Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ EL CAS URDANGARIN

El jutge només podria acusar Trinxet per aquest delicte

La fiscalia investiga si la trama Nóos va blanquejar diners

La investigació de la trama Nóos creu que hi podria haver un delicte de blanqueig de diners. Tot i això, la jurisprudència no permet acusar Iñaki Urdangarin ni Diego Torres per aquest nou delicte.

El cas Nóos amenaça de complicar encara més la situació d'Iñaki Urdangarin i del seu soci Diego Torres si a la llista de delictes ja investigats s'hi suma el blanqueig de capitals, tal com, segons fonts del cas, estudia fer la Fiscalia Anticorrupció.

La possible incorporació del blanqueig, castigat fins a sis anys de presó, se sosté en els indicis que assenyalen que el gendre del rei i el seu antic professor se servien de comptes a l'estranger per ocultar fons, suposadament il·lícits, l'origen dels quals se situa a Espanya.

Encara que resulti sorprenent, però, el delicte de blanqueig no tindria necessàriament per què esquitxar cap dels dos principals imputats en el cas. I això és així, segons remarquen els investigadors, perquè la jurisprudència espanyola resulta contradictòria respecte a si és factible atribuir aquesta nova figura penal a qui ja està imputat per malversació (apropiació de fons públics). Tot i que el jutge no ha fet encara una atribució formal de delictes, el de malversació apareix el primer en una nòmina que, per ara, es completa per a Urdangarin i Torres amb els de prevaricació, falsedat i frau a l'administració. Tots aquests delictes, a excepció del de prevaricació, impliquen presó.

La figura de Trinxet

Però, fins i tot si la fiscalia i el jutge optessin per aplicar l'anomenada teoria del delicte antecedent -només es tindria en compte la malversació i no la destinació posterior donada als diners desviats-, això no significaria que el blanqueig quedés fora d'escena. Perquè, tot i que el marit de Cristina de Borbó i el seu soci es deslliurarien d'aquest nou càrrec a efectes penals, encara que no socials, les fonts consultades sostenen que podria recaure sobre qui els va ajudar a ocultar presumptament els diners.

I és aquí on, segons els investigadors, podria entrar Salvador Trinxet, ja imputat per haver dissenyat, suposadament, l'arquitectura internacional de la trama. L'economista barceloní va desviar fons captats per l'Instituto Nóos a través de la societat britànica lligada al paradís fiscal de Belice (De Goes Ltd.). O, cosa que és el mateix, per la ja coneguda associació sense ànim de lucre que, capitanejada per Urdangarin i Torres, va obtenir de la Generalitat Valenciana i el Govern Balear sis milions d'euros. La mateixa quantitat idèntica va acabar en els comptes d'empreses controlades pel mateix tàndem.

Del que s'ha investigat, s'infereix que el conglomerat Nóos no va fer servir només la trama internacional que conduïa al paradís de Belice a través d'una empresa amb seu a Londres -De Goes Ltd.-, que mantenia un compte a l'entitat luxemburguesa Crédit Agricole. A més d'això, tot apunta que va operar també a Suïssa a través de canals diferents als de De Goes Ltd. De fet, l'empresari belga establert a Madrid Rober Cockx, el domicili del qual va ser escorcollat per la policia fa setmanes, ja ha admès públicament que va prestar a Urdangarin el compte que la seva empresa Alternativa General Services tenia en una sucursal de Crédit Suisse a la ciutat helvètica de Lausana.

Les declaracions de Cocks suggereixen que el compte d'Alternativa General Services va ser utilitzat com a pont i no com a estació final. Entre el 2008 i el 2009, al compte de Cock hi van arribar presumptament 375.000 euros pagats per la companyia espanyola Aguas de Valencia i que, presumiblement, van servir per pagar a Urdangarin per uns serveis inexistents.

Testimoni clau

En la seva compareixença judicial dels dies 25 i 26 de febrer, Urdangarin va negar contundentment haver cobrat ni un sol euro d'Aguas de Valencia a Suïssa i va assegurar que va ser un home de negocis jordà, Mansour Tabaa, qui va rebre els diners. Però el testimoni de Cockx posa en serioses dificultats el duc.

La prova del blanqueig apunta, no obstant això, cap a Trinxet, que en la seva compareixença judicial al febrer va confirmar que la trama va treure d'Espanya diners mitjançant factures falses per suposats serveis prestats des de Londres per De Goes Ltd. a l'Instituto Nóos. Amb aquest, la trama va transferir a De Goes Ltd. 470.000 euros el 2007. Presumiblement, els diners van acabar al compte del Crédite Agricole de Luxemburg.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT