Publicitat
Publicitat

URBANISME A BARCELONA

El recinte fabril de la Bordeta s'obre al barri però encara no té pla de futur

La insistència veïnal desencalla Can Batlló

A finals d'any la pressió dels veïns de Sants ja va aconseguir comprovar que la bèstia, el gran projecte de reforma de l'antiga fàbrica de filats i teixits de Can Batlló que fa anys que hipoteca el futur de la Bordeta, encara mantenia un cert pols. Tot i que, de manera dèbil, després d'anys adormit, el pla urbanístic -marcat en el calendari municipal des del 1976- donava tímids senyals de vida amb un pas més simbòlic que efectiu: l'obertura al cor de l'antic recinte fabril d'un aparcament provisional de 138 places de zona verda. Ahir, els mateixos veïns forçaven un nou moviment. Aquest cop, més transcendent: l'entrada física del barri al recinte en el marc d'una gran festa amb caràcter reivindicatiu i amb la ferma voluntat de no marxar-ne.

La pressió exercida aquests últims mesos ha tingut resultats. Un compte enrere recordava, penjat a les parets del recinte des de fa mesos, que el temps seguia corrent imparable cap a la data marcada: l'11 de juny, el dia en què els veïns, seguint les promeses municipals, havien fixat el límit de la seva paciència. O començaven les obres o ells mateixos s'encarregaven de moure alguna cosa a Can Batlló. Vista la convicció veïnal -liderada pel Centre Social de Sants i la Plataforma Can Batlló és per al Barri- de mantenir la seva amenaça, la junta de compensació (formada majoritàriament per la immobiliària Gaudir, propietària del recinte) es va asseure a negociar amb els veïns, que tenien dues demandes: la cessió d'una nau i la possibilitat d'entrar i sortir de manera lliure del recinte. Concedit.

Dijous, la propietat feia públic que cedia una nau de dues plantes i 1.500 metres quadrats a l'Ajuntament. I aquest en firmava la cessió als veïns perquè hi poguessin muntar l'anunciada biblioteca popular que, el primer dia, ja tenia més de 3.000 llibres. De fet, la intenció dels veïns, com explica Jordi Soler, del Centre Social de Sants, és no quedar-se aquí i omplir la nau de tanta activitat que "sigui necessari demanar-ne una altra".

Projecte congelat

El desencallament d'una de les naus, no obstant això, no representa un canvi significatiu en l'avenç d'aquest macroprojecte que, des de la redacció del Pla General Metropolità del 1976, concentra en aquesta part de la Bordeta la immensa majoria d'equipaments -n'hi ha una vintena de projectats- i zones verdes i que, de retruc, hipoteca el futur dels veïns de les cases afectades que no poden impulsar-hi reformes.

Aquesta antiga fàbrica, construïda pels volts del 1878, ocupa una extensió de més de 14 hectàrees -sumada l'extensió del sector Magòria, el de l'antiga estació ferroviària, que el 2006 es va afegir al projecte per fer-hi viable el nombre de pisos previstos- i ja va viure un canvi significatiu quan, l'any 1943, va passar a mans de l'empresari Julio Muñoz Ramírez, que va renunciar a l'activitat tèxtil per obrir les portes a petits tallers i magatzems de lloguer.

D'aquests tallers, encara en queden set pendents de cobrar les indemnitzacions per alliberar l'espai. I els veïns de les dues finques del carrer Constitució que ocupen el sòl on s'han d'aixecar els pisos per als veïns reallotjats i que, per tant, són el primer pas a desencallar, es troben en la mateixa situació. No hi ha hagut avenços. La immobiliària Gaudir encara respon amb evasives als clients interessats en els pisos d'alt estànding projectats al recinte. En total, s'hi han de construir 1.656 habitatges: 670 de protegits o dotacionals i la resta, lliures, els que impulsa Gaudir.

Objectiu: desencallar peces

L'equip del govern sortint ja s'havia compromès a accelerar el procés de Can Batlló, però ara la pilota ja està en el terrat de la fins ara regidora adscrita de CiU a Sants-Montjuïc, Sònia Recasens, que lamenta que un projecte d'aquesta envergadura i de tanta rellevància per al barri "s'hagi deixat en mans privades" i hagi estat la immobiliària Gaudir la responsable de marcar-ne els compassos. És per això que ja ha manifestat als veïns el compromís de l'Ajuntament d'avançar l'import de les indemnitzacions pendents per "començar a desencallar peces".

La peça que té un futur més imminent és la que ha d'acollir el museu de l'urbanisme, que impulsa el ministeri d'Habitatge, en una nau que ja ha passat a propietat municipal i que està pendent de cedir-se a l'Estat. Queda menys clar, en canvi, el futur de la nau central, on s'havia d'ubicar la seu de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, ja desapareguda. El Govern haurà de decidir ara què fer-hi. El més urgent, però, són els dos blocs per als reallotjaments -també per a les persones que viuen en cases autoconstruïdes al camí de la Cadena- i el CAP de Magòria.

Els veïns de Sants van entrar ahir de manera festiva al recinte fabril de Can Batlló, on ja tenen un nau cedida per la propietat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT