Publicitat
Publicitat

MORT DE FABIÁN ESTAPÉ

Fabian Estapé, crític amb l'euro des de l'inici, va col·laborar amb el franquisme

Un economista irònic i possibilista

Fabián Estapé va morir ahir a Lleó als 88 anys, després de tota una vida dedicada a l'economia, des del vessant acadèmic, com a professor i mestre d'altres economistes, i com a protagonista i testimoni dels canvis més transcendentals d'Espanya en els últims 50 anys. Estapé, nascut a Portbou el 1923, va ser un dels impulsors de la creació de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB), de la qual va ser degà en dues ocasions. Va introduir a Espanya els estudis de dos grans economistes, Joseph Schumpeter i John Kenneth Galbraith, i va desenvolupar molt temps després una tasca pedagògica en els mitjans de comunicació que va acostar l'economia a molts ciutadans, gràcies a la seva ironia i un característic sentit de l'humor, que el portava sempre a anomenar els polítics amb els seus dos cognoms, com "José María Aznar López".

Però Estapé va formar part d'un grup d'economistes que van col·laborar amb el règim franquista, i que, de fet, van tractar que l'economia espanyola s'obrís a l'exterior i presentés uns indicadors més estables, homologables a les economies del seu entorn. Forma part del debat acadèmic i polític l'anàlisi sobre la contribució d'aquests economistes, sobre si van facilitar l'arribada de la democràcia o van contribuir a fer que el règim es mantingués uns anys més. Van ser homes com Fabián Estapé, Laureano López Rodó, Alberto Ullastres, Mariano Navarro Rubio o Joan Sardà, el pare del Plan de Estabilización del 1959. Estapé va col·laborar tècnicament amb ells des dels anys 60, però pren una responsabilitat concreta el 1971 com a comissari adjunt del Pla de Desenvolupament Econòmic. Depenia del ministre López Rodó, fins al seu cessament el 1972. Llavors Estapé va tornar a la universitat.

Professor d'Ernest Lluch

El 1975 Estapé torna a ocupar el càrrec de rector de la UB, que havia deixat el 1971. Però un any més tard presenta la seva dimissió, conjuntament amb altres 6 vicerectors. Comença la seva etapa més compromesa amb el nou moment polític que viu Espanya i Catalunya. Entra a CCOO i crea complicitats amb el socialisme catalanista de Josep Pallach. Però Estapé és principalment reconegut per ser el mestre de molts altres economistes. Va exercir de professor fins als 73 anys. I entre els seus alumnes hi figuren Ernest Lluch, Joan Hortalà, Josep Piqué o Pasqual Maragall.

Fidel als seus principis va criticar la creació de l'euro des de l'inici, ara fa deu anys. Llavors es va quedar sol. Considerava que països com Espanya no podrien devaluar i que Europa no havia posat en marxa, de forma paral·lela, mecanismes de disciplina comuna. Ara hi ha veus que plantegen la mateixa reflexió.

Estapé va tenir èxit com a comentarista en els mitjans, a Catalunya Ràdio sobretot. I també va aconseguir vendes importants del seu llibre De tots colors (Edicions 62), en què repassava les seves vivències i que exemplificaven que sí, que ho havia viscut tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT