Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Triomfa el boicot a un tribut sobre els béns immobles

Els irlandesos es rebel·len contra els impostos

Al llarg de la crisi financera europea, Irlanda ha estat molt aplaudida per la seva manera de gestionar l'austeritat. Però el creixement s'ha tornat a estancar i hi ha una incipient revolta tributària que s'interpreta com un senyal que fins i tot aquest país tan estoic en comença a estar tip.

Seguint les recomanacions dels promotors d'un boicot fiscal, més d'un 85% de propietaris irlandesos encara han de pagar un impost sobre els béns immobles de 100 euros que s'ha de liquidar com a molt tard el 31 de març. Les últimes xifres oficials diuen que només 225.000 propietaris del total d'1,6 milions l'han pagat, i això significa un total de 22 milions d'euros -molt per sota dels més de 152 milions que el govern esperava recaptar per ajudar a apuntalar els serveis públics.

De moment el govern descarta la noció que el boicot s'estigui reforçant i recorda que els irlandesos són coneguts perquè triguen molt sempre en temes de diners.

"Els irlandesos són ciutadans respectuosos amb la llei i pagaran l'impost abans del 31- explica un portaveu del govern-. Estem preparats per fer front a una allau d'última hora. L'irlandès sempre s'espera a l'últim minut per pagar les factures!" Els organitzadors del boicot ho veuen d'una altra manera.

"La realitat és que la gent no paga per un motiu. La gent fa servir això per tornar-s'hi", ha declarat en una entrevista Cian Prendiville, un dels líders de la campanya contra els impostos domèstics i sobre l'aigua. "És una desobediència civil generalitzada, en la més pura tradició del boicot".

La protesta, iniciada per nou diputats de l'oposició d'esquerres al desembre, ha trobat un gran ressò entre la Irlanda mitjana -un conegut grup demogràfic molt consolidat format per propietaris amb dificultats econòmiques, molts dels quals haurien votat pels partits establerts al govern en les últimes eleccions generals fa poc més d'un any.

Els organitzadors del boicot diuen que el ressentiment per les mesures d'austeritat fa temps que es va acumulant, i no falten els motius pels quals la gent es nega a pagar aquest nou impost: una economia domèstica plana, unes retallades de pressupostos que no sembla que s'acabin mai, els preus de les cases a la baixa i les cases per sota dels valors de les hipoteques, l'augment de l'endeutament personal, unes tarifes cada cop més altes per a cada cop menys serveis, la introducció d'altres nombrosos impostos directes i indirectes, recàrrecs per inspeccions de fosses sèptiques rurals, un índex d'atur del 14 per cent i una mitjana de 100 persones que emigren cada dia del país.

Potser el detall més significatiu és el fet que el mateix dia que s'ha de pagar l'impost domèstic, els contribuents irlandesos hauran de liquidar els 3.000 milions d'euros per eixugar part del deute monumental contret arran de la fallida de l'Anglo Irish Bank. L'impost domèstic és també el preludi d'un impost sobre la propietat molt més alt, que començarà a exigir a partir del 2013 l'anomenada troica de creditors (la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu), d'acord amb les condicions del pacte de rescat d'Irlanda.

El govern, contra les cordes

El govern ha anat augmentant la pressió en les últimes setmanes i ha avisat que detectarà els "evasors d'impostos" mitjançant l'ús de factures de subministraments. El portaveu del govern ha reconegut que "no hi ha pla B", i no es veu gaire clar què farà el govern si el boicot tira endavant.

Sembla que el moviment antiimpostos va guanyant força dia rere dia, si es fa cas del nombre de reunions de protesta. Els organitzadors del boicot diuen que les manifestacions superen les nocions de classe, les diferències entre entorn urbà i entorn rural, i la filiació als partits polítics.

Daniel Doorhy, de 36 anys, mosso de magatzem, afirma que ell no ha militat mai en cap partit polític, però ha col·laborat en l'organització de mítings contra els impostos. "Com ha passat amb molta gent, jo hauria votat per qualsevol que en aquell moment m'hagués ajudat. No estic d'acord amb aquesta manera de fer les coses, però ni jo ni el meu veí en tenim cap culpa de tot plegat", ha dit.

Prendiville, l'organitzador de la campanya, diu que malgrat els intents per treure importància al boicot, la gent del govern està preocupada. "Serà un autèntic malson per al govern, perquè no disposa dels recursos per obligar la gent a pagar -ha afirmat-. No disposen de l'estructura per cobrar el que la gent no està disposada a donar-los".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT