Publicitat
Publicitat

Les insuportables prepotències De la justícia nord-americana

L' afer DSK (Domini- que Strauss-Kahn) ha mostrat la pitjor imatge possible: la de la prepotència. A la justícia americana, concretament a la jutge Melissa Jackson, li ha faltat temps per enviar a la presó DSK per fets no provats. Hi havia perill de fugida de DSK? Perill que no tornés mai més als Estats Units? La suposició es ridícula, igual que la legalment improcedent comparació del cas DSK amb el del cineasta Roman Polanski, que va abandonar els EUA perque una fiscalia que volia guanyar popularitat no va respectar els acords entre acusació i defensa. Prepotència també d'una justícia que il·lustra perfectament la dita "pensa el lladre que tothom roba". Els EUA no admeten que els seus ciutadans siguin extradits a cap país que no sigui el seu. Els soldats dels EUA no poden ser jutjats en cap lloc que no sigui el propi país encara que hagin actuat criminalment i fora de tota legalitat. Els francesos tampoc admeten extradir els seus ciutadans i la jutge Jackson -i la fiscalia de Nova York- han considerat que hi havia risc que DSK s'escapés. Potser pensen que, fins i tot acusat de violació, es podria presentar a les presidencials franceses i guanyar com un Berlusconi qualsevol!

Insuportable prepotència de gran part de la premsa anglosaxona, que ha celebrat la caiguda d'un politic francès -hauria d'escriure francés, europeu i jueu?- i que el condemna abans que s'hagi demostrat res. Insuportable prepotència també la d'alguns socialistes francesos que han dit que la dona suposadament agredida per DSK era "lletja i grassa". Queda clar, els poderosos només poden anar al llit amb gent digna de la primera plana de Vogue .

Els fets que diuen que ha comès DSK serien també una forma d'insuportable prepotència si l'investigació els confirma perquè comportarien que l'avui director gerent de l'FMI creia que el seu càrrec li comportava una mena de dret de cuixa. Però de la realitat d'aquests fets no en sabem res i totes les versions, incloent-hi la conspiració política o el complot organitzat per banquers o gent de Wall Street, són tan dignes o indignes de confiança com la investigada per la policia de Nova York. Això sí, l'afer DSK no ha modificat el calendari polític dels socialistes francesos. Ahir Martine Aubry, "emocionada i trastornada", va reunir els seus per demanar-los "unitat, responsabilitat i combativitat". I, sense dir-ho obertament, que giressin el full DSK.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT