Publicitat
Publicitat

Resta de Catalunya

Les eleccions posen a prova la seva influència després d'una setmana de mobilitzacions

Els indignats es preparen pel repte de la protesta indefinida

Les acampades no s'acabaran quan es tanquin els col·legis electorals. És el missatge que transmeten els indignats que continuen ocupant el carrer. Les urnes examinen avui l'impacte de les manifestacions.

Stéphane Hessel deu observar entusiasmat, amb aquella tendresa que transmeten els avis orgullosos dels seus néts, l'onada d'insurreccions pacífiques que reclamen una democràcia real. Convertit en ideòleg de les acampades, per l'èxit del missatge contestatari que recull el llibre Indigneu-vos! , l'únic redactor viu de la Declaració Universal dels Drets Humans va aplaudir ahir la vitalitat de les protestes. "Em fa feliç que els joves insisteixin que calen canvis, és un bon començament", va afirmar en una entrevista radiofònica. Hessel i tots els ciutadans que clamen per reformular el sistema van comprovar ahir l'expansió de les acampades, que han omplert de taques el mapa mundial. De la plaça del Sol de Madrid al cor de Tòquio, de la plaça Catalunya de Barcelona al centre de Nova York. En més de 500 ciutats d'arreu del planeta van convocar-se acampades o manifestacions de protesta -en la majoria de casos, simbòliques-, una constatació que el moviment crític ha assolit una repercussió internacional.

Els indignats no en tenen prou. Primer van aconseguir que el final de la campanya electoral passés més inadvertida que mai, després van presentar un pols a la Junta Electoral Central i el van guanyar, i ahir van esdevenir protagonistes de la jornada de reflexió, un anacronisme en aquest nou món entregat a les xarxes socials, que ha canviat d'altaveus. Les acampades -presents a tot el territori català, de Figueres a Tortosa, de Lleida a Mataró, d'Olot a Reus- es van viure sense incidents. La policia havia renunciat a dissoldre-les per evitar aldarulls, tot i que l'associació Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil va demanar ahir d'intervenir contra els indignats per respectar la jornada de reflexió. Al carrer, però, ningú va comprometre l'essència pacifista de les protestes i tothom va alçar la veu per censurar la injustícia social. Aquest és el denominador comú de la insurrecció. Van rebre els banquers, en van sortir més mal parats els polítics. De les assemblees en va sorgir l'enunciat que la queixa dels indignats és indefinida, que encara no té data de caducitat.

Compromesos, fins quan?

La flama s'anirà apagant un cop hagin passat les eleccions? És la pregunta que ara es formula. Els manifestants volen ser perseverants perquè entenen que és imprescindible una reforma profunda per corregir les desigualtats, per reiniciar un sistema que ha eixamplat la distància entre rics i pobres. Els partits polítics, tan descol·locats per l'allau de protestes com prudents per no sortir-ne perjudicats abans de la cita amb les urnes, encara valoren com entomar el crit de la ciutadania. Potser dilluns podran parlar, i actuar, de manera més desacomplexada.

Mentrestant, el govern espanyol va transmetre ahir que el moviment dels indignats ha tocat sostre. Fonts del ministeri d'Interior van apuntar que les concentracions de dissabte s'endevinaven lleugerament inferiors a les de la nit anterior. L'executiu espanyol va donar una primera dada del seguiment de les protestes: va comptabilitzar 58.000 manifestants a tot l'Estat, de les quals en va ubicar 28.000 a Madrid, la ciutat que ha abanderat el procés. Com és habitual en aquests casos, les xifres no acaben de quadrar. A Barcelona, els acampats que recollien firmes de suport afirmaven que havien superat les 30.000 adhesions.

Jornada de reflexió, dia festiu

Els joves van liderar les concentracions pacífiques i sense consignes polítiques, però van trobar el suport de persones d'altres generacions, que els van acompanyar en el dia més festiu de les acampades. Els indignats van alimentar la curiositat dels ciutadans en una jornada de reflexió atípica, que també va servir per prendre decisions, tot i la dificultat que comporten les assemblees multitudinàries. A Barcelona es va convocar una manifestació el 15 de juny que acabarà a les portes del Parlament. Quina resposta rebran de la classe política?

Tarragona

Una trentena de persones es disposaven a passar la nit a la plaça de la Font en una acampada que desenes d'indignats van mantenir durant tota la jornada d'ahir. Les concentracions i cassolades dels vespres reuneixen entre 600 i 800 persones.

Girona

Mig centenar de persones mantenen l'acampada de la plaça Catalunya. Al vespre, la concentració a la plaça del Vi, davant de l'Ajuntament, va aplegar uns 500 manifestants. La protesta es mantindrà després de les eleccions.

Lleida

Una vintena d'indignats van passar tota la jornada a la plaça Ricard Vinyes, després que la nit anterior unes 150 persones se sumessin a l'acampada. Recullen firmes i volen continuar concentrats de manera indefinida.

Tortosa

Aglutina les protestes a les Terres de l'Ebre, a la plaça Alfons XII. Unes 200 persones participen a les concentracions, que divendres a la nit es van celebrar a molt poca distància dels punts on els dos principals partits -CiU i PSC- feien els mítings finals de campanya.

Figueres

La part baixa de la Rambla concentra les desenes d'indignats figuerencs, que recull les protestes empordaneses. Una carpa serveix d'espai per recollir signatures i debatre propostes. Tenen la intenció de quedar-s'hi fins aquesta nit.

Vic

Una dotzena de joves passava la nit a la plaça Major. Durant la jornada de reflexió la protesta es va traslladar al carrer Verdaguer a causa de la celebració del mercat setmanal. La concentració del vespre va reunir 200 persones.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT