ARA que els expedients, que posteriorment han estat escanejats, els custodiava una empresa que arxiva documentació de la Generalitat. "Hem passat la informació a les delegacions territorials perquè contactin amb aquestes persones", va anunciar el titular de Benestar. Al Govern no li quadren les xifres. Tampoc les que comparteix amb Madrid. Hi ha un desajust entre els casos reconeguts a l'arxiu de l'Estat i amb PIA validat (115.000) i els de la Generalitat (155.000).

La reacció de Capdevila

Revisarà la documentació i opina que s'alenteix l'aplicació de la llei

"No són expedients, estem parlant de reclamacions i la gran majoria s'han resolt", va dir Carme Capdevila a Catalunya Ràdio. L'exconsellera va explicar que la documentació trobada són segones instàncies (per exemple, de revisió del grau de dependència) recollides en paper perquè, entre el 2007 i el 2009, el sistema informàtic per aplicar la llei era "incipient" i no permetia introduir les dades. La diputada d'ERC, que ha demanat empara al Parlament per revisar els documents, va dir que els papers ja estarien incorporats als expedients informatitzats. Capdevila va recordar que mentre el tripartit resolia 6.000 expedients de mitjana al mes, amb el nou Govern el ritme ha descendit als 4.000.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT